skip to Main Content

Joan Adrover, art i vida: exposició a Traful

Joan Adrover Duran (Manacor, 1968) exposa obra plàstica a un espai alternatiu, Traful, tenda del carrer de Sa Cabana de Manacor amb propostes ecològiques. Ell defineix aquesta exposició com a “senzilla, que aprofita un espai de qualitat”, i està pensada com una exposició permanent, fins que el mateix espai tingui la capacitat d’allotjar la venda directa de la seva obra. Segueix treballant, de tota manera, a la seva casa-taller de Sant Llorenç. És allà on es pot trobar tota la seva producció en paper, però és també el lloc on treballa sobre l’edició de llibres d’artista, llibres únics que són produïts de manera artesanal. Ell defineix el vincle que uneix la seva producció amb l’espai Traful: aprofitar, la filosofia del reciclatge, el món de l’harmonia i bellesa lligats a la sostenibilitat. També l’ús d’un espai per a exposar una obra que no pot mostrar adequadament a ca seva. Adrover explica que ara està més centrat en la producció i no tant en l’exhibició; tot plegat ha ajudat en aquesta petita exposició de la seva obra. Llicenciat en Psicologia, fa tres anys que tornà a Mallorca, després d’anys de viure entre França i Catalunya. Treballà en una empresa de jardineria per a discapacitats psíquics, a Saint Remy les Cheuvreuses, tornà després al Principat i va viure un temps al Moianès; va vendre en els mercats de llibres de segona mà, cosa que li permeté conèixer gairebé tot Catalunya. Durant una temporada llarga tingué un hort ecològic a l’Hostal de la Grossa, un lloc entre Vic i Manresa. Joan Adrover, des de la seva tornada a Mallorca, ha fet recitals poètics a l’Ateneu lo Tort, a la Fornal (amb el recital Crepuscle) i és un dels poetes convidats de manera habitual al Correvers manacorí.

Com ve això de crear obra plàstica?
Va ser gràcies a la filla d’un actor italià que vaig conèixer, quan tenia la paradeta de llibres de segona mà als mercats de brocanteria… era el que feia per a guanyar-me la vida en els moments que vaig començar amb la poesia a Barcelona. Santos (pintor basc molt reconegut i resident a Son Carrió) em va presentar Luciano Federico, qui em va convidar a estar a casa seva per a la presentació del Quadern per la utopia a les Golfes de Gràcia. Allà vaig conèixer la seva filla, una adolescent que llavors ja havia escrit alguns poemes. Ella em va suggerir que estaria bé oferir la producció del meu propi paper a la paradeta. Em va explicar que era molt fàcil de fabricar i vaig començar a fer fulls en blanc; després hi vaig començar a afegir motius decoratius i quan, per aprofitar la fibra sobrant la vaig abocar sobre el sedàs, allà es formaren imatges amb colors i textures diverses. Això em va fascinar, perquè vaig veure que podia fer obra plàstica i experimentar amb pigments, teles, cordes, fustes…

Quines tècniques uses?
Tot és a partir de l’experimentació amb collage i reciclatge. Vaig posant peces que poden anar bé, el ferro i metalls són molt feixucs i solament en puc posar molt poca cosa; el vidre amb el paper no qualla bé; els plàstics tampoc. Les cordes i tèxtils són molt adients, també els pigments i la llenya. Han estat vint-i-tants d’anys d’experimentar, de fer proves. I no ho he deixat mai, fins i tot quan estava a França… també he fet alguns tallers de caràcter participatiu sobre aquestes tècniques.

Tu ets, essencialment, poeta, i ja havies publicat poesia abans, on?
En una petita editorial independent d’un col·lectiu d’activistes culturals que es deia Recerca. Tenia una petita editorial, un cinema club i constantment organitzava activitats de cultura alternativa. El primer llibre fou Q (1997), i el segon Quadern per la utopia (1998); mitjançant els recitals i la venda ambulant es van exhaurir 500 exemplars del primer i 150 del segon. Hi ha un tercer llibre que em va editar Emboscall Editorial de Vic, Pedra de Llangardaix, 220 exemplars que també estan exhaurits i el CD de 1857, Hivern.

Tens, ara, un altre projecte.
Al final he conjuntat obra plàstica amb literatura, és una editorial pròpia, a partir de paper reciclat i una impressió artesanal que faig jo mateix, amb tirades de 100 exemplars. El concepte és el de llibre d’artista, amb paper, impressió, escriptura meva i enquadernació que arribarà a ser també totalment personal.

Com definiries el teu concepte d’art?
La meva concepció d’art, en aquests moments és la d’una via de transformació personal des del ser cap en fer, i des de fer cap al ser… és un canvi constant, que parteix de fer des del ser i per al ser. Quan vaig començar pensava a fer coses importants que tinguessin una repercussió… De llavors ençà ha plogut molt i tenc ara una visió molt distinta. No cerc objectius externs, sinó l’art que forma part de la vida, ofereix espai i la modula.

Back To Top
×Close search
Search