Maria and the virgins destronen els Bokatas i les Coristes de Crista Reina a les Nadales de Can Lliro
Frescor, coreografia treballada, capacitat d’adaptar-se al context, una resposta del públic entusiasta, una vocalista potent i una tornada que enganxa. Aquests varen ser segurament els ingredients que determinaren que el grup Maria and the Virgins es proclamàs vencedor de les Nadales 2024. Varen ser les segones a sortir i consolidaren també una tendència que havia pres forma els darrers anys. Les Nadales s’han convertit en una espècie de karaoke coreogràfic amb bases preenregistrades i vestuaris més o menys acurats i originals. El so de les Nadales d’enguany va resultar d’una qualitat quasi professional. La potència dels altaveus i l’equalització acurada feien que gairebé cada grup que sortia es menjàs el públic amb les seves actuacions. El jurat anticàmeres ZPR comandat per Margalida Amengual, i secundat per Bel Santandreu i Rosa González, feia cara de circumstàncies, concient que tendrien molta feina per decidir qui hauria de ser el vencedor d’enguany. Mentrestant, per poder fer bé la seva feina, no s’aturaren de demanar beure i menjar, i sobretot, de rebre suborns dels diferents grups, ja fos en forma de beguda, ja fos en forma de camisetes i altres elements que no direm.
L’edició d’enguany va ser presentada per les actrius Carme González i Maria Magdalena Vives que feren un repàs en forma de Telenotícies de tot el que ha passat durant el 2024.
“Ara que ja anau totes ben gates / Vos diré una cosa que vos caurà com es cul / Estic fins sa figa de tots voltros / Que si Portocristo o Manacor / Tant un com s’altre sou un cristo / Però estau tots dos a nes meu cor”, cantava la vocalista de Maria and the Virgins enmig de la coreografia acurada de les seves companyes, en un mix de “Quan somrius” de KZU_music i “Me llamo María”, de María Figueroa. “Pompó, pompó, ella té el seu pompó” cantaven mentre el públic embogia.
La qualitat de les composicions, les lletres, les coreografies i els missatges en clau més política s’entremesclaven en les propostes dels diferents grups. “Jo vull un batle cani” demanava un dels grups davant la projecció d’un Miquel Oliver radiant. El grup felanitxista, liderat pels glosadors Annabel Villalonga i Miquel Servera reclamaven “que vengui en Nadal i li posarem un poc d’hemoal”.
El gran endarrer, però, era si finalment els Bokatas portenyos es presentarien o no… Estava clar que eren allà, i aviat el rumor va esdevenir certesa. Eren a la llista d’actuants, tot i haver manifestat que no s’hi presentarien: “Som aquí però no com a porteños, sino com a nous ciutadans de la ciutat de Manacor. Tots i cada un de noltros mos em empadronat a llocs d’interès d’aquí de Manacor com per exemple s’Agrícola, Esquitxos, sa sala d’enmig d’enfora des teatre, sa Rafa Nadal Acadèmia i, com no podía ser d’altra manera, aquí a Ca’n Lliro”. “Ara ja no som els masclets del Port, ara som els masclets de Manacor”, digueren just abans de començar la seva actuació, com sempre amb una base coreogràfica potent i seductora i un lema clarivident: “Dins un clot sempre amb tu, Manacor I love you”. Tècnica impecable, però insuficient per a la victòria.
Un poc el mateix que els va passar a les Coristes de Crista Reina, amb un missatge polític clar i directe, incisiu i empoderat, deixaren clar, a ritme de Rigoberta Bandini, que Miquel Oliver “té un estil un poc dretà” i que “volem un govern amb manco testosterona, que cavil·li una estona abans de xerrar, ells no ho fan mai”. Xítxeros amb Empenta va abordar amb els acords de Frozen el drama de l’habitatge a Mallorca: “Marga Prohens, vull poder viure a Mallorca”, cantaven alt i clar. Tant jurat com públic varen mostrar-se més partidaris de propostes artístiques més que no polítiques.
Guillem Lliro aprofitava mentrestant un moment de descuit de les presentadores per segrestar el micro: “Vos volia donar dues notícies, de la primera no me’n record, i la segona és que enguany és el darrer que farem Nadales”. El públic va veure tot d’una que les Nadales d’enguany eren dia 28 de desembre i li respongueren en llengua estranya i sorprenentment forastera en un entorn i en un dia com aquell: “Inocente, inocente”.
El jurat, amb el cap que els feia fum davall els cascs de protecció oficial, decidí finalment que les verges de Crist Rei i els seus pompons fossin les vencedores d’enguany, que sortiren eufòriques a repetir l’actuació.
La revetla dels Sants Innocents i el calaix de Can Lliro s’allargaren fins a altes hores de la matinada.
La lletra de la nadala guanyadora
Deixau es dois a casa que tots som germans
Disfrutau tots junts aquest nadal
No me diven Antònia
Perquè si me pos colonia
No me diven Isabel
Perquè no m’agrada sa mel
No me diven Poloni
Perquè m’agrada el dimoni
No me diven Magadalena
Perquè si me fan ofrenes
No me diven Mariana
Maybe som un poc lesbiana
A jo me diven Maria me resau tots es dies jo tenc es meu pompo
No me diven Catalina
Perquè tu sempre me mires
A jo no me diven Carme
Es des port heu d’alabar-me
No me diven en Lliro porque yo siempre convido
No me diven Pixeris
Vos faré un encanteri
No me diven Roberta
Perquè estic ben… (Oberta)
A jo me diven Maria, me resau tots es dies, jo tenc es meu pompó
(Lluis:)
Li diven Maria
Li diven Maria
Li diven Maria
Maria a ella li diven Maria m’ha duit nou mesos a dins i m’ha donat sa vida alegria mirau-la tots bé som es seu bebe na Maria
Pompo, pompo, ella té es seu pompó
Tots li resau, cada dia, ella és mu mare sa verge i li diven Maria
