skip to Main Content

Causes de les Germanies

Onofre Vaquer – Historiador

La Germania fou una revolta antifiscal. No sols els nobles tenien exempcions fiscals sinó que molts de membres dels estaments superiors que controlaven el govern no pagaven els impostos que devien. Al segle XV els síndics forans exposen al rei que a la ciutat hi havia 5.000 veïns (caps de casa) i sols 1.800 pagaven les talles (impost sobre el patrimoni com ara l’IBI). Molts de ciutadans que tenien béns a la part forana no contribuïen a les talles de les viles per les possessions que hi tenien, al·legant que pagaven a la ciutat, però tampoc pagaven a la ciutat pels bens de les viles. Els agermanats cridaven “visca el Rey y qui deu que pach”, perquè molts devien, no pagaven i no passava res. La distribució de les talles no es feia per justa estimació dels béns sinó a arbitri dels estimadors, per la qual cosa “molts richs no pagaven y els pobres eren agraviats”. El rei Ferran el 1512 donà una sentència arbitral ordenant que es fessin uns estims valorant les propietats i que els compartiments es fessin segons els béns de cada propietari. El 1521 encara no s’havia fet i el 12-10-1521 Joanot Colom, junt amb Mn. Jordi Moranta i Pau Casesnoves, demanaven als jurats que fos executada fent estimació dels béns immobles. Fins el 1576 no es començaran els Estims.
Un tercer factor era el deute públic que gravitava sobre la Universitat del Regne. Quan la Universitat no tenia diners per cobrir les necessitats, especialment els anys de dèficit blader, recorria al càrrec de censals consignatius, préstecs de capital per particulars pels quals calia pagar unes pensions (interessos) anuals. Bona part d’aquests censals estava en mans de catalans i el pagament de les pensions ocasionava despeses i sortida de moneda del regne. El 1405 la Universitat no pogué pagar els interessos del deute i arribà a un compromís amb els creditors, el Contracte Sant pel qual es consignaven tots els ingressos procedents d’impostos indirectes al pagament dels interessos i a l’amortització del Deute Públic. L’interès anual dels censals sumava 28.000 lliures el 1394 i el 1515 arribava a les 44.000. Amb una lliura es podien comprar dues ovelles al XVI. El 90 % dels ingressos ordinaris es destinaven al pagament de les pensions dels censals. Els agermanats volien la redempció total dels censals, la quitació, ja que implicava la desaparició d’una sèrie d’impostos indirectes com la molitja, el quint del vi, la cisa de les carns, el segell de les robes i el dret de la gabella de la sal. Pretenien tornar el capital als creditors sense pagar les pensions pendents i després diran que el que s’havia pagat superava el muntant del capital. Els agermanats suprimiran els impostos indirectes, però després de vençuda la Germania es tornaran a posar.
L’home fort del moviment agermanat serà l’instador, càrrec que tindran Joan Crespí i Joanot Colom. No era un càrrec nou, s’havien anomenat abans per instar als que no complien les seves obligacions fiscals, obligant-los a pagar el deute i fins i tot expropiant-los. També s’anomenen instadors als pobles.
Durant la Germania s’havia obligat a contribuir a les talles de les viles als ciutadans per les possessions que hi tenien, i després de la reducció de la Germania no es va donar cap passa enrere. No es va aconseguir abolir cap impost indirecte, sinó que el 1525 s’imposaren tal quantitat de drets i victigals, 23 en total, que superaren als establerts al Contracte Sant. Durant el regnat de Felip II els censals que estaven en mans de catalans passen a mans de mallorquins, no sols particulars, també d’institucions eclesiàstiques com convents.
I qui diu que els agermanats pretenien que els nobles paguessin impostos. No és cert. Serà amb la Nova Planta quan s’obligarà als nobles pagar les talles segons el seu patrimoni, mentre que a Castella els nobles seguiran sense pagar i els no nobles pagaran impostos indirectes (l’alcabala).
El deute públic continuarà fins que es crea l’estat espanyol els anys 1833-35. Fins aquell moment la fiscalitat era diferent a cada regne i es crea un estat centralitzat amb els mateixos impostos per tots. El 1835 la fiscalitat l’assumeix l’estat i va assumir el deute de l’antic Regne de Mallorca contra el que havien lluitat els agermanats.

Back To Top
×Close search
Search