En Xavier Pozo Martín va néixer a Girona l’any 1978. Va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a Girona i actualment és responsable de comunicació d'una entitat social. Un estiu quan encara estudiava, de visita a Manacor, va conèixer la seva actual parella, una al·lota manacorina. Fa desset anys que resideix a Manacor, ciutat on ha après a parlar d’una manera impol·luta el català de Manacor. Li hem demanat com a gironí i manacorí el seu parer sobre l’agermanament d’aquests dos municipis.
Com vos vàreu assabentar de la intenció d’agermanar Manacor i Girona?
No record molt bé com vaig conèixer la intenció d’aquests dos municipis d’agermanar-se, però supòs que va ser per qualque mitjà local manacorí o per les xarxes de l’Ajuntament de Manacor.
Per quina raó un gironí va arribar a Manacor?
Vaig venir a Manacor per amor. Un estiu, ara fa vint-i-cinc anys, vaig venir de vacances a visitar un familiar i va ser quan vaig conèixer la meva dona que és manacorina. Vàrem estar uns anys a Barcelona, on acabàrem els estudis i fèiem feina per allà, però després d’uns anys ella volia tornar a Manacor. Finalment, arribàrem a Mallorca el mes de maig de l’any 2009.
Quines potencialitats trobau que tendrà aquest agermanament?
No conec els detalls de les activitats que, concretament, es volen organitzar per a l’agermanament. Però vull remarcar que els ajuntaments d’aquestes dues ciutats tenen unes sensibilitats comunes, ja que cada un posa la cultura i la llengua catalana al centre de les seves actuacions. Esper que la intenció d’aquest esdeveniment tengui com a eix vertebrador voler mantenir i conservar les tradicions d’aquestes dues ciutats, perquè a la gent d’aquests dos municipis els preocupa la llengua i la cultura catalanes. Tots coneixem el pes que tenen Palma i Barcelona en el conjunt de Mallorca i Catalunya, respectivament, però en aquestes dues capitals l’ús de la llengua es dilueix, en canvi, Manacor i Girona són ciutats més petites allunyades d’aquests dos grans centres de poder, malgrat rebre moltes influències, intenten mantenir la llengua. Tant Manacor com Girona són dos municipis que tenen la particularitat de ser territoris d’acollida i de rebre influències de persones d’arreu i, així i tot, es mantenen ferms en la promoció i l’ús de la llengua catalana.
Pensau que la gent de Girona coneix Manacor?
En general, la gent de Girona no coneix molt Manacor, però no m’atrevesc a parlar en nom de tots els gironins. Personalment, abans de conèixer la meva parella no sabia gaire cosa de Manacor. No obstant això, avui potser la gent de Catalunya conegui més el nom de Manacor per mor del tenista Rafel Nadal, però fa vint anys que el tenista no era tan conegut com ara. D’altra banda, sí que coneixia Mallorca perquè l’havia visitada com a turista de petit en un viatge amb la meva família. Als catalans ens resulten simpàtiques i atractives les Illes Balears. Mai no he vist ningú del Principat de Catalunya que fes un lleig a un mallorquí, pel simple fet de ser mallorquí.
El barri vell de Girona té la fama de ser molt polit, mentre que Manacor no té aquesta mateixa anomenada…
Aquesta és una pregunta delicada, perquè no és bo de fer entrar en comparacions. De fet, pens que no es poden fer comparacions entre un territori i un altre, entre una ciutat i una altra. Cadascuna té les seves particularitats, que les fa úniques i incomparables. És ver que quan hom no té referències de cap altra ciutat o no ha conegut un altre lloc més que la seva ciutat, normalitza les situacions que troba cada dia al seu entorn immediat. És un orgull destacat dels gironins comptar amb una ciutat tan agradable per passejar com és Girona, pel seu passat històric: el barri jueu, la ciutat i la murada romana, la Catedral, Sant Fèlix, el pont de Pedra, el Cul de la Lleona… Quan vaig arribar a Manacor trobava a faltar la delicadesa de l’entorn urbà gironí. En canvi, a Manacor conserva trets distintius que a Girona es perden, com ara les xarxes veïnals, el moviment dels barris, les relacions amb els veïnats. Aquests són aspectes que a les ciutats es perden per culpa del seu creixement. També destacaria les tradicions manacorines vinculades amb la festa, com ara Sant Antoni, que a Girona ja no són tan evidents per les fires de Sant Narcís. Les tradicions es dilueixen a les ciutats més grans, a Girona per Tots Sants mengen panellets, però la majoria de gent els compra fets, ja no els elabora a ca seva d’una manera generalitzada. En canvi, a Manacor és habitual trobar les famílies que per Pasqua encara fan panades i rubiols o per Sant Blai encara couen els senyorets, o mengen llampuga amb pebres quan n’és el temps.
Voleu afegir res pus?
Només voldria afegir que és una molt bona iniciativa i que em va fer molta d’il·lusió conèixer aquesta informació, ja que tenc el cor xapat entre Manacor i Girona, perquè estic molt orgullós de la meva ciutat de naixement i, també, de la meva ciutat d’acollida. No em va semblar, en absolut, una idea gens forassenyada. De fet, quan vaig a Girona la gent em parla d’aquesta iniciativa, això vol dir que a Girona també s’assabentaren d’aquest projecte d’agermanament.
