Escriure d’aquí i des d’aquí

Aquesta setmana dedicam el nostre reportatge central a la premsa local manacorina. Des de fa anys, quatre capçaleres de paper omplen quioscs i llars de la vila. Per ordre d’antiguitat, Manacor Comarcal, Perlas y Cuevas, 7Setmanari i Cent per Cent. A totes aquestes, cal afegir-hi a més, les edicions exclusivament digitals de DeFrancDigital, ManacorManacor i 07500. A Porto Cristo, des de fa dècades, i també en paper, hi ha la revista que du el mateix nom de la vila portenya.

Hi ha molts de municipis de Mallorca que no tenen publicació pròpia. En d’altres, una sola revista informa periòdicament del que ocorre a les seves viles.

En canvi, a Manacor fregam la desena de publicacions. Sens dubte, hem de comprendre la quantitat i la diversitat de capçaleres en dos sentits. El primer, l’enorme interès i tradició informatius que imperen a Manacor sobre la informació local. El petit univers manacorí és de l’interès de la població i per això ens en calen tots aquests prismes, per estar informats de primera mà i també amb la major diversitat possible. Aquest darrer extrem, de fet, ens mena al segon sentit dels dos que apuntàvem més amunt: una sana diversitat democràtica, amb la visibilització de totes les ideologies i maneres de veure el món a través de les diferents capçaleres existents. És evident que a uns i altres ens separen sovint detalls no gens menors, tant pel que fa a interessos informatius com també a enfocaments. En qualsevol cas, però, entre uns i altres allò que sí que aconseguim és generar sentiment de poble i orgull de ser qui som i ser d’on som. La vivacitat associativa, cultural i esportiva necessita altaveus per donar-se a conèixer entre la població, i els troba a través de tota aquesta varietat de mitjans.

Sempre que es faci des de la tolerància, des del respecte i des del rigor, qualsevol feina periodística ha de ser benvinguda, perquè ens ajuda a conèixer-nos una mica més, tant des de la nostra història com des de la nostra actualitat.

Mentrestant, l’Associació Premsa Forana de Mallorca té una nova directiva i es troba en moment de canvi i evolució. El nombre de mitjans locals ha minvat els darrers anys i la incorporació de nous mitjans digitals associats no ha pogut pal·liar la pèrdua de capçaleres de paper.

Sigui com sigui, l’interès per la informació local per part dels habitants de pobles i viles de la part forana continua intacte. La gent vol saber què passa a ca seva. Una altra cosa, és clar, és la capacitat d’aquests mitjans tan petits per competir amb el maremàgnum informatiu que suposen les xarxes socials i els grans mitjans de comunicació. No ser engolits per la voràgine, sens dubte, ens fa ser més nosaltres. Per llegir el que vivim no hi ha més remei que seguir la informació a través dels mitjans locals i comarcals. Malavegem perquè sigui així.