L'amo en Joan Bergas Fons, "Paloni" (Maria de la Salut, 1933) va ser un home que va saber fer de tot. I només els sabuts estan en condicions de poder donar qualque consell. Rafel Perelló va conversar amb aquest home savi, i mirau si n'hi va contar, de coses.
Hi havia persones que tenien fama de predir amb exactitud quan havia de ploure.
Vaig fer feina a s’Espinagar (Manacor) amb l’amo en Toni. Un dia l’amo en Toni se’n ve i em diu «Joan, demà vine prestet i acaramullarem les garbes perquè demà a les onze es posarà un bruixat i a les onze ja hem de tenir la feina acabada». El sendemà, tan prompte com vàrem tenir la feina enllestida, devers les onze, es varen moure nívols (1), es va congriar una tempesta de por, es va posar un aigüé que va fer colló, n’hi va haver de brou! Ens va venir prim-prim (2) tapar les garbes amb la vela… jo, el que vos puc dir és que quan veureu que el sol es pon amb un nívol blanc, el sendemà veureu banyat… sempre he sentit dir aels homes vells que l’aigua de juliol no és bona. Si fa una saó pel juliol, malament!…
Heu dit que vàreu fer feina a s’Espinagar. Per aquell redol feien molt de contraban. Anàreu a descarregar saques de contraban, vós?
Sí. Per s’Espinagar i per sa Plana feien més “contrabàndol” que un sant déu. Sempre érem dotze o tretze homes. Quan havíem acabat de traginar les saques venia el pastor i amollava la guarda perquè no veiessen senya (3)…
On dúieu les saques de contraban?
Dúiem les saques a les cases de Sant Josep. Un vespre va ser gros! Varem dur molt de contrabàndol a les cases de Sant Josep, vàrem estar tot el vespre en dansa. Es veu que la guàrdia civil estava siulada (avisada), i la guàrdia civil, venga corregudes per amunt i venga corregudes per avall! Hi va haver trons i llamps aquest vespre! (4). Es va armar un marruell (5) de por, bon Jesús! Va venir en Macià «Gostí», em diu «no provis d’anar-te’n a jeure perquè t’aglapiran, si t’aglapeixen et faran blau, ves a “encatrevar» (6). S’entrega en Tomeu Sitges i em diu «Joan, que et va bé quaranta duros?» Quan en Tomeu em va dir “quaranta duros” vaig quedar amb els cabells drets, pardals! Llavors quaranta duros era una doblerada de no dir! (7)…
M’han dit que vós váreu fer diversos oficis.
He tocat molts de títols. A la llarga va bé saber fer de tot. He estat pagès, exsecallador, marger, picapedrer. Veus aquest “solras”? (8) És fet meu. En veus gens de carassa? (9) Ja ho diuen: «Fa bon plorar davant es mort»! (10) No l’endevines sempre. Aquesta xemeneia em va sortir esguerrada. Dic «que estiga!”…
Heu tengut bons mestres?
Sí. Si voleu aprendre heu d’escoltar els bons mestres. Si el mestre és xerec vos donarà mal camí (11) i tot vos sortirà a la fotrenca (12) i fareu feina d’embarc (13). Heu sentit dir mai «aqueix home va fer tres cases»? Un home que ha fet tres cases és un calop (14), se’l poden escoltar bé. Un home sabut em va dir quan era jove «en gastar una pesseta, mira si et serveix que puguis sentar». Jo ja mirava enfora perquè me volia casar. No he hagut de fer s’armall (15) gràcies a déu… a fer d’exsecallador me’n va ensenyar l’amo en Joan de Sos Ferrers. Una branca no ha de fer ombra a una altra, les xupetes (16) no han de pujar per amunt i posar rama, les has de capturar (17)… vaig aprendre de marger quan era bergantellet. No fa dos dies d’això! El mestre em va dir si podia anar per ell. Jo mirava com componia les pedres. Vàrem fer tracte. Vaig començar una paret, quan la vaig tenir assuixí, el mestre no va tenir altra idea que anar per damunt la fila; diu «No n’hi ha cap que s’engronsi»…
Amb quina posició de la lluna s’ha de tallar la cabellera de les bísties?
La cabellera de la bístia l’heu de fer en lluna vella i no tendrà barbs (18), en lluna nova li sortiran barbs.
Quan passava un senyor o una senyora de casa rica pel carrer, molts els feien capades.
Jo mai vaig fer de llepa (19). N’hi havia que veien el senyor com d’aquí a allà baix i hi anaven corrensos a veure’l i li feien el “rendibú” (20) i bones capades. Això no! Cada cosa en el seu punt!
Abans, pràcticament no existia la llibertat sexual.
Bon Jesús del cel! llavors, si un home veia una mama a una dona pareixia que li havien de botir els ulls, badaven quatre ulls! Pareixien desanats! No vull ser malparlat, però parlant en plata (21), si una dona mostrava els genolls, hi havia homes que pareixia que li veien es moraduix (22), pardals! Parlant natural, n’hi havia que si veien un genoll d’una dona perdien el capet. Saps que ens duien d’estrets! Totes les maces fan mal!…
Quina va ser la vostra primera feina?
De vuit anys per amunt guardava mens i porcells a Son Real (Santa Margalida). A Son Real eren tornalls grans, segàvem carreranys grossos. A la primeria segàvem amb la falceta. Quan varen entrar les màquines de segar, allò va ser la mar gran! Saps quins carreranys!…
Hi havia moltes bísties a Son Real?
Sí. Compraven mulats (23). Jo, de més grandet les aregava (24). Si el mulat era arec, era un preu més alt, i cada any pegaves un parell de copets (25)…
De quina forma cobrava el seu sou, el pastor de Son Real?
Al pastor li pagaven en doblers i tenia barquera (26)… nosaltres pujàvem dues truges per estar ben apeixits (27)…
Anàveu a pescar anguiles per Son Real?
Amb l’amitger anàvem as Revellar, fèiem una embassada dins el torrent. Et dic que n’agafàvem d’anguiles! Fèiem qualque vega!… de nin també parava ferrets (28)….
Supòs que sembràveu blat a Son Real.
Fotre! Al blat li donaven una rella (llaurada) dins el mes de febrer o març i l’havies de raïmar (arrabassar la planta dita cugula de dins del camp sembrat de blat). El blat feia tall abans de segar… feiém “l’esmars” (29). Meitat de sementer de faves i meitat “d’esmars”… Carregava formiguers (30). El formiguer havia de cremar ofegat, era femada per a les faves…
Hi havia garriguer a Son Real?
Dos garriguers. Hi havia un garriguer per a la llenya i un garriguer per a la salvatigna (31). El garriguer de la salvatgina disparava a les genetes i als marts i també davallava milanes i matava tots els animals feroços que poguessin fer mal. El garriguer penjava moixos i genetes i milanes i marts i tota casta de salvatgina i volatina (32), tot penjat perquè el senyor (de la possessió) estigués content (33).…
Glossari i comentaris
- Nívol: forma de dir “nigul” a Maria de la Salut i a altres localitats de Mallorca.
- Ens va venir prim-prim: vàrem tenir el temps extremadament just per acabar aquella feina
- “El pastor amollava la guarda perquè no vessen senya”: era cosa habitual a molts indrets on es feia contraban, sobretot a les platges, que després d’haver finalitzat la descàrrega de les saques de contraban, hi acudís un pastor amb la guarda perquè així les petjades dels animals feien desaparèixer les petjades dels homes i altres evidències que en aquell lloc s’havia efectuat descàrrega de contraban.
- “Hi va haver trons i llamps aquest vespre”: l’entrevistat no ens conta que aquell vespre hi hagués tempesta, quan diu que “hi va haver trons i llamps” empra una forma metafòrica de dir que hi va haver gran agitació, gran revolt, en aquest cas per la presència de la guàrdia civil.
- Marruell: gran confusió.
- Encatrevar: metàtesi o canvi de síl·labes de la paraula “entrecavar”.
- Una doblerada de no dir: una doblerada extraordinària.
- Solras: Cel-ras, cara plana inferior d’un sostre.
- Carassa: irregularitat en el cel-ras.
- “Fa bon plorar davant el mort”: Fa bon parlar d’una acció o d’un treball quan ja han estat realitzats.
- Donar mal camí: donar mals consells.
- A la fotrenca: de qualsevol manera, sense miraments.
- Feina d’embarc: feina grollera.
- Calop: persona que sobresurt o que té gran reputació en una disciplina concreta.
- Fer l’armall: treballar d’una forma excesiva.
- Xupetes: Xupons: brots verticals i vigorosos d’un arbre.
- Capturar: En l’argot dels exsecalladors significa tallar part de l’extrem superior d’una branca tendra, sobretot dels xupons perquè no cresquin verticalment. Amb aquest mateix significat els exsecalladors empren la paraula sinònima “Pinçar”.
- Barb. Grans que surten a la cara.
- Llepa. Persona aduladora.
- Fer el rendibú: Fer el Rendivú, fer compliments i demostracions excessives de respecte. Paraula que és una adaptació o deformació de la paraula francesa “Rendez-vous”.
- Parlar en plata: parlar clarament, sense embuts, sense ambages, o com diuen també a Manacor “Parlar sense fer volteres”.
- Moraduix: eufemisme de “pèl púbic”.
- Mulat. Mul o mula jove.
- Aregar. Avesar una bístia a fer feines concretes, com estirar una arada, estirar un carro, etc.
- Pegar un copet o fer un copet: guanyar una quantitat considerable de doblers en una sola vegada.
- Barquera del pastor: certa quantitat d’animals que formen part de la guarda, però que són propietat exclusiva del pastor i que formen part del sou del pastor, és a dir, l’entrevistat ens informa que el pastor cobrava el seu treball en part en doblers i en part en animals (barquera).
- Estar ben apeixit: estar ben alimentat.
- Ferret: forma de denominar a Maria de la Salut el garbellet o petit parany de ferro en forma de ballesta per agafar aucells, activitat prohibida avui en dia.
- “Esmars”: deformació de la paraula “Ermàs”. Un ermàs és un camp que no es conrea amb la intenció de fer-lo reposar durant un any.
- Formiguer: munt de llenya tapat de terrossos i que es pegava foc. Quan havia cremat, s’escampava la cendra del formiguer per els sementers per abonar la terra.
- Salvatgina: mamífers carnissers salvatges com la geneta, el mart, el mostel o els moixos salvatges.
- Volatina: Aus rapinyaires com la milana, el xoric, l’esparver, el corb, etc.
- “Salvatgina i volatina, tot penjat”: Per norma general es fermava una corda d’arbre a arbre i es penjava de la corda la volatina i la salvatgina caçades per exhibir-les com a trofeus. A publicacions com el llibre “Les Illes” (1978), de l’escriptora manacorina Maria Antònia Oliver Cabrer (1946-2022) i el fotògraf llucmajorer Toni Catany Jaume (1942-2013), o en el col.leccionable “Rutes Amagades de Mallorca” (1964-1980), entre altres publicacions, podeu veure fotografies d’aquesta terrible pràctica, abans habitual.
