[pullquote]
Maria Magdalena Perelló Femenies (1953, Manacor) ha estat secretària de Batlia trenta-sis anys. secretària de deu batles. Conversam amb ella, ara que es jubila
[/pullquote]
Quan començares a fer feina a l’Ajuntament?
Primer vaig fer tres anys a l’escola de Càritas, a un projecte conjunt que va posar en marxa amb l’Ajuntament. Record que tenia un grup de preescolar, de trenta-set al·lots, de 2 a 4 anys, a Ses Moreres. Vaig començar així, allà hi vaig estar tres anys. Llavors, l’any 1979, vaig començar a les oficines.
Com et va arribar l’oportunitat?
Eren unes oposicions. Jo som de la generació de taquigrafia i mecanografia. Havia fet a la Puresa aquest batxiller administratiu, i això eren molt de punts, fèiem organització i pràctiques d’oficina, taquigrafia i mecanografia…i moltes més assignatures obligatòries. Ho feien més les dones que els homes, perquè a l’Institut Ramon Llull de Manacor llavors no hi anaven dones, havíem d’anar a la Caritat, a la Puresa… Fins a l’any 1969 l’Institut no es va fer mixt.
Sempre has estat al mateix lloc?
Primer vaig estar tres anys en el Registre, Padró d’habitants i Activitats, i després es va remodelar un poc tot, no hi havia personal a les oficines, n’hi havia molt poquet, perquè se’n jubilaren cinc o sis de cop, i jo vaig començar a Secretaria de Batlia, amb en Biel Homar.
I en què consistia la feina a batlia?
Tasques de secretària, personal o particular dels batles.
Ha canviat al llarg d’aquest temps l’administració?
Sí, molt, l’administració ha canviat molt, sobretot en l’aspecte de les batlies i el poble, ara és molt més directe. I mai m’hagués pensat veure la demolició del Pont del Riuet de Porto Cristo, això vol dir que el poble, si és valent, té veu. Malgrat que va costar molt a les arques municipals, aquest fet.
Hi ha hagut visites de gent important al llarg de tots aquests anys?
N’hi ha hagut moltes. Una de les més importants per mi va ser la de la reina de Thailàndia, Sirikit, crec que encara és viva, té devers 90 anys. Quan era jove, sortia a totes les revistes, era un fenomen, parlam de molt enrere. Va venir a les Perles Majòrica i el batle juntament amb els representants de Majòrica la varen rebre. Anava molt enjoiada, molt arreglada, molt pentinada, varen acordonar la zona, hi havia cotxes, helicòpters, seguretat… Ella estava distant, però amb educació. Em pareix que xerrava l’anglès però el batle va parlar en francès, que és l’idioma diplomàtic, ens fèiem moltes capades, el seu seguici pareixia que estava molt content. Record que se’n va dur els collars del maniquins exposats i també la majoria dels mostraris dels taulells. En el bar de les Perles els convidaren a berenar, li va agradar tant que se’n va dur coques, cocarrois, etc. va tornar a buidar, però sempre pagant, eh. Va ser gros, aquesta dona. Manacor va ser notícia mundial i Perles Majòrica, molt més.
Llavors, amb la torrentada, va venir la Reina Sofia, però hi havia tanta pena al poble, que la seva visita no va ser gaire important.
Has estat secretària de deu batles, gairebé tots els democràtics…
Sí, a més, jo som cunyada d’en Llorenç Mas, el primer batle democràtic. Quan ell va dimitir jo encara no era la secretària, ho era n’Alfonso Puerto, però ja estava a l’Ajuntament. Llavors, jo, que sabia un poquet de català, juntament amb en Gabriel Barceló, que era el bibliotecari, vàrem fer el seu discurs de comiat. Tota l’acta en castellà i el seu discurs en català. Va ser un moment un poc trist, el de la seva dimissió, serà un moment que recordarem sempre. Llavors hi va haver en Jaume Llull, en Gabriel Homar… Eren els anys de la lluita per l’hospital. Tot, a Manacor, es va tancar per anar a la manifestació, i tots pobles de Llevant, també; ens uníem a la carretera, aturàvem el trànsit i tothom s’hi afegia. Jo ho vaig tocar molt, i vaig formar part de la plataforma com a secretària del batle. Baix el meu criteri, aquí no hi va haver color polític, es varen unir dues forces, i sobretot, el poble. Tots els batles que hi ha hagut han fet coses pel poble. I és difícil concretar què ha fet cada un, perquè moltes vegades, uns han iniciat projectes que han acabat els altres. I a més, no podem comparar els batles que ho han estat un parell de legislatures, amb els que ho han estat un parell de mesos. A mi, tots m’impliquen molt de respecte.
Recordes altres anècdotes, de la feina de tants d’anys?
Per exemple, abans, quan anàvem als plenaris, gravàvem amb cassets. Jo estava a un raconet, tota sola, tenia una tauleta petita, el casset, cintes, bolígrafs, per si qualcun no escrivia… Quan la cinta acabava, sentien tec, i s’aturaven de xerrar, llavors quan setien tec tec, volia dir que ja estava a punt una altra vegada i tornaven partir. També record moments especials pel poble, un va ser l’homenatge a n’Elena Gómez, els manacorins s’hi varen implicar moltíssim, crec que va venir tot Manacor. Record que ens vàrem trobar a baix de la sala de plens per anar cap a Sa Bassa en comitiva i n’Elena dins un descapotable, de color vermell, em pareix. Allà vàrem fer una xocolatada per tothom. Aquella nina, tan senzilla, i tan persona i tan gran. Vàrem passar molt de gust d’organitzar.-ho.
Una anècdota graciosa: l’acte institucional del fill il·lustre d’Alexandre Rosselló (quadre penjat a la sala de plens). Preparàvem la cerimònia i el quadre no apareixia. Mitja hora abans arriba el dibuixant i artista Jaume Ramis Sureda, amb el quadre més gros que ell. Amb les presses ho posàrem al cavallet i realment el retrat era majestuós i el personatge ben considerable, ho va brodar, no el vàrem poder tapar perquè la pintura estava banyada i el quadre acabat de pintar. Improvisàrem una banda per fer el descobriment del quadre. I més o manco va sortir molt bé l’acte. Dos regidors s’embrutaren l’americana de color cruet perquè varen ferir el quadre i… pssss… ningú va dir res. Per cert, encara hi ha les llepades.
Quina valoració fas de la teva feina, ara que et jubiles?
Crec que he après molt, de la majoria de batles, és una feina en la qual t’involucres molt, els sents parlar, saps quan estan contents, quan estan preocupats… A vegades és mal de fer, fer-ho bé per tothom, però quan un creu amb una cosa, l’ha de tirar endavant.
Quan vaig començar, jo deia vostè a tothom, i ara em diuen vostè a jo.
He passat molt de gust de feina, i amb tots els batles ha quedat una certa amistat
Els batles a ulls de Magdalena Perelló
Per acabar l’entrevista, hem demanat a Maria Magdalena que ens parli una mica de cada batle; i ella, amb aquestes paraules, els ha definit per als nostres lectors.
Jaume Llull: educat, culte, generós, moltes ganes de fer feina directament amb el poble i també amb el personal de l’Ajuntament, tenia moltes d’iniciatives, no volia el despatx enfora de les oficines, li agradava atendre directament al públic, sabia escoltar, i tenia seguretat amb les seves decisions.
Gabriel Homar: valent, feiner, líder, estudiós, li preocupava l’embelliment de Manacor, ho volia posar “guapo”, els vespres se passejava per tots els barris pensant como ho podia fer, sempre va lluitar per fer Manacor la capital de la Comarca de Llevant (carnet de conduir, comerç, polígon, carreteres, sanitat, etc.)
Gabriel Bosch: molt observador i persona senzilla, preocupat per estat a l’altura del seu antecessor i va procurar seguir la seva línia, es fa esforçar molt, bon administrador i meticulós, segur amb la seva feina, el seu fort era el tema d’Hisenda, i molt voluntariós amb la batlia.
Bartomeu Rosselló: un any de batle però molt resolutiu i eficaç, no compartia, i ho tenia mal d’entendre, la lentitud de l’Administració, aquest tema li preocupava, feia el possible per agilitzar-la. Capacitat per fer en poc temps moltes coses.
Catalina Sureda: primera dona batlessa, molt activa i treballadora, simpàtica, dedicava moltes i moltes hores a l’alcaldia i al poble, memòria privilegiada, prudent i sensata amb les decisions.
Miquel Riera: intel·ligent, agradable, creia amb els seus projectes, respectuós, persona amb carisma, bon humor, molta capacitat per fer feina, sociable i apreciat.
Antoni Pastor: guapo, amable, líder i llest amb facilitat innata de paraula, bon conversador, comunicador i molt observador, enginyós, capacitat per manar i dirigir, exigent, ocurrent, bon improvisador. Un batle que ha tengut l’oportunitat de fer molt per Manacor, tres legislatures són 12 anys de batle i s’han vist els bons resultats.
Miquel Oliver, Pedro Rosselló i Catalina Riera: en tres anys tres batles, consider que són tres amics que ens hem conegut fent feina, som tan gran d’edat devora ells, que tenc la sensació que som com una consellera familiar, els valor com a companys i pens que ells també em tenen apreci.
