Trencam mites sobre la situació del poble palestí amb Xavier Alemany, de Ciutadans per Palestina, i Suhaila Fardi, de Manacor amb Palestina.
El relat que sovint ens arriba sobre la situació que viu el poble palestí és sovint parcial, per no dir interessat. Amb el propòsit de trencar amb els mites que circulen, aquest dijous 11 de juliol s’ha celebrat, en el marc del cicle Palestina Poble a Poble, un acte titulat “Palestina més enllà dels mites d’Israel”, organitzat per Ciutadans per Palestina en col·laboració amb el jove col·lectiu de Manacor amb Palestina, una agrupació que, segons Suhaila Fardi, portaveu del grup, està integrat “per unes joves estudiants que, descontentes amb la situació vigent amb Palestina van decidir alçar la seva veu per totes aquelles persones que no ho podien fer, en contra del genocidi i la neteja ètnica del poble palestí”.
Xesc Alemany, de Ciutadans per Palestina, plataforma que des dels fets de l’octubre passat organitza activitats en suport a la resistència del poble palestí i treballa “per elevar la consciència solidària en termes antiimperialistes”, explica que, a la xerrada, “es parla de com combatre la propaganda sionista”. Afegeix que “el que intentam fer és, des d’un caire formatiu i des de la crítica històrica, repassar quins són els principals mites i construccions ideològiques que ha creat la propaganda sionista de l’estat d’Israel des de la seva creació fins avui per deslegitimar la causa palestina, per amagar les pràctiques genocides de l’exèrcit israelià i per negar la pròpia història palestina”. Es tracta, com diu Alemany, “de pensaments molt profunds i molt adherits a les nostres mentalitats occidentals. Nosaltres intentam desemmascarar-los sense generar un altre tipus de propaganda, sinó amb fonts històriques per demostrar que obeeixen als interessos polítics de l’imperialisme i de l’estat d’Israel”.
Amb aquest objectiu, volen desmuntar cinc mites: que els israelians eren un poble sense terra que ocupà una terra sense poble; que defensar l’antisionisme i estar en contra de l’estat d’Israel significa ser antisemita; que el sionisme no té res a veure amb cap projecte colonial; que els palestins van abandonar la seva terra voluntàriament i que la resistència palestina, en totes les seves formes (cultural, armada, religiosa o laica), sigui totalitarisme islamista.
Val a dir que la xerrada fou censurada per Cort. Alemany ens explica que quan la feren a la UIB, “ ja va generar una espècie de postcensura i un intent de purga per part del rectorat, que ja va tenir una actitud lamentable davant l’acampada”. A més, assegura que de les reivindicacions que es van adreçar al rectorat durant l’acampada, no se n’ha assumit ni una: “el rectorat digué que la UIB no tenia cap projecte amb cap empresa ni universitat israeliana, però nosaltres els exigíem que es desvinculessin de qualsevol empresa que col·laborés amb el genocidi”. A més, declara que el rector els va acusar d’antisemites pel contingut de la xerrada i que tot aquest clima influí en l’Ajuntament de Palma. En demanar-li si això responia a una qüestió ideològica, assegurà que “hem de posicionar el conflicte en clau imperialista i tenim ben clar quins són els partits que defensen postures imperialistes. També ens ha sobtat que la Biblioteca de Manacor hagi posat problemes i finalment hem hagut de programar l’acte a la Institució Mossèn Alcover, a qui agraïm l’esforç”, un fet que també recalca Fardi, que diu que “va costar molt trobar un espai per fer l’acte i que se’ns ho va posar molt difícil”.
No basta estar-hi en contra
