“Hem aconseguit fer un còctel entre la comèdia negra i un rerefons més emocional”

Fotografia: David Ruano

Jordi Coll (Mataró, 1985) és un dels actors protagonistes de Sopar amb batalla, una peça escrita i dirigida per Jordi Casanoves. És també conegut per les seves aparicions en sèries de televisió com El secreto de Puente Viejo o El Ministerio del tiempo. Parlam amb ell sobre l’espectacle que es podrà veure dissabte a les 7 de l’horabaixa a l’Auditori de Manacor.

Partim d’un sopar amb 7 persones, però la situació es complica. Què passa?
És un sopar d’amics de tota la vida i d’altres que han arribat més tard. És un sopar aparentment agradable que acabarà com el rosari de l’Aurora. És molt divertit i interessant perquè tot es teixeix amb les relacions entre ells, amb el pas del temps i amb els diferents punts de vista que s’han anat adquirint amb els anys… És aquesta interacció entre persones de confiança i en un entorn, en un principi aparentment còmode, com pot ser la casa d’uns amics, amb més amics, que es coneixen des de la infància.

Quins són els grans temes de discussió durant aquest sopar?
Unes quantes. Com entenem l’amor romàntic, un tema que està molt sobre la taula. Les diferents relacions de parell i d’altres relacions socials, com el temps va canviant les nostres prioritats… Però també la integració. És a dir, com acceptem o bloquegem l’entrada d’un membre en un grup.

Els temes que es plantegen fan pensar, però en el fons és una comèdia.
Sí, és una comèdia negra. Això es pot fer basant-nos només en la comèdia a través dels diferents personatges, però a més s’ajunten molts altres elements. Tant els actors com el Jordi hem aconseguit fer un còctel entre aquesta comèdia negra amb un rerefons més emocional en què durant gairebé dues hores el públic pugui fer aquesta muntanya russa.

Què troba l’espectador sobre l’escenari?
Tant el vestuari com l’escenografia estan fets per José Novoa i a mi, personalment, m’encanta. Tot passa a la casa del Dani i la Cris, els personatges interpretats per Mar del Hoyo i Francesc Ferrer. És una casa molt moderna, apartada de Barcelona, enmig del no-res i que compta amb un sistema de seguretat molt fort… I fins aquí puc llegir!

Jordi Casanoves és el dramaturg i també el director d’aquest espectacle. Com és la feina amb ell?
Exacte, ell és l’essència d’aquest muntatge. És un projecte que va néixer fa temps i que ell ja havia fet, però que ara està bastant revisada i adaptada per poder-la fer ara. El punt de partida, malauradament, no morirà mai. Quant a la feina amb ell… Molt bé! Sobretot si li sumem tot el context que ens ha tocat viure… L’espectacle s’havia d’estrenar el març passat i ens va agafar la Covid i el confinament fent els assajos de la primera tongada… Fins i tot vam començar teleassajant, molt innocents, pensant que el primer tancament serien 15 dies i després ja estaria. El Jordi ho ha aguantat molt bé i també tot l’equip de producció… Hem tingut la sort de poder-ho tirar endavant! És l’home més pacient del món perquè tenir 7 actors i actrius és una gran feina. La sort és que del text no havíem d’interpretar res pel fet de tenir el dramaturg i el director units en la mateixa persona. El procés creatiu ha sigut molt obert i sempre ens ha fet moltes propostes de text adaptades a la manera de cadascun dels actors.

Com actors, però també com a públic és interessant poder desconnectar una mica del dia a dia pandèmic…
Hem vist que hi ha tendències i hem vist que la gent, depenent de l’època, vol veure una cosa o altra. El fet de riure en grup sempre va bé però crec que la gent també està rebent molt bé aquesta part de conflicte, de violència que es planteja. El públic fa la catarsi i es posa en situació, victoregen certes frases, certes actituds…

Fas televisió i teatre. Què t’agrada més? Tens altres projectes entre mans?
Em trobo còmode als dos llocs. M’agrada molt el teatre però també la televisió. En canvi en cinema no tinc tanta experiència però també m’hi sento còmode. Aquest estiu vaig estar rodant Merlí, que s’estrenarà a l’abril i va ser un projecte meravellós i un rodatge fantàstic amb en Carlos Cuevas i amb la resta de l’equip de Merlí. M’agrada anar fent de tot i més ara. Per nosaltres tenir feina en aquests temps, tal com estan les coses, és un regal, la veritat.

Vols afegir alguna cosa?
Repetir que és una comèdia negra on l’objectiu és que al públic, aquesta hora i quaranta minuts, li passi volant. M’agrada dir que és com explicar un conte concret que té uns punts originals, enfocat des d’un punt de vista d’entreteniment fosc. És un thriller còmic, un gènere que en teatre potser no s’ha treballat molt però que funciona bé.