25 dones i 25 històries de violència. Fotografia, il·lustració i glosa. Aquests són els ingredients principals de la nova exposició que prepara Estel de Llevant per posar damunt la taula la violència estructural que pateixen les dones: “25N: 25 dones”. S’inaugurarà dia 25 de novembre, coincidint amb el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, a partir de les 12 h al Claustre de Manacor i la podreu veure fins a mitjan desembre.
Maria Bel Castor, membre del comitè d’igualtat d’Estel de Llevant explica que la idea va sorgir quan es varen adonar que totes les dones que atenen han patit qualque tipus de violència. “Xerrant entre nosaltres vàrem veure que nosaltres també n’havíem patit i vàrem veure que era quelcom transversal: n’hi ha algunes que ho pateixen més i d’altres manco, però travessa totes les dones”. Llavors varen voler transformar-ho en art, i per això varen contactar amb les artistes responsables de l’exposició: les fotògrafes Núria Sánchez i Marina Cànoves, la il·lustradora Bel Gomila i la glosadora Alícia Olivares.
El comitè d’igualtat va fer una sèrie d’entrevistes a les diferents dones que conformaran la exposició, per conèixer la seva història perquè el fet de tenir un vincle previ amb aquestes persones, sovint travessades per un trauma facilita molt el procés i la comunicació. Després, aquesta informació s’ha passat a les artistes que a partir d’aquí, han fet feina amb aquest relat i la seva protagonista. Cadascuna d’aquestes històries es mostrarà contada a través de fotografia o il·lustració i totes elles tendran una part de poesia escrita.
En els 25 relats hi trobam violència obstètrica, física, simbòlica, econòmica, psicològica, assetjaments… “Hi havia dones que tenien molt identificada la seva història i d’altres, que els han passat tantes coses, que han passat per diferents tipus de violència al llarg de les seves vides” explica Castor.
D’aquestes realitats poc agradables les tres artistes n’han fet art. “Hem teixit una confiança especial amb les persones que hi han participat, perquè les històries que han viscut no són fàcils i moltes vegades sorgia la necessitat de comunicar-ho” explica Sánchez. A més, quant a la construcció de l’exposició, la fotògrafa explica que “entre nosaltres tenim estils totalment diferents i per donar unitat hem acordat fer un format quadrat per a totes les imatges. També vàrem acordar tenir tres elements per jugar: el retrat, un objecte o un espai vinculat amb cadascuna de les històries i cadascuna d’aquestes històries tendrà una cosa o altra” explica Sánchez.
Per la seva banda, Olivares, que ha fet el text per a les 25 històries diu que va començar a escriure en primera persona, perquè li va sortir així, però alhora també ha estat un repte, perquè havia d’anar amb molta més cura perquè era una responsabilitat extra. “Pensar en la persona, que moltes vegades era coneguda per jo, m’ha ajudat a teixir les rimes” diu Olivares que ha escrit quartetes, romanços, dècimes i glosa mallorquina.
A més, la retroalimentació entre els textos i les imatges que ha servit a les quatre artistes a metaforitzar aquestes històries i poder transformar-les en quelcom bell. Totes les responsables d’aquest projecte tenen clar que això és una primera llavor que servirà per remoure consciències, emocions i estructures, per adonar-nos de totes les formes de violències que ens travessen i per crear una història col·lectiva, de totes.
