skip to Main Content
Fer Escola A Distància

Fer escola a distància

Sembla com si aquests dies de confinament hagin accelerat els canvis de relació que els humans, almenys en aquest redol nostre, havíem anat incorporant durant aquesta darrera dècada. La comunicació digital, virtual, a través de les pantalles, l’escriptura gairebé automatitzada, la veu electrònica, els enregistraments, els vídeos, havien anat suplint a poc a poc les mirades, les carícies, les paraules en directe, les modulacions de la veu, les olors i els gusts. L’acceleració forçada ens ha arribat per aquest coronavirus que ens fa estar confinats a casa i ha afectat de ple un àmbit que semblava, com a mínim fins ara, intocable. Era cert, és ver, que a les escoles i instituts s’incorporaven les noves tecnologies, amb eines molt útils de gestió de les classes. Ara, però, aquelles eines han pres el monopoli. Els docents, mestres i professors, no tenen els infants i joves, els alumnes, al costat, no es poden acostar a la taula a supervisar la tasca, no poden parlar de tu a tu amb l’alumne, ni amb les famílies. El desconcert és natural. Les tasques que es feien a l’escola ara es fan a les cases, envoltats de família, de germans, pares i mares, els padrins, en alguns casos, i amb totes les distraccions imaginables en una casa d’on, a més, no podem sortir durant setmanes, qui sap si mesos.

A més, la comunicació per via digital, és ben sabut de totes les autoritats educatives i de tots els docents, només és possible amb una part de l’alumnat i de les famílies. Moltes d’altres, ja sigui per motius culturals, ja sigui per motius econòmics, ja sigui per vulnerabilitat familiar, no poden tenir accés a tota aquesta informació en les mateixes condicions. És per això que cal ser molt conscients de l’esforç que fan els centres educatius per poder arribar de forma igualitària a tot l’alumant i a totes les famílies i també és important que es trobi l’equilibri en les tasques que els docents comanen als seus deixebles durant aquests dies. Som en una situació excepcional, amb un estrès elevat i inèdit per a moltes de famílies, i això s’ha de valorar de forma preponderant a l’hora de perseguir la consecució de currículums o continguts a tot preu. La mesura ha d’anar associada a una comprensió de les necessitats d’uns infants i d’unes famílies que viuen un moment inèdit i altament estressant, amb un desenllaç que encara no sabem quin serà i amb unes conseqüències econòmiques i socials segurament devastadores. Tot això, ho senten, ho respiren, ho intueixen i ho comprenen, infants i joves. Passats els primers dies d’eufòria, de creativitat desbordant, de jocs de taula, i d’estrès escolar a distància, entram ara en una època més plana, més avorrida, si es vol, però també més en consonància amb el que significa vertaderament un confinament. Caldrà que tothom aprengui novament a ser i a sentir-se, grans i petits, famílies i docents. En tornar a escola, tot serà igual que abans, però tot serà, també, diferent. Naixerà, ben segur, una nova manera de fer escola, en tornar. Només de l’enyor ja se’n podrà fer una unitat didàctica sencera.

Back To Top
×Close search
Search