skip to Main Content

Fer país amb una editorial: Catàleg 25 anys (1994-2019) de Lleonard Muntaner

Els llibres publicats per Lleonard Muntaner Editor dibuixen un país. El que respon, potser, als postulats d’Anderson, a Imagined communities: mai no podrem conèixer del tot els que formen part de la nostra comunitat imaginada, mai no podrem contactar de manera directa amb aquells que formen part del nostre país imaginat. Pot una editorial fer país? Quin és aquest país?
Lleonard Muntaner ha cartografiat el nostre país, solament donant veu a les estranyes criatures que l’habiten. Cadascuna d’elles ha trobat un espai, una col·lecció específica on publicar les passions pròpies, els estudis històrics, la poesia o l’assaig. Solament un nas afinat de caçador de llibres podria haver creat una editorial amb segell personal però també amb intencions clares de ser, un dia, un referent. Lleonard Muntaner sap que un poble es pot imaginar pels rastres que deixa, pels traços d’una cal·ligrafia definida per històries presents i passades. El Catàleg 25 anys (1994-2019) desplega totes les seves publicacions i mostra l’evolució d’una editorial al bell mig de la Mediterrània. Des de la història dels jueus mallorquins fins a Ramon Llull, la història encara no superada de la Guerra Civil a les Illes són alguns dels llibres que Lleonard Muntaner ha volgut publicar. S’afegeix, els darrers anys, la intuïció de la seva filla Maria Muntaner, que sap cap on s’enfilen les naus de la nova literatura i la manera com es poden escometre noves fites.
Lleonard Muntaner coneix els autors als quals dóna suport des de la seva editorial. Ell, secretament, escull els qui són capaços de traçar la cartografia d’aquest país imaginat. És agosarat, però sap intuïtivament quins són els autors que marquen les fites de la cultura arrelada a les Illes.
Les fites d’un país dissenyat, de manera precisa, per les seves edicions i que analitzen el nostre entramat social, cultural i antropològic. Lleonard Muntaner publica obres que ara mateix són fonamentals per entendre la història moderna i contemporània de les Illes. I ho fa després de ser una de les editorials que han sobreviscut miraculosament la profunda crisi que afectà el sector entre el 2010 i el 2015. Una crisi que deixà enrere referents com l’editorial Moll, una de les empreses capdavanteres i que fou element clau del sector.
Muntaner ha classificat les obres publicades dins l’editorial en diferents col·leccions. Llibres de la nostra terra acull un bon grapat d’estudis d’etiologia diversa, que van des dels postulats feministes a l’estudi dels anarquismes i les neofestes a Mallorca, amb un clar afany de difusió. L’Arjau és una col·lecció que neix més aviat sota l’interès bibliòfil (característica de Muntaner) i que desplega una varietat d’assaigs i estudis difícils de catalogar: s’hi poden trobar des d’estudis de Massot i Muntaner poc coneguts (El calvari d’Antonio Espina i de Guillermo Roldán) a Sobre els vicis de les dones i el seu tarannà variable del manacorí Binimelis.Els Panorama de les Illes Balears, seran, de ben segur, un dels referents per a molts d’estudis futurs. Condensats, en poques pàgines, s’escolen fragments de vivències i temes illencs esgranats a través dels ulls d’autors diversos. Cadascun dels petits volums pot donar peu a l’inici fins i tot de tesis doctorals, perquè ofereixen visions sintètiques però innovadores alhora, i aquesta és la seva gran aportació.Altres seccions editorials ofereixen òptiques diverses: Aliorna, Blat Cabot, Maregassa, Trafalempa, Àuria, Speculum Mundi, llibres de viatges, temps Obert, Traus, MonJuïc, Antificció, Jericó…I ara, amb Maria Muntaner, arriben les traduccions i seleccions literàries acurades.
S’ha de destacar la contribució de la col·lecció En diàleg: personalitats com Janer Manila, Jaume Santandreu, Pere Sampol, Gabriel Cañellas, Alexandre Ballester o Antònia Vicens —per dir-ne alguns— conten les seves vivències personals directament. I així, una nova manera de fer història apareix, donant veu als protagonistes del dia a dia de les Illes, els que configuren la seva geografia humana.
Lleonard Muntaner —usarem una llicència poètica— no fa sinó recollir la deixa dels darrers pirates de la Mediterrània. Ell sap que el tresor preciós és allò que queda escrit, sigui per bé o per mal. I aquest és l’ofici al qual es dedica: traficant d’autors, mercader de llibres.

Back To Top
×Close search
Search