“És significatiu i preciós que el mite del rei en Jaume s’entronqui amb les nostres festes patronals”

Magdalena Gelabert (Manacor, 1964) serà l’encarregada de fer la Crida de Sant Jaume i de donar el sus a les festes, que enguany celebren el desè aniversari d’ençà de la seva refundació per part de diversos col·lectius del poble.

Com t’ha arribat la proposta de fer la crida a la festa d’enguany i què és el que hi fas comptes destacar?
Em varen telefonar en Joan Sansó i na Bàrbara Llinàs, que són membres de l’Obreria. I tot d’una vaig dir que sí. És cert que hi ha una part de la crida que és fixa, però cada cridaner o cridanera hi posa un poc de la seva collita. En el meu cas, la literatura, la llengua, les rondalles o Alcover són els temes que em mouen i la Crida d’enguany parlarà de tot això.

Segur que el repte de fer la crida t’ha obligat a fer una anàlisi de la festa…
És ben cert. Com a participant vas als actes, saludes molta gent, passes gust i vius la festa. Però la responsabilitat de fer la crida obliga a anar més enllà de l’emoció d’anar darrere la mulassa o els cavalls. Obliga a analitzar detalls, a captar com són d’importants les festes i tot allò que subratllen amb els elements que destaquen. I la nostra festa de Sant Jaume és importantíssima. Si tenim en compte el nom de Jaume, és evident el simbolisme històric que té.

A quin simbolisme et refereixes? 
El nom del patró de Manacor té una història darrera, no és casualitat. El nom de Jaume va marcar una nissaga de reis i d’entre tots ells en sobresurt el rei en Jaume. Què respons quan et demanen quin és el rei de Mallorca? Idò el rei en Jaume, i no n’hi ha d’altre. La seva figura és un símbol que reivindica la catalanitat de Mallorca i de Manacor. És significatiu i preciós que el mite del rei en Jaume s’entronqui amb les nostres festes patronals.

T’imaginaves mai que en deu anys una festa que estava en decadència revifàs com ho ha fet el Sant Jaume manacorí en els darrers deu anys?
No m’ho imaginava, però és cert que hi havia un escenari que ho afavoria. La festa de Sant Jaume, com tantes altres coses que compartim els que vivim en un mateix entorn, agermana, reivindica les arrels compartides i convida tothom a participar-hi.

Com descriuries aquest escenari que ha afavorit l’esclat de les festes de Sant Jaume?
Les societats van canviant i fa dues o tres generacions, els manacorins anaven en massa a passar l’estiu a vorera de mar. I aquest fet, és evident, va ser paral·lel a la decadència de la festa. Però avui la realitat és una altra. Moltes famílies queden a Manacor i la ciutat és viva durant tot l’any. Si a tot això hi afegim l’impuls que han donat a la festa tots els que formen l’Obreria de Sant Jaume i les ganes de bauxa que tenim tots, no és estrany que la festa hagi pres per bé i s’hagi convertit en un referent.

Quins dels actes de Sant Jaume no et perdràs de cap manera?
El programa sempre és molt interessant, però m’agraden molt la crida i el ball de la Mulassa. Els actes d’inici de les festes sempre són importants.