Bàrbara Nicolau llança una campanya de micromecenatge per recordar la figura d’Antònia Marçala, una dona que va salvar un grapat de republicans gràcies a la seva influència dins el comandament falangista.
Ha estat un projecte llarg. Fa estona, ja, que Bàrbara Nicolau coneix la història de la seva tia Antònia Marçala i que, a més, vol retre-li aquest homenatge tan personal, en forma d’obra de teatre. Hi fa feina de forma intermitent, “Quan he tengut oportunitat de dedicar-hi temps, ho he fet, com per exemple amb les tres residències artístiques que he fet”, diu l’actriu Bàrbara Nicolau, que aprecia “aquests lapses perquè pots veure la feina feta amb perspectiva”.
Nicolau va poder conèixer la història d’Antònia Marçala gràcies a la feina d’investigació d’Antoni Tugores, que en va publicar la història a Víctimes invisibles.
Antònia Marçala, recorda Bàrbara Nicolau, “és una tia meva que jo vaig conèixer, que venia molts de diumenges a fer el cafè o a dinar. I quan en vaig conèixer la història vaig veure que era molt teatral, amb una dramatúrgia molt potent”.
A més, Nicolau ha volgut treballar el vincle personal que tengueren. I recorda: “El 1990 ella em va regalar una gàbia amb un ocell a dedins tancat per la meva comunió”. “Sempre me n’he recordat”, i afegeix que “la memòria és molt capritxosa”. “Sabent la seva història vaig voler investigar també quin ocell era ella, i també pensar quina era la meva pròpia gàbia. Vaig voler conèixer qui era aquell personatge que dins Manacor escometia tothom, que a la seva vellesa anava bruta, i feia mala olor, i que vivia a una casa plena de cans que era com un femer…”.
Antònia Marçala va morir el 2004. Alguns anys més tard, Bàrbara Nicolau torna a viure a Mallorca, fa un curs de dramatúrgia amb Jaume Miró a la Sala La Fornal i “vaig començar a entrevistar gent”. Evidentment, Antoni Tugores, però també Pilar Marçala, o “Tòfol Pastor, Pífol, que em va explicar una història de lesbianisme d’Antònia Marçala”, que hauria tengut una relació amb Maria Rubí, germana de Sebastià Rubí. La gent no en parlava… “però el seu cas era conegut, de fet, li arribaren a aplicar electroxocs amb l’excusa de la seva condició sexual”. I acaba dient que “hi ha tantes Antònies com persones la varen conèixer”.
Però per què va esdevenir rellevant aquesta dona marginal i maltractada a les seves velleses? Antònia Marçala havia tengut una relació amb Néstor Gallego Caparrós, que va arribar a tenir una posició important dins la Falange. També es parla sobretot de Francisco Barrado Zorrilla, cap de la policia secreta de Palma, i fins i tot hi ha qui la vincula amb el comte Rossi. Tot un tema, venint com venia d’una família republicana. “A la visita de Niceto Alcalá Zamora a Mallorca hi acudiren els tres batles més importants. Cada un anava acompanyat de dues al·lotes vestides de pagesa. El batle Garanya hi acudí amb la seva filla… i amb Antònia Marçala”.
Fos com fos, “ella era molt trapassera, molt guapa, molt divertida i molt moderna. Poques dones anaven amb vestit-jaqueta, en el seu temps. I va ser gràcies a la seva influència pogué intercedir per son pare, Antoni Mas i també pel repadrí de Bàrbara Nicolau. Ajudà també els cunyats Frau…”
I és així que Bàrbara Nicolau ho té tot a punt per preparar aquest muntatge. Per aconseguir-ho necessita, però, la col·laboració del públic a través d’un micromecenatge a la plataforma Goteo. “Jo també som Marçala, som part d’aquesta tribu que muta i cerc aquests silencis, aquests secrets de família, l’honra i la vergonya…”
Podeu participar en la campanya de micromecenatge a través d’aquest enllaç
