Imatge generada per IA
Tens cicles irregulars quan passes per una etapa d’estrès? Notes més símptomes premenstruals quan dorms poc o vas desbordada? No és casualitat.
El cicle menstrual està profundament connectat amb el sistema nerviós. I al centre d’aquesta relació hi trobem tres hormones protagonistes: estrès, cortisol i progesterona. Aquestes hormones regulen el que anomenam eix HPA o eix hipotàlem – hipòfisi – adrenal: el sistema d’alarma del cos.
Aquest eix és el responsable de regular la resposta a l’estrès: primer el cervell detecta una amenaça (real o percebuda), això activa les glàndules suprarenals, que és on es produeix cortisol, l’hormona de l’estrès, entre d’altres. Hem d’entendre que el cortisol no és dolent, de fet, és imprescindible per regular la glucosa en sang, mantenir-nos alerta, gestionar la inflamació i, en definitiva, sobreviure.
El problema és quan l’estrès es torna crònic, ja que suposa que el cortisol es manté elevat durant períodes de temps llargs. Quan el cos percep que estem en “mode supervivència” durant massa temps, prioritza funcions bàsiques (energia, vigilància) i posa en segon pla funcions reproductives (hormones sexuals), això pot provocar: retards o absència d’ovulació, cicles més llargs o irregulars, símptomes premenstruals més intensos, sagnats diferents de l’habitual, etc.
Això passa perquè el sistema reproductiu depèn d’un altre eix hormonal: l’eix hipotàlem – hipòfisi – ovari (HHO). I tots dos eixos estan connectats de forma en què quan l’HPA està hiperactivat, pot inhibir l’HHO. És a dir, que quan l’eix d’alarma està activat durant molts temps inhibirà l’eix encarregat de produir les hormones ovàriques: estrògens i progesterona, donant lloc a diferents tipus de símptomes relacionats amb el cicle menstrual.
En aquest context, trobam el paper clau de la progesterona. La progesterona és l’hormona que domina la segona fase del cicle -fase lútea o premenstrual-. Ens ajuda a estabilitzar l’estat d’ànim, afavorir el son profund, equilibrar els efectes dels estrògens, preparar l’endometri.
Però la progesterona només es produeix si hi ha ovulació i, hem dit que l’estrès crònic pot dificultar l’ovulació, escurçar la fase lútea i disminuir la producció de progesterona. Per tant, trobam el que anomenam com a “Síndrome Premenstrual”: més irritabilitat, més inflor, més sensibilitat emocional abans de la regla.
Estrès no és només “tenir moltes coses a fer”, el cos interpreta com a estrès: dormir poc, dietes molt restrictives, entrenaments molt intensos sense recuperació, conflictes emocionals, preocupació constant, excés d’estímuls digitals, etc. Encara que mentalment els normalitzem, fisiològicament el cos ho viu com una amenaça.
El cicle menstrual és sensible, no és fràgil, però sí adaptable, per tant, quan el cos percep amenaça constant, prioritza la supervivència i no la reproducció. Entendre el triangle estrès–cortisol–progesterona no és per culpabilitzar-nos, sinó per recordar que la salut hormonal no depèn només del que mengem, sinó també de com vivim i de com regulam aquest sistema nerviós per recuperar l’equilibri hormonal.
