Hom voldria que no hi hagués d’haver lleis, ni reglaments, ni instruccions. També n’hi ha, evidentment, que encara que hi hagués lleis, voldrien viure’n al marge. Entre la llibertat i el llibertinatge sempre hi ha un punt de trobada, que convé tenir clar. Hom també recorda, o s’imagina, amb nostàlgia, tal vegada fins i tot infundada, una Mallorca rural i gairebé despoblada on la població local vivia enmig d’una pau idíl·lica, governada per la consuetud i un sentit comú atàvic i genuí.
Podem pensar-hi així i segurament ens errarem. Dins cada comunitat, dins cada grup de població, dins cada manera de fer, sigui forjada per segles d’història i convivència, sigui reinventada o creada de bell nou, hi ha elements de convivència “naturals” que funcionen i d’altres que no.
Però molt més enllà d’aquesta disgressió inicial que només ens ha de servir per situar-nos, la qüestió que volem abordar aquesta setmana és la de les furgonetes camperitzades. És evident que aquesta nova moda ha començat a massificar determinades zones i si no es fa un ús responsable i adequat d’aquests vehicles, la seva presència pot arribar a esdevenir un problema. És per això que concebem com a necessària en primer lloc una regulació de l’ús d’aqeusts vehicles, atès que ja són molts i que, a més, sovint ocupen espais naturals delicats o sensibles. No n’hi ha prou amb el sentit comú, que, a més, molt sovint, és el menys comú dels sentits. Cal una regulació. A més, també són necessaris serveis perquè aquests vehicles puguin canviar les aigües i puguin carregar de l’energia necessària per poder funcionar, ja sigui en forma de combustible, ja sigui en forma de corrent elèctric.
És curiós que molts d’aquests usos turístics estan pensats perquè els seus usuaris puguin gaudir de la natura de primera mà i en primer pla. Sovint, però, oblidam que el nostre gaudi de la natura pot suposar un perjudici a un entorn del qual formam part i sense el qual no podríem viure com vivim.
