Skip to content

“Està escrit a les parets: guanyarem!”

És tot un privilegi per a la cultura catalana a Mallorca de poder gaudir del cicle de concerts del festival BarnaSants. No és la primera vegada ni la segona que un concert de primera línia ens arriba a Manacor. No fa gaire poguérem gaudir de la veu mediterrània i algueresa de Franca Masu. Aquesta setmana passada ha tocat el torn als Brams, el mític grup de rock potent i reivindicatiu que recentment ha tornat als escenaris després de sis anys de silenci musical i discogràfic. De la seva fundació en fa ja vint-i-un…

Hom no sap si és pels anys que passen, o per una sorprenent mitja entrada a l’Auditori manacorí, però el cas és que el grup de Berga encetà presència a l’escenari amb una certa fredor i incomoditat. Poques cançons després, i coincidint amb l’entrada en escena del mallorquí Marcel Pich per cantar el Rojo-separatista al costat del gran Titot, canvià el to, canvià l’energia i canvià l’alegria dels Brams de sempre. I sí, com sempre, amatent amb els lluitadors, i atent als enemics, Titot es referí també a Jorge Campos a l’hora de presentar “El més precís dels mapes”, el que dibuixen sempre personatges d’aquesta calanya, el dels Països Catalans.

I d’aquí als homenatges classiquíssims als pirates somalís, als maquis i a Marcel·lí Massana, i a tothom qui lluita contra les injustícies i a totes les sobiranies necessàries perquè siguem més i millors persones.

Si emotiva va ser l’aparició de la històrica Miquela Lladó per cantar-nos a cau d’orella l’himne de Miquel Martí i Pol (“Aquesta remor que se sent”), més ho va ser encara la de Glòria Julià. La rapsoda i cantant felanitxera, també professora de secundària, dedicà la cançó a Walad, el lluitador sahrauí, pare de dos alumnes seus i traspassat recentment. Enmig de l’alegria empeltadora de Titot i Glòria Julià tot cantant el “germans, lliguem-nos els turbants”, es veia la lluentor en l’aire dels ulls espirejants dels espectadors.

Srebrenica i la germanor entre soldats dels dos bàndols expressada a “L’home de Srebrenica” serviren a Titot que “una vegada que ha començat la guerra ja no hi ha bons ni dolents”, digué en referència “als russos i als venedors d’armes espanyols”.

Titot i els Brams, a més, han aprofitat el retorn per actualitzar algunes de les seves lletres. El popular himne d’”homenatge” a Jordi Pujol, acaba aquesta vegada amb un més que explícit “sexe, Andorra i rock’n’roll”, mentre que el “Brindo” complementava la tornada: “I brindarem per maleir, la memòria de Felip Quint, i brindarem per maleir el cunyat d’Urdangarín”.

Arribats als bisos, Titot es canvià la camiseta i sortí amb una que homenatjava Yvan Colonna, l’històric independentista cors assassinat brutalment a la presó on estava segrestat per l’estat francès feia prop de vint anys.

Toni Nicolau, d’Ocults, i Biel Majoral, que rebé l’estima i l’ovació del públic, clogueren la ronda de col·laboracions amigues de la banda bergadana, que no es va oblidar, en el seu repertori ni del “Guanyarem” ni de “L’últim tirabol”. I sí, el missatge és clar: “Cal seguir lluitant”.

Back To Top
Search