Roser Gallardo Ferrer (Palma, 1957) és comare i antropòloga. Ja jubilada, ha fet feina a Son Dureta, a l'Atenció Primària, a l'Hospital de Manacor i assistint parts a casa. A més, és cofundadora de Naixença. Del tracte que reben les dones en el moment del part en general i del tancament de la sala de parts en particular, en parlam en aquesta conversa.
Què és Naixença?
És una associació d’usuaries, multiprofessional i multidisciplinària que va néixer d’una mare descontenta i dolguda per com havien assistit els seus parts. Jo mateixa tampoc estava contenta, ni de com havien assistit els meus parts ni de com s’estava asssistint i acompanyant en general les dones i les criatures en els seus parts. Entràrem en contacte a través d’una reunió de la Plataforma pels Drets en el Naixement… uns mesos abans de fundar Naixença. Coincidírem tot d’una i vàrem decidir muntar una associació en defensa dels drets durant el part i naixement, i després ho vàrem ampliar al temps de l’embaràs i de l’acompanyament posterior al part.
Aquests realment eren els vostres motius fundacionals.
El que ho va iniciar va ser el que ara es diu violència obstètrica, i que podríem definir com a deshumanització del part. Aquell maltracte, aqeull abús, ha canviat. A final d’any farà 26 anys que creàrem Naixença. I cada aniversari deim que per a nosaltres no és un motiu de celebració, perquè podem pensar sempre que els drets que defensàvem i defensam ja s’haurien d’haver aconseguit. Avançam en qualque cosa, però encara estam bastant enrere, sobretot en el dret a decidir on i com volen parir les dones, i com volen que nesquin les seves criatures. Vaig acabar els estudis amb aquesta reivindicació, i m’hi he jubilat, també.
Han canviat coses, però què és el que no ha canviat?
La dona continua sense poder escollir com i on parir. L’única opció que té és l’hospitalària. Es va parlar d’una casa de naixements a Son Espases, però en aquesta legislatura ho varen aturar. Només hi ha una opció: hospital, o hospital. També hi ha un exces de medicalització i un percentatge massa elevat de parts provocats. La majoria es provoquen per comoditat dels professinoals. En això hi ha una diferència molt important entre la pública i la privada, i a pesar de tot, sempre és millor a la pública.
Per ventura si parissin homes seria diferent.
La qüestió del gènere també hi és. El poder és mèdic i institucional. És un poder institucional que li atorga molt de poder a les decisions mèdiques, i les dones no són consultades. Vaig començar a fer feina abans que s’obrissin els centres de salut. De llavors ençà està escrit pertot la participació dels usuaris, i a l’hora de la veritat no hi som mai. Quan s’obri un paritori, hi ha un protocol que afecta exlusivament les dones. I mai hi ha representació d’usuàries. Qui decideix com jo he de parir en aquests moments són els metges. Si ha canviat una mica, que hi hagi un pla de part, que la dona pugui manifestar com ho vol, és gràcies a Naixença i a les associacions com nosaltres.
Parlem de Manacor i el tancament del paritori. Diuen que és necessari que hi hagi sempre dos ginecòlegs de guàrdia.
M’agradaria saber on són aquestes normes. Jo no les he vistes mai. Vaig fer feina a l’Hospital de Manacor els anys que hi havia més parts. Encara no existia Son Llàtzer, tampoc l’Hospital d’Inca. L’Hospital de Manacor assistia més població i més parts. Érem una comare i un ginecòleg de guàrdia, tant de dia com de vespre. I durant tots els anys que hi vaig ser va funcionar així. Es va decidir això i es va decidir augmentar la plantilla amb dos ginecòlegs i dues comares, molt bé. Ara, que això sigui imprescindible i a més es convertesqui en motiu per tancar un paritori, de cap manera. Que ens posin una altra excusa.
Però per què en falten, de professionals? Què passa, que no volen venir a Manacor?
No veig que el gerent ho entengui gaire… Però tant la consellera com el director d’Ibsalut sí que ho entenen, i saben per què en falten quan abans no en faltaven. Jo sé el motiu, però no som jo, qui ho ha de dir. Hi ha una Conselleria, una gerència, una direcció d’IBSalut… tots aquests organismes que han de fer possible que n’hi hagi. I si n’hi ha a altres llocs i no n’hi ha a Manacor, només ho poden dir ells, per què passa. I ho saben bé.
Però per què no hi volen venir?
Això no ens importa per què hi volen anar o no. El que sí que ens importa és que no és motiu per tancar un paritori. Parlen d’un pla de contingència. Però de contenir res, sinó que es dona una prioritat al que els interessa als ginecòlegs, que són les consultes programades. L’únic que es tancava és el paritori, que és precisament l’únic que no es pot tancar. Quan hi ha una vaga es tanquen les consultes, però les urgències no s’han de tancar mai. El que veim des de Naixença és que es va utilitzar les dones per aconseguir un determinat objectiu, no sé què demanaven. No s’hauria d’haver permès mai. No don la culpa als ginecòlegs. Puc entendre que si tu professionalment vols aconseguir un determinat objectiu utilitzaràs totes les eines que puguis. Hi ha una cosa molt greu. Tota la gent que està gestionant ho ha tolerat, començant des del gerent
Idò no fan falta dos ginecòlegs?
Hi ha una plantilla de comares coberta i molt ben dotada. No hi va haver cap moment que cap comare es negàs a assistir parts. Els ginecòlegs no assisteixen els parts en un percentatge elevadíssim, només els que es desvien de la normalitat, aquells que són instrumentals o per cesària. Jo hi he fet feina. Hi havia un ginecòleg i una comare i hi havia 1.200 parts. Ara n’hi ha 900 i han de ser dos ginecòlegs i dues comares… A més, si a la privada no ho han de fer… no és una norma escrita. No sé legalment quin recorregut té.
El que cal és que l’administració dugui a cada lloc els professionals que necessiti.
Sí, qui comanda és qui té la paella pel mànec. Les comares d’atenció primària estan assignades per àrees i les poden enviar a qualsevol lloc on siguin necessàries dins la seva àrea.
Hi va haver un greuge comparatiu amb les pacients de l’Hospital de Manacor?
Totes les persones tenim els mateixos drets i l’atenció ha de ser el més equitativa possible a totes les persones. El maltracte que hi va haver no té nom. Les dones no només varen ser utilitzades per aconseguir un determinat objectiu. El problema era el que varen haver de viure les dones: una situació tolerada pel govern. Una dona, quan anava a l’Hospital de Manacor, si estava de part, no sabia si hi quedaria ni a on l’enviarien. Ella no podia triar. Miraven quin paritori estava millor i l’enviaven a part o banda en funció de la disponibilitat d’altres paritoris. A Son Llàtzer, a un lloc on no tenia transport públic. T’envien allà i t’hi deixen tota sola. El suport de la pròximitat és importantíssim en aquestes circumstàncies… Tu t’has preparada per parir allà, coneixes les professionals… i t’envien a un lloc on no coneixes ningú. La família no podrà venir a veure’t si no té cotxe…Va ser molt fort. Una dona amb un embaràs normal, tot beníssim, se la derivava a un altre hospital. I per què, si a Manacor hi havia les especialistes que la podien atendre, que són les comares, per nassos la derivaven a una altra banda. 
Mai, mai, s’ha de poder tancar un paritori. A més, en el cas que no hi hagi professionals, precisament l’Hospital de Manacor, que està a l’altra punta de Mallorca és el que no es pot deixar desproveït.
