Per la porta gran, així com es fan les coses grans. La galeria Sacma va encetar el seu camí valentíssim i agosarat amb una exposició del consagrat i prestigiós Julio Balaguer. El nou espai, que va marcar una època en la difusió de l’art i en l’activisme social manacorí obria les portes de la mà de dues dones joves, Xisca Rufiandis i Magdalena Serralta. Altres noms també estaven vinculats a la iniciativa, com els de Joan Brunet o el llorencí Antoni Sansó. «Sempre ens ha agradat molt l’art», deien, «però mai ens hi hem dedicat. Jo tenia aquest espai buit, desaprofitat, i un dia decidírem posar en marxa aquest projecte». La sala estava també oberta per a «conferències, presentacions de llibres o projeccions cinematogràfiques». Avui de tot allò només en queda l’espai físic a l’edifici del Crèdit Balear.
Però fa fint anys passaven moltes més coses. El curs escolar estava a punt de començar i les famílies del CEIP Jaume Vidal estaven desesperades perquè l’estiu agonitzava i la construcció de la segona línia a l’escola anava lentíssima. L’Ajuntament, per part seva, aprovava en sessió plenària una decisió que amb el temps es destaparia com a equivocada: la cessió dels usos del nou edifici que es construiria a l’antic quarter dels Sementals. Al cap i a la fi, la cessió desembocà en un conflicte institucional que va deixar l’obra acabada i paralitzada fins que, anys després, s’aconseguí determinar l’ús escolar definitiu per a tot l’edifici.
També ara fa quatre lustres, un grup de veïnats, farts de no poder dormir, presentaven a l’Ajuntament 418 signatures demanant mesures que regulassin la bauxa nocturna per dins els carrers del centre de Manacor, que en aquell moment anava tan en raure.
En política, el PSM decidia que el seu candidat a la batlia seria Sebastià Gaià, Garba. Mentre que Jaume Vives i Pedro Duran escenificaven la seva aliança per concórrer plegats als pròxims comicis. Clau de Mallorca, de Pedro Duran i Alternativa per Portocristo, de Jaume Vives anaren plegats a les eleccions, però ni així els bastà per obtenir representació. Molt menys vitenca i molt més institucional era l’entrevista que publicàvem amb una llustrosa Maria Antònia Munar, aleshores presidenta del Consell de Mallorca.
Fa 20 anys la immigració ja era una preocupació. L’Ajuntament organitzava una Jornada Intercultural amb la participació de centenars de persones d’orígens molt diversos. L’acte es va organitzar amb la col·laboració de les diferents associacions d’immigrants i també de persones que fan feina colze amb colze amb els nouvinguts. «Aquest esdeveniment sembla tapat per una finíssima pel·lícula institucional que no deixa transpirar de bon de veres l’escalfor humana que s’hauria de pretendre extreure d’un acte com aquest», escrivíem en el nostre article editorial. I no érem els únics que estàvem preocupats per la qüestió. Un joveníssim Joan Lladó, aleshores dins Esquerra Republicana, compareixia davant els mitjans per denunciar que «l’actual política municipal davant el fenomen migratori és contradictòria, poc ambiciosa, i sense perspectiva de futur. L’Ajuntament no realitza estudis sobre convivència, precarietat laboral, habitatge o impacte damunt l’ús social del català». A més, deia, «és contradictori organitzar la setmana interculutral i al mateix temps subvencional programes de TVManacor des d’on es promeouen actituds clarament racistes». Les paraules, que volen dins el vent…
També d’aquell activíssim mes de setembre era la doble manifestació a la platja de la Marjal, a la costa dels Pins, entorn de la piscina del periodista madrileny Pedro J. Ramírez. Escrivíem a la crònica: «Dues manifestacions, hi havia. Una contra la piscina. L’altra, contra els que anaven contra la piscina. A una, gent d’arreu de Mallorca desplaçada en cotxes particulars, famílies, grups d’amics, militants d’ara i de sem`re que es trobaven a una manifestació anys després de la darrera vegada que s’havien vist. A l’altra, gent de València o d’Andalusia o qui sap d’on. Venguts sense saber per què ni per a què, amb totes les despeses pagades qui sap per qui, i hostatjats al poliesportiu de Son Servera. A la primera estelades, senyeres, banderes de Mallorca. A la segona, banderes espanyoles. A la primera pa i taleca. A la segona, dinar de franc a Ca S’Hereu amb el propietari de la piscina, el batle de Son Servera i el president de tots els illencs Jaume Matas».
En aquell llunyà 2006, el Patronat de Sant Antoni feia una crida per aconseguir local per llogar, mentre demanava a l’Ajuntament que li’n cedís un. Sembla que ara, després d’un temps d’obra, i vint anys després d’aquella notícia, el Patronat tornarà a disposar d’un local públic cedit. També dins el món de la cultura destacava el concert de Projecte d’Efak, amb Joana Gomila al capdavant, al local del 9Quatre, a la plaça de darrere l’església. Mentrestant, es feia camí per a la construcció del nou Auditori de Manacor. La primera pedra, prevista per a la primavera de l’any 2007.
Hem començat glossant els vint anys de l’obertura de la galeria Sacma i acabam recordant també les dues dècades del tancament d’un altre local, aquest a Portocristo, que també va marcar una època: Sa Pua. «Només ens queda convidar-vos a tots a la festa funerària d’enterrament del bar, que serà aquest dissabte dia 30 de setembre a una hora més o manco indefinida del vespre. Pensau que heu de donar el cel la vegem i que per tant heu de dur la roba que pertoca en un moment com aquest. S’ha de respectar el dol de la família», deien els propietaris de l’emblemàtic local en la seva carta de comiat.
