Totes les festes d’estiu dels pobles dela contrada tenen elements comuns com ara les revetles, els jocs infantils o les fires temàtiques. Com no podia ser d’una altra manera, a Son Macià hi ha hagut revetla, hi ha hagut la festa pagesa i també hi ha hagut la Fira. Però si una cosa fa irrepetible i inimitable Son Macià i el seu període de festes és el Campionat Mundial de l’esport autòcton macianer per excel·lència: l’estràngol. Una trentena d’homes inscrits a un esport eminentment masculí. Cadascun amb el seu joc de teies.
Escalfament, es fan dos grups (semifinals els diuen) i a jugar s’ha dit.
Amb unes normes difícilment comprensibles pels mortals aliens al petit nucli macianer es llencen les peces metàl·liques de banda a banda del carrer fins que passat el temps es fa el recompte de monedes mogudes i bescanviades de mans. Els cinc primers de cada grup van a la final.A la final n’hi entren deu i només un surt victoriós. Enguany: Jaume Gori.
