Tomeu Estelrich Rigo va néixer a l’Alqueria Blanca l’any 1968, però desde fa anys està vinculat a Manacor com a treballador de l’STEI intersindical. A més del seu vessant sindicalista, Estelrich és artista visual i aquest dijous 11 de juny a les 19.30 h estrena a S’Abeurador de Santanyí “El romi de venus”, un conjunt d’instal·lacions dedicades a artistes en la intimitat. Estelrich construeix retrats poètics que revelen la dimensió més humana dels diferents personatges i ho fa a través d’objectes quotidians i rituals diaris amb l’objectiu de reflexionar sobre l’impacte del fet artístic en les nostres vides.
Els romi són aquell tipus de miralls amb portes de vidre que durant la dècada dels seixanta, setanta i vuitanta es trobaven als escusats de qualsevol casa moderna. Un element que ens connecta amb la proximitat, amb els objectes que ens envolten i que són coneguts. D’altra banda, Venus, pren importància com quelcom elevat i admirat i es contraposa a aquest tipus de moble antic, que funciona com un element proper i mundà. “Aquesta exposició xerra de la intimitat de grans icones de l’art locals, internacionals, més o manco coneguts” explica l’artista. Fins dia 14 d’agost podeu visitar “El Romi de Venus”, un projecte artístic que consta de 48 instal·lacions que combinen pintura, dibuix, escultura i objectes manipulats. “Enguany he fet la darrera intervenció de l’exposició, coincidint amb l’any Alcover i em feia il·lusió dedicar-li alguna cosa a Joan Alcover per motius evidents”.
A més d’Alcover hi trobam peces dedicades a artistes tan diversos com Blai Bonet, Antònia Vicens, Louise Bourgeois, Francis Bacon, Alda Merini, Camille Claudel, Maria Callas o Joan Miró. “Tots ells han estat uns revolucionaris i d’una manera o altra han canviat el món. Jo els reconec així, des de l’admiració i el respecte, com un mirall de tot el que varen fer i de les conseqüències que les seves obres han tengut posteriorment”.
El projecte, que s’ha gestat al llarg dels darrers 10 anys, parteix de la idea del poder transformador de l’art, i per això la dedica a tota una sèrie de creadors que “han fet que el món sigui una mica més habitable”. Una idea que va inspirar l’artista i a partir d’aquí varen començar a néixer diferents elements que a poc a poc varen començar a prendre sentit.
Cadascuna d’aquestes instal·lacions va acompanyada d’un text que s’ha escrit expressament per acompanyar cadascuna de les peces. “M’agrada que les peces dialoguin amb la literatura i per això trobam escrits de Pau Vadell, Glòria Julià, Biel Mesquida, Lucia Pietrelli o Joan Tomàs Martínez entre molts d’altres” explica l’artista que defineix el procés creatiu com a “molt enriquidor” perquè el contacte amb altres artistes i creadors l’ha inspirat a continuar creant noves peces i instal·lacions.
Aquesta col·lecció es va mostrar ja l’any 2018 a Manacor i a Palma, però ara, a S’Abeurador de Santanyí hi haurà una part inèdita. “Hi haurà una vintena d’aquestes peces i afortunadament s’ha fet un catàleg que recull totes les peces i textos complets de les 48 peces de la col·lecció i serà un recull de tota la feina feta al llarg d’aquesta dècada”.
