“Cap Verd és un país molt petit, que comença a conèixer-se turísticament, però que és bastant desconegut, la gent no sap on és”. Maria Antònia Fonseca és la filla de Francisco Fonseca, que durant tant de temps es va cuidar de Santa Cirga. I ahir va viure una ocasió especial. La selecció del país d’origen dels seus pares jugava contra la selecció espanyola. “Només per la il·lusió que teníem ja guanyàvem”, diu Maria Antònia, que tanmateix reconeix que “érem escèptics quant al resultat, perquè era com si jugàs el Portocristo contra el Barça”.
La família Fonseca es va ajuntar per veure el partit. “Ma mare, amb els nets… i mon pare va arribar a mitjan partit, perquè tenia feines”, diu Maria Antònia. “Ho miràvem amb il·lusió per Cap Verd, perquè a la fi, si guanya Espanya, haurà guanyat un any més”.
Maria Antònia Fonseca es mostra decebuda, fellona, amb l’actitud dels locutors de televisió durant el partit. “Ho vàrem veure a La Primera, i no ens va agradar la manera de xerrar dels locutors, amb aquell to despectiu, dient que els farien un bany…. Quan varen arribar al descans ja havien canviat un poc el cantet, dient que ‘ja han aconseguit el seu objectiu, han aguantat, però a la segona part estaran més cansats’… i tanmateix em va agradar que al final els fotéssim amb els dits a la boca”. Per Maria Antònia, “està clar que com a locutor pots anar amb el teu país, però no pots menysprear els adversaris d’aquesta manera”.
Va ser un partit de resistència: “A cada aturada ens emocionàvem, vàrem resistir… i és vera que vàrem pensar que no atacaven gaire, potser perquè estaven espantats o perquè no tenien estratègia… però jo vaig passar gust només de veure que aguantàvem”. De fet, diu Maria Antònia Fonseca que “em pensava que per estadística, de tant d’arribar a la nostra àrea, qualcuna en caurà”. Però no va caure, el gol, i l’empat final ha estat una de les primeres grans sorpreses d’aquest inici del mundial. No debades, la selecció espanyola és la tercera del rànquing FIFA. I la de Cap Verd és la que fa 64… De fet, amb 530.000 habitants, Cap Verd és el tercer país més petit que ha disputat mai un mundial. El primer també ha debutat en aquesta edició, i és la selecció de Curaçao que, amb només 185.000 habitants, disputa enguany la màxima competició del futbol planetari per primera vegada. Islàndia era fins ara l’estat amb menys població que havia aconseguit dur la seva selecció al mundial, amb poc més de 300.000 habitants, i que havia debutat al mundial del 2018.
Cap Verd és un estat independent de deu illes enmig de l’Atlàntic, a la part occidental d’Àfrica. És com si les Illes Balears fossin, entre Itàlia i Espanya, un estat independent enmig de la Mediterrània, un fet que, a més, ja va passar.
I clar, com ens passa sempre als illencs, és inevitable que ens demanin si coneixem tal o tal persona que és de la nostra illa mateixa, o fins i tot de la del costat. “Quan es va saber que Cap Verd jugaria el mundial n’hi va haver que em varen dir ‘segur que qualcun és cosí teu’, però és que a una illa no tothom es coneix ni és família. Basta dir-te que mon pare i ma mare són de la mateixa illa i es conegueren a Madrid”.
Tanmateix, Maria Antònia Fonseca reconeix que “som futbolers, però més del Barça que de res”, per això diu, “no sabia res dels jugadors”, ni tampoc del porter quarantí i sense equip, Vozinha, que es va convertir en l’heroi del partit: “Sé que jugava a Portugal, però ho he sabut ara, abans no el coneixia”.
Una vegada feta aquesta primera gesta, ara tot és possible: “Veurem què pot passar ara. Aràbia Saudita és un poc desconegut per tots i potser hi tenim opcions. Uruguai tenc entès que és bastant bonet… així que ja ho veurem. Els més experimentats van més confiats i abaixen un poc la guàrdia davant els petits, que es creixen davant les dificultats. Així que encara podem donar joc!”, acaba dient il·lusionada Maria Antònia Fonseca.
