Llorenç Llodrà (Manacor, 1942) va transformar la seva afició juvenil pel cinema en uns enregistraments del Manacor de fa mig segle.
Com arribau a la dèria d’enregistrar el Manacor dels anys cinquanta?
L’afició meva era el cinema. Teníem un cineclub i els diumenges fèiem sessions al Saló Fénix, on és ara Ca Na Vallespina. L’Institut Ramon Llull tenia un projector de 16 mil·límetres i ens el cedia. Llogàvem les pel·lícules a Barcelona.
Qui us fascinava, d’aquell temps?
M’agradava tot, però sobretot directors bons com John Ford o Elia Kazan.
Fins que arribau a comprar una càmera?
Sí. Li deien una “Tomavistes”. Era una càmera manual, li havies de donar corda. Era una 8, de la marca francesa Pallat. Encara la conserv, tot i que no es pot emprar perquè ja no hi ha negatius per fer-la funcionar.
Com era el tractament de la cinta?
Quan compraves el negatiu ja pagaves el revelat. L’enviaves a Madrid i t’ho tornaven tot amb la feina feta. En aquell temps a Manacor hi havia tres o quatre càmeres com la meva. Per ventura en vaig pagar 20.000 pessetes de l’època. Havies de fer feina un parell de mesos, per guanyar-les… Llavors, quan tenies el revelat, ho editaves. Hi havia una maquineta que tallava la cinta per on li deies i la tornava aferrar amb acetona. Tot això sense so…
I on posàveu l’objectiu? Què enregistràveu?
Escenes familiars, escenes manacorines, moments de festa, esdeveniments públics, fires… Sant Antoni…
I Sant Jaume?
No. Per Sant Jaume només hi havia revetles. Record que posaven la bandera espanyola damunt el campanar, repicaven i començaven les festes.
Molts d’aquells films els teniu avui en format digital. Com ho féreu?
Primer en vaig enviar unes quantes a un laboratori de Barcelona que m’ho vafer. Les altres les he fetes jo projectant les pel·lícules a la paret i gravant amb una càmera d’aquestes Sony.
Teníeu consciència de deixar un moment fixat per a la posteritat?
No. Simplement enregistrava els esdeveniments. Record un homenatge a Alcover, que hi va venir Francesc de Borja Moll. Hi veus gent d’aquell temps… i gairebé tots són morts, avui.
Una gentada a la platja del Port, en el vídeo que compartírem a la web…
Sí. Vaig aprofitar el primer diumenge d’agost, que era el dia que les perleres començaven les vacacions. Ningú no anava a sa Coma ni a Cala Millor ni a les cales verges.
Poca gent hi devia haver que fes el que fèieu vós en aquell temps.
Segurament. A Manacor hi toca haver un arxiu de Televisió de Manacor que se’l va endur Canal 4. I això hauria de tornar cap aquí. Jo vaig veure quan se n’ho duien, hi havia caixes i caixes de vídeos.
Tenc entès que vàreu ser dels primers alumnes de l’Escola de Mallorquí.
Molt abans de constituir-se l’Escola començàrem a fer llengua mallorquina amb el vicari Miquel Julià. Anàvem a Ca Na Vallespina. Biel Barceló també hi era alumne i Catalina Gelabert, o Antoni Riera Fullana, que li dèiem en Toni Rene-Clair, perquè li agradava molt aquest director. Devíem ser una dotzena. Jo ho vaig saber perquè el vicari ho va publicar damunt l’Arriba i un dia que el vaig veure li vaig demanar per anar-hi. En Moll hi va venir a fer qualque classe. Record que el vicari va tenir molta polèmica amb l’ecònom Montserrat Binimelis perquè volia fer les misses en mallorquí i don Montserrat no ho volia.
On podem veure les vostres pel·lícules?
Tenc un canal de youtube amb el meu nom, amb prop de 50.000 visites.
