Vendre fum: un pla de pau que no és més que una treva
Trump tenia pressa, molta pressa, frisava molt. L’endemà l’Acadèmia anunciaria el nom del Premi Nobel de la Pau, i aquell el volia tant sí com no. És ben cert que Trump tenia tots els trumfos, només ell podia fer aquell anunci. Havia obligat a Netanyhau a acceptar les seves condicions, i Israel firmaria sense qüestionar res. Ben cert que Hamàs molt debilitada i el cansament de les potències àrabs ho posaven fàcil. Així només calia fer l’anunci, i ja es veuria. I aquí estam.
Tot i això, és una bona notícia la fi dels atacs, ja no cauen bombes del cel, tot i que cada dia hi ha morts, pocs o molts. Més del 80% de les construccions són runa, les infraestructures no existeixen i el futur molt negre per la població de Gaza. Que callin les armes després de dos anys de genocidi, destrucció i mort, és per estar satisfets. Tot i això, els interrogants són molt grans i no tenen resposta. Hamàs no ha entregat tots els cadàvers dels ostatges i demana més temps, Israel l’acusa de trencar la treva i castiga la població no deixant entrar més que el 50% de l’ajuda humanitària. Al final els qui sofreixen són la població civil, i el joc es practica en un tauler d’escacs, que és propietat de Trump, o millor encara en el tauler del monopoli, això per mi, això per tu. Què passarà amb la nova administració tecnocràtica a Gaza? Qui la presidirà és un vell conegut i mentider, Tony Blair. Formava part del “trio de les Açores” (Bush fill, Blair i Aznar) que s’inventaren allò de les “armes de destrucció massiva” per envair l’Iraq. Hamàs s’ha desarmat, qui garantirà la seguretat a Gaza? I el més important qui es farà càrrec de la reconstrucció i quins països la pagaran? Aquí hi ha molts doblers damunt la taula i un munt d’empreses es disputaran els beneficis, començant per Trump i el seu famós ressort. I l’existència de dos estats, Israel no en vol sentir a parlar i la colonització de Cisjordània. Per això no és un pla de pau, una treva que permeti guanyar temps. Tot penja d’un fil.
Els resultats del CIS deixen Feijóo amb el cul a l’aire
Segons el baròmetre d’intenció de vot el PP s’enfonsa, i només amb el 19,8% d’intenció de vot se situa 15 punts per sota del PSOE, i només treu un avantatge d’un 2,2% a VOX… El PSOE trauria el 34,8% dels vots. El pitjor resultat en intenció de vot dels darrers mesos. Sumar se situa amb un 7,7% dels vots i continua caient i Podemos es queda amb 4,9% dels vots, un 0,6% més. Això voldria dir que el PP es quedaria amb 13 punts manco que en les generals de 2023, en canvi, el PSOE augmentaria un 3,1% respecte a les passades generals, VOX augmenta un 5,3%, Sumar va la baixa i Podemos fa una lleugera pujada. Així mateix, ERC i el BNG pugen poc i Junts, EH Bildu i el PNB a la baixa. Aquesta és la radiografia de cara a unes eleccions generals, si aquestes tenguessin lloc en aquest moment. Respecte a la valoració de líders crida l’atenció la caiguda de Feijóo que treu un 3,46, Sánchez el millor valorat amb un 4,44, Iolanda Díaz la segona amb un 4,24 i Abascal amb 2,89.
És cert que són xifres, i a més a més interpretables. Sembla clara la recuperació del PSOE, després del cas Cerdán, també sembla que el cas de Begoña i el fiscal General acabaran en res més enllà del renou mediàtic i la constatació que el PP controla bona part del poder judicial. Sembla evident que VOX no ha de fer res, calla i vota “no” a tot, la seva aportació és nul·la, però recull el cabreig de molta gent. Entre Sumar i Podemos el trencament sembla total i Podemos no s’enfonsa sinó que creix. En el cas del PP i Feijóo sembla molt clar que allunyar-se del centre i competir amb VOX pel vot de l’extrema dreta l’hi passa factura. De fet, ja l’hi està passant. Així ha deixat el centre per al PSOE, això explica el trencament amb Podemos i un idil·li amb Sumar. A més el PSOE manté l’aurèola de partit d’esquerres. A més la gestió nul·la i qui sap si criminal de la DANA a València, la nul·la resposta als incendis a Galícia, Castella i Lleó i a Extremadura els cribratges de mamografies a Andalusia i la constatació que el poder real el té Isabel Ayuso, no té gestió de què presumir. Situar com a portaveu al Congrés a Ester Muñoz i Miguel Tellado com a secretari general, dos autèntics llops i ultres no fan més que incrementar la tensió i allunyar-se del centre.
Significativa la resposta de Pedro Sánchez a Feijóo “Ánimo, Alberto”. Recorda molt al “sé fuerte” de Rajoy.
