Catalina Riera (Manacor, 1963) és la portaveu del PI a l’Ajuntament de Manacor. Un càrrec que ocupa després d’haver estat batlessa durant prop de dos anys. En aquesta entrevista fa balanç d’aquests dos anys de batlia de Miquel Oliver.
Quina valoració fas d’aquests dos primers anys de l’equip de govern comandat per Miquel Oliver? Creus que duen el ritme de feina per arribar on pretenien arribar?
D’aquests dos anys n’hem passat per un i busques de pandèmia. I això s’ha de tenir en compte. Nosaltres fins a la pandèmia ens queixàvem molt de falta de comunicació de l’equip de govern amb l’oposició. Ara això s’ha compost una mica. No sé si arribaran on pretenien arribar, però el que veim nosaltres és que el tipus de govern que fan no concorda amb l’oposició que feien. Alguns exemples: a l’oposició el PSOE reclamava uns pressuposts propis per a cada nucli de població. Ara ja han tengut dos pressuposts per fer-ho i no ho han fet. MÉS trobava que 200.000 euros en participació era una almoina. Ara en tenen 50.000. En reconeixements extrajudicials de crèdits, cada més n’hi ha barbaritats… Ara bé, també veim coses de gestió positives. Hi ha molta diferència entre àrees, però això passa sempre, unes funcionen millor que d’altres.
El Pla General encara no està aprovat…
No és el mateix estar al govern que a l’oposició. Sempre dic que ells no sabien fer oposició perquè no sabien governar. Nosaltres hem governat, i per això empatitzam i entenem els problemes de qui governa. Sabem quina és la burocràcia, i què passa quan s’arriba al Consell amb el Pla General. El Consell hauria d’accelerar aquest tipus de coses, perquè el Pla General és urgentíssim.
Precisament d’això volia que parlàssim. Per les vostres intervencions als plens… es percep una política de mà estesa, un paper institucional…
No és que sigui institucional. És el que ens surt. Podríem criticar, però això seria fer política d’aparador. És fàcil dir coses sense saber el fons de la qüestió. Quan has governat et podries sumar a aquella crítica més popular, me´s de carrer, però quan saps la realitat o saps que allò no és possible, et sents ridícul dient segons quines coses. I sí, la mà estesa sempre. Ho hem expressat als plens i a la junta de portaveus. Hi ha regidors que l’han agafada i regidors que no. Cadascú ho fa a la seva manera. Quan ens han demanat propostes, n’hem fetes, com ara la reforma integral de la plaça de Santa Catalina amb la incorporació de romanents.
Ho deia més per si es podia entendre aquesta manera vostra de fer com un acostament a possibles pactes amb MÉS o amb PSOE d’aquí a dos anys.
D’aquí a dos anys no sabem què passarà. Nosaltres sempre hem estat oberts a pactes. I el 2015 hauríem pactat amb MÉS i amb el PSOE. Tampoc hem tengut problemes per pactar amb PP i AIPC. Posant els programes damunt la taula, llevat d’extrems, estam oberts a tot. Les polítiques dels grups que ara mateix són al govern podrien ser perfectament les nostres. Són molt moderades.
Del primer dia que entrares a l’Ajuntament et mostrares preocupada i sensible en temes d’educació. Com valores la feina que s’hi fa ara mateix?
És una de les àrees en què crec que no hi ha gaire iniciativa política. No hi ha un impuls, unes ganes d’impulsar aquesta àrea. Quan governàvem nosaltres el consell escolar municipal es reunia cada tres mesos. Feia un any del mandat actual, i si es va reunir va ser perquè nosaltres ho demanàrem. El mateix amb la Comissió de 0-3. Donàrem un impuls molt fort a la idea de Manacor Ciutat Educadora, i s’estan desaprofitant aquelles sinèrgies. Així com a Medi Ambient crec que es fa una gran tasca, a Educació crec que no, per la falta d’impuls del polític responsable.
El que no hi ha manera que rebenti és el gra enquistat de cala Varques…
Sí, és un altre tema que podríem posar d’exemple… I nosaltres també hem pecat d’això. És molt complicat.
Per què és tan complicat?
Jurídicament no hi ha hagut un camí clar a seguir, i també perquè les administracions no s’hi han posat d’acord. Per a nosaltres la millor solució era la compra de cala Varques amb els doblers de l’Impost del Turisme Sostenible. Férem totes les juntes de seguretat que vàrem poder per solucionar el problema. Els polítics hem de cercar les solucions. I la millor que hi havia era que fos públic.
De moment sabem que no ho serà. Es pot atacar el problema amb sancions exemplars i amb actuacions contundents: multes, retirades de vehicles amb la grua…?
Si es fes, fantàstic. Però no es farà. Hem intentat que la guàrdia civil fes el mateix a la carretera, però molta de gent és estrangera i actuar-hi té poca efectivitat. Podem dissuadir amb retxes grogues, però allò que s’ha demostrat més efectiu són els guarda-raïls de fusta.
Tot això voldria dir que hi haurem d’anar caminant.
Sí, des de cala Romàntica o des d’una altra banda. De la mateixa manera que caminam per anar al Carbó o al Caragol.
Dins aquests dos anys han partit la directora de l’Escola de Mallorquí i la gerent de la Institució Alcover…
És una qüestió personal i de persones responsables que estan al front d’una institució i que veuen que no se’n poden fer càrrec com voldrien, per qüestions personals o per manca de recursos. Sempre hem dit que a aquestes institucions els cal una estructura i això ja ve d’enrere.
Dins AIPC ja no hi ha Joan Gomila. Canviarà això aquell bloc massís que formaven AIPC i PI?
Per part nostra la relació no ha canviat. Ha canviat perquè en Joan no hi és i no el veim, però la relació amb Antònia Llodrà o amb Júlia costa és bona. Pensam que Antònia Llodrà és una bona líder per a AIPC. Al poble tothom és coneix però també mires de poder ajuntar programes.
El PI traçarà un cordó sanitari amb Vox?
Cati Riera traçaria un cordó sanitari no amb Vox sinó amb qualsevol que fes polítiques que fa Vox en temes de llengua o de violència de gènere, per exemple. Jo ho veig incompatible. Impulsar infraestructures és una cosa tangible i possible, però els valors i el rerefons que hi ha… a mi em seria impossible, però no puc parlar en nom del PI en general, tot i que crec que coincidiríem. Més que vetar un partit, vetaria unes idees.
Catalina Riera es torna a presentar per batlessa el 2023?
En aquest moment la pàgina està totalment en blanc. I la situació que hem viscut no ens ha deixat començar-la a escriure. No vull dir res fins que no sigui l’hora.
Això vol dir que t’ha quedat el cuquet de tornar ser batlessa.
No. Aquest cuquet no em queda. Ho valor molt positivament, m’ha aportat molt i crec que nosaltres també aportàrem molt a la ciutadania, amb un impuls molt fort a l’educació. És normal que l’àrea que dugui el batle pugui sortir un poc més beneficiada. De la batlia me n’he anat molt tranquil·la i amb els deures fets.
