Joan Gomila (Manacor, 1962) és actor, director i gestor cultural. Des de l’any (2014??) està al capdavant de la sala manacorina La Fornal des d’on fomenta el teatre independent i de marges, fora del circuit més comercial. Fa unes setmanes han presentat la nova programació que es podrà veure fins al mes de desembre, començant els dies 26, 27 i 28 de setembre amb “Llompart, una vida, una herència” un text que escriu, dirigeix i interpreta ell mateix, aquesta darrera part acompanyat de Xesca Forteza, Joana Sales, Pedro Mas i la cantant Cristina Rodríguez.
Un espectacle de poc més d’una hora que ens situa a la taula de can Josep Maria Llompart i que a partir de converses, fotografies i projeccions crea una atmosfera festiva per reflexionar sobre els darrers cinquanta anys dels mallorquins i explicar, d’on venim i cap on anam com a societat. “Ha estat una feina d’investigació important, a través dels seus textos, però també amb converses amb familiars, amics i coneguts. Jo no el coneixia personalment, però sí que l’havia vist, en els meus temps d’absoluta militància, quan l’Escola Municipal de Mallorquí no era res. Ell venia i feia unes conferències totalment entusiastes” recorda Gomila.
Tot i que destaca el caràcter polièdric de Llompart explica que “he descobert la seva dimensió quan l’espectacle s’ha estrenat”. Té clar, però, que si hi ha quelcom que el defineix és l’entusiasme: “Llompart era un optimista lingüístic”, un esperit indispensable per fer front als problemes lingüístics que, tristament, sempre arrossega el català.
Què diria Llompart si sabés com estan les coses avui dia? Idò Gomila creu que “estaria molt preocupat” però també destaca que hi ha indicadors molt positius com per exemple que “el secessionisme lingüístic està acabat o que la gent té consciència de la llengua, vol batallar-la”.
Té clar que la cultura et trasbalsa, no només t’entretén. La intenció, diu, és que la gent que vengui pugui agafar el coratge per mantenir aquest esperit llompartià i també que l’espectacle tengui un esperit divulgatiu, que pugui arribar a un públic més jove “que actualment només té influència de les xarxes socials”.
A partir del mes d’octubre, hi haurà dos espectacles més que passaran Per la petita sala del carrer de les Coves dels Hams. D’una banda, “Pim! Pam! Pum!” De la companyia valenciana La Màquina que serà el dia 2 d’octubre i per altra, dia 25 del mateix mes “Tonatiuh y Frida”d’Élmer Veckyo Mendoza Teatro.
Hi haurà també un cicle d’humor i erotisme amb tres propostes distintes. L’aposta local amb “Podria caure bojament al llit amb tu” d’Antoni Truyols amb la Companyia Batall Teatre que serà els dies 16 i 18 d’octubre, però també hi haurà Vidda Priego, de Catalunya. Una persona que es defineix com una persona trans no binària i que parla de la seva experiència vital amb “Monòlegs Poligoners” que ess podrà veure dia 30 d’octubre. Finalment, “Cita con tu sexóloga” és l’aposta de Sílvia Pérez que també farà un monòleg, dia 13 de novembre a les 20:30.
Aposta pel teatre familiar
Els mesos d’octubre, novembre i principis de desembre La Fornal aposta de nou pel teatre familiar amb la quarta edició del festival que dediquen al gènere. “Va ser un encert començar aquest festival perquè tenim moltes companyies que giren molt i ens demanen per venir a Manacor i que a més tenen molta qualitat i capacitat creativa. Pensam que és una bona línia, que ha estat ben acceptada i que ha augmentat al llarg dels anys”. Així i tot, explica que han notat que les programacions de teatre familiar als municipis de Mallorca estan caient i que “les families no compten el teatre com una opció d’oci familiar i solen deixar aquesta part a les funcions que puguin anar a veure amb l’escola”.
La programació d’aquest festival és la següent:
- Viatge de na Posidònia. Cia Espill Teatre. 15 de novembre a les 12 h. Plaça Sant Jaume.
- Taller: Dansa en família. Cia Silver Drops (Catalunya).15 de novembre a les 17 h.
- Silver Drops. 16 de novembre a les 12 h i 18 h.
- És Jai de Sa Barraqueta. Cia Teresetes Migjorn (Mallorca). 22 de novembre a les 12 h. C/ Des Barracar.
- Blanca nieves. Cia Teatro Arbolé (Aragó). 23 de novembre a les 12 h i 18 h.
- Neil, la granota que volia volar. Cia Laboratori de Somnis (Mallorca). 29 de novembre a les 12 h. Plaça Cardenal Pou.
- Infinitiu. Cia Raquel Bueno (Mallorca). 30 de novembre a les 18 h.
- Colors. Cia l’Autèntica (Catalunya). 6 de desembre a les 12 h i 18 h i 7 de desembre a les 12 h i 18 h.
Una sala, una companyia i projecció de futur
A més de la feina de gestió de la sala, La Fornal d’Espectacles és també una companyia teatral que amb els seus espectacles roda per tot l’estat. De fet, enguany han tengut una seixantena de funcions, sense comptar les escolars. En els mesos vinents, tendran 3 espectacles diferents al País Valencià i 4 espectacles diferents a Catalunya. A més, Gomila avança que ja tenen la mirada posada també en el 2026 i amb la temàtica del turisme com a fil conductor. La intenció és fer-ho amb una nova producció de pinyol vermell: Crònica d’un mig estiu de la manacorina Maria Antònia Oliver, que servirà per teixir l’imaginari dels inicis del turisme; Flor de Card de Salvador Galmés per parlar de la Mallorca preturística i la Mallorca d’ara amb “Guiri” una creació d’Isabel Denzel que va gaudir d’una residència artística a la sala durant aquest estiu passat.
La producció d’obres pròpies i la programació a la sala, són dues facetes que sovint són males de combinar amb un equip petit, familiar i amb una feina artesanal. Tot i les dificultats d’una sala alternativa, Gomila, es mostra optimista. La Fornal és una sala amb reconeixement estatal, situada entre les 25 millors del seu sector, “valorada més des d’enfora que en la proximitat”. Han tengut la sort de rebre el suport enguany tant del Ministeri de Cultura com de l’ICIB i això els dona desimboltura per programar amb més qualitat i tranquil·litat. A més, destaca que l’ocupació a La Fornal és elevada, amb un 70 – 80% d’ocupació. “És una llàstima que no hi hagi un factor integrador del teatre a Manacor. Nosaltres no som cap enemic per al Teatre de Manacor: si ho veiessin amb bons ulls, veurien la capacitat per mostrar un altre tipus de teatre i crec que en conjunt seria molt més interessant per al públic”. Fa referència a la sala La Planeta de Girona, la programació de la qual forma part de la temporada del teatre. “Aquí tots els intents en aquest sentit sempre han fracassat, però haurem de veure si amb l’agermanament amb Girona, hi ha cap canvi en aquest sentit”.
