Aquesta setmana ha fet un any que ens deixava Antònia Matamalas: companya i amiga de moltes i referent feminista al poble. Fou la creadora del primer col·lectiu feminista de Manacor, les Dones de Llevant, però venia de Madrid, fent feina a Vallecas, un dels barris més desafavorits de Madrid. Això fou l’any 2005 i a través de l’entitat va deixar empremta. Va treballar sense aturar, de manera visible, amb actes, concentracions i reivindicacions amb la lluita pels drets de les dones i la igualtat com a bandera. De manera invisible, però, també en va fer molta de feina, sempre devora dels qui més ho necessitaven.
Va aconseguir també unir les seves dues vocacions: la lluita feminista i la història de l’art, i això la va dur a tirar endavant diverses curolles. Per exemple, va posar en marxa diversos projectes de coeducació: materials didàctics i formatius que posaven en valor dones artistes, escriptores i lluitadores diverses que ara encara queden llegats a tothom qui els vulgui aprofitar. A més, aquesta empenta cultural i social també la va fer treballar en iniciatives com el Correvers o el Comitè de Son Coletes. Fou gràcies a la seva insistència, tot i les traves municipals, que ara tenim una petita placa de ceràmica que recorda les cinc milicianes.
Era una dona de gran intel·ligència, coherent, solidària i tenaç. Amb capacitat d’escolta i diàleg però també decidida i d’idees clares. Una persona amb una força impulsora que contagiava tots aquells que la rodejaven. N’Antònia tenia la capacitat de liderar i ho feia amb gràcia i desimboltura. Sense descans, sempre de lila, sempre implicada en el teixit social i cultural de Manacor, destacava per la seva voluntat de traspassar generacions i fronteres: volia veure com el teixit social de Manacor creixia, com els joves connectaven amb les causes que creia justes i les defensaven i les feien seves.
A més, n’Antònia Matamalas mai de mais va criticar una dona. I no ho va fer perquè creia genuïnament en la sororitat, en fer xarxa, en aquell suport feminista que traspassa ideologies, edats i fronteres. Per això, la reivindicam avui i la reivindicarem sempre.
Un any després de la seva mort hem patit diverses vandalitzacions del seu mural a Portocristo. Un any després, no tenim un carrer que dugui el seu nom. Per sort, la societat civil la recorda i l’homenatja, amb diversos actes. El més recent, l’organitzat pel col·lectiu de les Dones de Llevant divendres passat. Un esdeveniment que va comptar amb la participació de l’Assemblea Antipatriarcal però també amb la representació de diversos instituts del municipi així com amb els parlaments d’amigues i companyes. És també motiu d’alegria que la Comissió de Coeducació de l’IES Mossèn Alcover, hagi triat n’Antònia com a persona de l’any 2025.
Tenim encara una sensació de tristor molt pesada però també tenim l’orgull, ple a vessar, per haver pogut compartir una estona de vida amb aquesta dona que tantes coses ens va mostrar, ens va ensenyar i ens va compartir. Avui i sempre, cal reivindicar el llegat de n’Antònia, el seu esperit de lluita incansable, la seva força inesgotable. I ho hem de fer amb alegria.
