skip to Main Content

“Hi ha una interacció entre l’art de Miró i el moviment i gràcies a l’animació i la tecnologia cream màgia”

Catalina Carrasco (Palma, 1976) és ballarina i coreògrafa, membre de la companyia Baal Dansa. El pròxim dia 20 de març a les 18 h actuen a Sa Màniga amb l’espectacle Miramiró, una proposta de dansa, animació i molt de color per als més petits.

Foto: Baal Dansa

Com sorgeix la idea de mesclar dansa i Joan Miró?
L’art de Joan Miró és molt proper a Mallorca i de qualque manera, els seus colors, la seva expressivitat, et travessa. Molta gent té dificultat per entendre què és la dansa contemporània i aquesta comparació amb l’art abstracte ens ajuda a entendre-ho. Els dos elements ens ajuden a entendre les coses d’una manera diferent, que tot entri per la part no racional: tant la dansa com l’art ens ajuden a explicar la part gràfica, les formes, els elements abstractes… I la dansa també ho fa, com la pintura, però d’una manera més efímera. A través del moviment escrivim formes abstractes a l’espai, a través dels colors aportam emocions…

El llenguatge de Miró serveix per connectar amb el públic infantil?
Clar, juga amb les formes i els colors. Els més petits van a veure l’obra de Miró i l’entenen perfectament i connecten amb ella.

A més d’aquest moviment i la part plàstica, teniu elements d’animació audiovisual. Quin paper juga?
Hem tengut la gran sort que ens han cedit els drets per poder utilitzar l’obra de Miró, físicament. D’aquesta manera podem ballar i fer una coreografia amb ella. Hi ha una interacció entre l’art de Miró i el moviment i gràcies a l’animació i la tecnologia cream màgia: els quadres es mouen, apareixen, desapareixen i tenen un recorregut.

I amb tot això contau una història. Quina és?
Aquest recorregut ens ha donat la dramatúrgia i el fil conductor: els tres personatges que apareixen són tres colors, el groc, el negre i el vermell. Recorrem les diverses obres de Miró fins a arribar a l’etapa de les constel·lacions i les estrelles del pintor. La dansa té un contingut dramatúrgic, un argument però no té per què ser un fil narratiu. Sempre deixam pistes perquè l’espectador no se senti perdut. Hi ha una narració des d’un món abstracte.

És un espectacle dirigit a públic infantil. Hi ha algun límit?
Pot venir tothom. Hem tengut experiències d’infants ben petits, de dos anys, que s’han quedat bocabadats. És un espectacle molt visual i a més té una música que és una monada, molt rica i molt ben pensada… Però alhora, l’altre dia també vàrem fer una funció per joves d’entre 16 i 18 anys i es varen quedar al·lucinats. També, les famílies que venen sempre ens diuen el mateix: sempre gaudeixen i s’ho passen molt bé. No s’ha de tenir por per veure un espectacle de dansa perquè té la sensibilitat i l’emoció que ens fa falta avui dia.

Back To Top
Search