Núria Hinojosa (Manacor, 1988) és la delegada d'Urbanisme a Manacor d'ençà que MÉS i PSOE es varen acabar posant d'acord per entrar a l'equip de govern i poder governar amb majoria. Amb els dos primers anys de mandat perduts, la delegada té ara moltes qüestions damunt taula per acabar d'enllestir abans de les eleccions del 27. Parlam amb ella sobre l'allau d'obres al municipi, sobre la reformulació del departament i els terminis de llicència, l'enquistat Centre de Salut, el poliesportiu o la recepció de Cales de Mallorca i també sobre el seu futur al capdavant del PSOE manacorí.
Heu de començar diversos projectes d’obra, ja sigui amb la darrera incorporació de romanents com els ja previstos en els anteriors pressupostos.
Sí. Tenim ja en marxa la del talús de Portocristo que vàrem començar fa unes setmanes, aquesta setmana comencen les del Claustre i també una petita reforma al Museu. Per les de Sa Torre encara no hem signat l’inici d’obres perquè volem consensuar amb la comunitat educativa el pla de treball i poder presentar les diferents parts implicades: director d’obra, coordinador de seguretat i empresa adjudicatària. Això serà aquesta setmana que ve. També posarem en marxa aviat l’entrada de Cala Murada, a via Europa que implicarà voravies i enllumenat públic. Així mateix, és imminent la intervenció al carrer de l’Astre a Ses Tapereres i la millora dels carrers dels voltants i la demolició de l’edifici del carrer Sant Antoni i adequar el vial. Tot això és de l’any passat i amb la incorporació de romanents encara n’hi haurà més per posar en marxa.
La sensació popular és que ve tot de cop i també va ser un dels comentaris de l’oposició. Què ha passat?
El que puc dir és que d’ençà que m’he incorporat a Urbanisme he fet moltíssima de feina per intentar desplegar totes les inversions que pensam que són necessàries per al municipi i aquest és el nostre compromís. És ver que hauria estat bé fer-ho d’una manera més esglaonada, però hem tengut el temps que hem tengut i el que hem de fer és posar en marxa la maquinària de l’Ajuntament i tirar de voluntat política. Al cap i a la fi, tot depèn d’això i de ser capaços de definir quines són les prioritats que posam al pressupost municipal. Hi ha molta feina, però estam orgullosos de poder-la fer. Estam preparats per fer-ho.
Es podran acabar abans de les eleccions del 27?
Totes les obres que ja es van adjudicar l’any passat s’han d’acabar abans. Després, la partida de 6,5 milions de romanents d’asfalt també comptam en acabar-la dins del 2026 perquè tot i que sigui un gran volum són obres que suposin una gran complicació tècnica. Bàsicament, és fressar l’asfalt existent i posar una nova capa asfàltica per millorar el ferm. La més complicada segurament serà la de la carretera de Son Servera a Portocristo perquè ja contemplam les pluvials i el drenatge, afectant un traçat important. Té un termini previst de set mesos i d’ençà que els puguem iniciar fins al resultat final passarà més temps segurament. L’important, però és que estiguin en marxa i deixar les inversions preparades pels companys del pròxim mandat.
Amb la qüestió del reasfaltatge: com heu fet la tria dels carrers i com seran les intervencions? Afectaran tot el carrer o només un tram concret?
Jo personalment tenia unes prioritats molt clares, però a l’hora de decidir quines eren les més rellevants, hem hagut deixar carrers fora de les intervencions alguns carrers perquè els doblers no bastaven. La tria l’hem feta conjuntament amb el batle i amb la delegada Joana Maria Llull: tots dúiem una llista de propostes i vàrem pactar quines podien entrar i quines no. La proposta inicial superava els 9 milions d’euros i evidentment vàrem haver de reduir-ho. Ara bé, aquest llistat de, diguem-ne, segona prioritat està preparat. Aquest tipus d’inversions no són ideològiques sinó que són de manteniment qualsevol ajuntament les ha de fer de manera plurianual i s’han de continuar fent arribats al 2027. La tria l’hem fet mirant els diferents nuclis i en funció de les possibilitats reals que teníem. Primer de tot, hem tengut en compte el mal estat dels carrers i, en segon lloc, la proximitat a equipaments públics, com pugui ser per exemple el carrer d’Es Canyar o el carrer Solimà, prop del Joan Mesquida o de l’escoleta… També al centre, al carrer Pare Andreu Fernández o el carrer Olesa… Hem intentat anar al detall allà on tengui sentit i haurem de fer trams, perquè hi ha trams que estan millor que altres i perquè el pressupost no dona per aixecar-ho tot. Aquí és on entra la feina tècnica, de valorar molt bé fins on podem arribar, per no passar-nos del preu del contracte.
Aquests són els darrers pressupostos que aprovareu amb segell polític, perquè el 2027 ja hi ha eleccions… Aquesta llista de segones prioritats ja no entrarà en aquest mandat, no?
No ho crec perquè amb any electoral hi ha la norma no escrita de deixar fets uns pressupostos molt generals i que després l’equip de Govern que entri pugui incorporar el que trobi prioritari. Nosaltres fins llavors farem una altra incorporació de romanents, però no serà per asfaltatge, serà per un altre tipus d’inversions.
Hi ha també en marxa la intervenció de la plaça del mercat, que consisteix en una intervenció molt curta tenint en compte l’estat en què es troba i la demanda que hi havia. Teniu previst fer res pus? Contemplau per ventura fer-hi una reforma integral?
El projecte el lidera Joana Maria Llull i li haureu de demanar a ella perquè jo des d’Urbanisme no he participat en la projecció d’aquesta proposta.
Passant a altres qüestions. Com anau en termes de llistes d’espera per les llicències? Està funcionant millor el departament?
Vàrem posar una mica d’ordre dins del procediment de les llicències d’obra major i actualment estam informant les de finals de l’any 23. Esperam poder pegar el bot a 2024 en poques setmanes. La veritat és que ha costat veure els efectes perquè la roda és molt gran, però crec que s’ha fet bona feina. Primerament, vàrem incorporar la figura del gerent i vàrem fixar criteris tècnics, que era un element molt important. Així vàrem poder destriar del caramull de llicències les que eren reformes interiors o canvis de coberta, que no alteren paràmetres urbanístics. Es va decidir que totes aquestes podien anar cap a un altre equip de tècnics per no acumular-lo en el caramull on hi ha més retard. Evidentment, un canvi de coberta no s’ha de posposar i han d’anar per un canal més ràpid. A més, també hi ha promotors que han pogut aprofitar l’entrada en funcionament de les EPCUS i en aquest sentit hem estat pioners, amb una quinzena de peticions. Com equip tècnic hem estat valents i en tenim ara una quinzena de llicències tretes per aquesta via. És una manera de tenir una llicència amb una relativa rapidesa en un context en què els preus són incerts. Amb tot, ja hem recuperat les consultes i l’atenció al públic amb arquitectes i amb la incorporació de dos nous arquitectes destinats a sòl urbà ens hem pogut posar al dia en aquest aspecte, que hem prioritzat davant d’altres. En rústic sí que hi ha una acumulació important, però és que el nivell d’obres és molt elevat i la legalització extraordinària aprovada pel govern autonòmic ha afegit una pressió afegida en el sòl rústic de Manacor.
Parlaves de la incorporació del nou gerent, Pedro Puche així com dos arquitectes nous. Això ha suposat una reorganització de l’equip? Hi ha comandaments o divisió de treball per diferents equips?
El gerent ha estat arquitecte municipal a la casa durant 7 anys i coneix perfectament el funcionament. Ha estat capaç de fixar els criteris tècnics on hi podia haver dificultat per entendre com havíem d’informar i ell ha donat seguretat i certesa. Crec que és un pilar per al conjunt d’arquitectes així com per la Ciutadania que ve de fora I vol saber com interpretar una norma concreta del Pla General. A mi personalment també m’ha ajudat molt perquè m’he pogut també descongestionar de responsabilitats que no eren pròpiament polítiques, hem pogut repartir les feines i també fer seguiment exhaustiu dels diferents departaments. Tenir una persona de confiança, a més del cap de servei, completa l’equip i era molt necessari perquè Urbanisme maneja recursos molt importants.
Hi ha també pendent el tema del poliesportiu, que per poder aixecar-lo caldrà un canvi del PGOU. Es farà? En quin punt està?
Nosaltres volíem que el PGOU recollís l’adquisició d’uns terrenys per fer una ciutat esportiva i això implica un canvi en el pla perquè l’actual no contempla una nova instal·lació esportiva a Manacor Ciutat, tot I que sí que ho feia a Portocristo. Entenem que és una qüestió prioritària i enguany s’ha de fer la modificació del PGOU per poder tenir els terrenys per al poliesportiu. Ara bé, la tramitació és farragosa a escala tècnica perquè hi ha d’haver una exposició pública i la implicació de les institucions supramunicipals, però crec que no ho serà políticament. Aquest canvi, però es pot justificar perfectament tenint en compte el volum d’habitants I usuaris d’instal·lacions esportives: la llàstima és que el PGOU no ho incorporàs en la seva aprovació inicial.
El Centre de Salut, en canvi, sí que estava al planejament del 2022 i cedit a la Conselleria de Salut des de llavors, però encara no s’ha pogut tirar endavant perquè hi ha hagut pegues per part del govern autonòmic. En quin punt es troba aquesta qüestió?
Em consta que el batle està en converses. Nosaltres el que defensam com equip de govern és que el segon centre de salut de Manacor, PAC 24, ha d’estar allà on l’havíem projectat, al carrer Molí d’en Beió, prop del passeig del Ferrocarril. Entenem que un centre de salut és un servei bàsic i essencial que han d’estar a l’abast de la ciutadania, han d’estar dins de recorreguts als quals es pugui accedir a peu o en bicicleta i no s’han de situar a les foranes per una qüestió de planejament. Entenem que la ubicació plantejada és correcta. Ells varen fer un replantejament dels fluxos d’inundabilitat, però nosaltres estam en l’elaboració de nous estudis, per suggerir al Govern de les Illes Balears la possibilitat que revisi aquests fluxos perquè ja vàrem tenir, en el seu moment, els informes corresponents de Recursos Hídrics. Entenc que a partir de les inundacions recents que han ocorregut a l’estat espanyol ens han fet posar a tots esquena paret, però jo crec que es tracta de posar les mesures correctores perquè en el cas que hi hagi pluges fortes, es pugui elevar la construcció seguint les indicacions tècniques necessàries. El que no podem fer és cercar un nou terreny en un sòl urbà que és el que és. El centre de salut és primordial per Manacor ii el pla general marca unes limitacions de creixement.
Havent presentat els recursos pertinents, si la negativa per part de la Conselleria de Salut persisteix, quines són les vies? Es tria un nou terreny? Qui ho fa?
El Govern de les Illes Balears té una eina molt potent al seu abast que és l’interès general i que si vol, li permet requalificar terrenys i construir un nou centre de salut fora de la parcel·la que l’Ajuntament de Manacor entén que és la ideal.
Un tema molt sensible és el dels edificis que passen per ull per manca de manteniment. Deixant de banda la desgràcia succeïda per Sant Antoni, recentment heu emès una ordre d’execució per fer una sèrie d’actuacions en un edifici del carrer Alexandre Rosselló. Sabent que no hi ha inquilins als habitatges de l’edifici, però sí que hi ha negocis, se sap si podran tornar a obrir aviat?
Com administració nosaltres hem de vetlar per la seguretat de la via pública així com conscienciar la ciutadania sobre la importància del manteniment de les propietats individuals en bon estat. Hi ha el dret a la propietat, però també existeix el deure de la conservació. L’Ajuntament té eines com les ordres d’execució que si no es compleixen posteriorment poden derivar en multes coercitives. Normalment, els propietaris fan cas de les ordres d’execució que notificam perquè l’Ajuntament adverteix d’un perill i el responsable seria el propietari. Cada mes llançam ordres, però algunes són més visuals que d’altres, com és el cas de la del carrer Alexandre Rosselló que està pràcticament a Sa Bassa. Aquesta ordre d’execució consistia en dues coses: col·locar les bastides i una malla protectora perquè no caigués res. Ara el propietari ho ha d’acreditar i el perill que nosaltres notificam, acaba. És a dir, la nostra feina acaba quan protegim la via pública. A partir d’aquí depèn del propietari deixar aquestes bastides o fer un projecte per donar-li l’ús que consideri. A nosaltres ens encantaria que se li pugui donar aquest ús i és el que esperam que passi. Nosaltres farem tot el possible perquè sigui com més aviat millor.
I en el cas de l’Argentí, per exemple, que té terrassa?
Nosaltres tenim un marge de responsabilitat, però el més gran en aquest cas el té el propietari. Aquí entren qüestions particulars entre llogaters i propietaris tot i que hem estat a disposició dels llogaters per donar-los tota la informació que han necessitat. Estam a disposició per ajudar uns i altres per aclarir la situació al més aviat possible, però també és ver que no podíem deixar d’actuar en un indret sobre el qual l’Ajuntament ha tengut molta paciència. Malauradament, però aquest no és l’únic cas: al municipi de Manacor tenim molts edificis que no han passat l’avaluació tècnica d’edificis. Això és una obligació que marca la llei autonòmica de 2017 que obliga a passar aquesta inspecció a tots els edificis de més de 30 anys. Crec que la majoria de les persones saben que ho han de fer, perquè és una tranquil·litat, però per les persones que no ho estan fent, l’Ajuntament haurà d’estar vetlant. Tenim una responsabilitat pública per evitar casos com els del carrer de Sant Francesc no tornin a passar, però tampoc podem ser una administració paternalista que revisi el que fan o no fan els particulars.
Canviant de qüestió, un altre tema enquistat és el descampat de les perles Majorica.
El Pla General contempla un àmbit urbanitzable en aquella zona i que és d’iniciativa privada. Hi ha una sèrie de propietaris que s’estan movent per configurar un acord amb el 60% dels propietaris i poder iniciar les passes per poder tramitar el projecte d’urbanització. De moment estam en reunions Ii estic a total disposició de tothom per això. La llei d’urbanisme estableix que els propietaris el qui tirin endavant aquests projectes entenent que l’Ajuntament de forma subsidiària no ho pot assumir tot. Dins d’aquest àmbit tendríem una zona verda molt gran, que els propietaris han de compensar a més de l’ús residencial i d’altres usos compatibles com el comercial.
L’Ajuntament no pot forçar a cedir aquest espai per a la zona verda pública?
Només ens podem avançar via expropiació, conveni urbanístic o que els particulars aconsegueixin posar-se d’acord. Fer gestió urbanística i posar-se d’acord és la millor via.
Recentment, hi va haver polèmica per haver de desfer l’exposició Diversa, que estava al Claustre, per mor del mal temps que va fer malbé algunes obres. Tens al cap algun espai municipal ja existent que pugui donar resposta a la necessitat d’una sala d’exposicions com cal?
A mitjà termini, quan acabin les obres dels nous jutjats del carrer Pilar, pens que l’actual edifici dels jutjats podria ser un espai magnífic tot i que s’hauria d’habilitar. Ara bé, això no és competència meva i tenc constància que hi ha companys de l’equip de govern que hi estan fent feina.
Hi ha també una qüestió que des del PSOE sempre heu marcat com a molt prioritària: la recepció de cales. En quin punt està? S’ha avançat gens?
En l’anterior mandat vàrem recepcionar tots els serveis municipals públics: l’enllumenat, les zones verdes, els carrers, la xarxa d’enllumenat i el clavegueram, però ens faltava la xarxa d’aigua potable, que s’explota a través d’una empresa privada. La urbanitzadora, que és Calas de Mallorca S.A i té seu a Madrid no ens va voler entregar de forma amistosa la xarxa d’aigua potable i, per tant, haurem d’acabar fent-ho de manera forçosa. Per poder recepcionar la urbanització de Cales s’han d’esmenar unes deficiències a la xarxa de clavegueram notificades l’any 2024 en aquesta empresa. Els ho vàrem requerir a través d’una ordre d’execució, però no han complert. Existeixen actualment una sèrie de deficiències en aquesta xarxa perquè ningú l’està mantenint i aquests problemes s’agreugen en temporada turística amb un augment poblacional. Per tant, aquesta actuació serà de les poques que l’Ajuntament farà de manera subsidiària, esmenant la responsabilitat d’aquesta empresa privada i intentarem després repercutir el cost a l’empresa. Amb aquesta intervenció podrem recepcionar les obres de la urbanització i podrem donar una situació de normalitzat a Cales de Mallorca, un nucli que hauria d’haver estat recepcionat fa molts d’anys.
En termes més personals, no hem parlat encara del teu futur electoral. Et planteges continuar? Un pacte amb l’actual equip de govern per a les pròximes eleccions?
Com a partit nosaltres sempre hem estat molt clars: tenim molt clar amb qui hem de pactar. D’altra banda, les nostres candidatures les trien les assemblees locals i sempre hi ha un ordre de dalt cap a baix: primer va el PSIB, després Mallorca i posteriorment els municipis. Encara no som en aquest punt. La situació és molt diferent si podem o no podem governar, però serà l’agrupació socialista qui decidirà i triarà els lideratges. És ver que jo ara em sent forta: hem estat capaços de demostrar que podem virar, que podem recuperar l’acció de govern. Som un equip de persones serioses, feineres i compromeses que tenim molt clar quin és el nostre horitzó i què necessita el nostre poble. Crec que som les persones que podem dur Manacor allà on es mereix.
