Diu Joan Llodrà: Foto feta avui migdia al magatzem municipal de la Plaça del Sol i la Lluna. Què hi fa un plafó d’AIPC? On comença l’Ajuntament i acaba el partit?
Respon Joan Gomila: “És tan fàcil com telefonar i avisar, si es va amb bona fe”
“Si es troben aquests panells i es va amb bona fe, és tan senzill com agafar el telèfon i dir ‘hem trobat això’. Es retira i cap problema, però aquí el que interessa és poder fer la foto. Jo els panells no sabia ni on eren. Ho deixàrem per maldat? Perquè ens pensam que el local és nostre? Això és un motiu de moció de censura? Des del moment que vaig saber que la notícia s’havia publicat, varen passar 33 minuts fins que es retiraren i es varen dur al local d’AIPC, que per cert, l’hem deixat durant vuit anys al centre d’adults perquè hi facin les classes de pintura, i això ningú ho diu”.
Diu Joan Llodrà: “La Comissió de Medi Ambient de la CAIB duia avui a l’ordre del dia la proposta d’un xiringuito a Cala Varques que, òbviament, no havia fet l’equip de govern”
Respon Joan Gomila: “No puc entendre la dolentia d’aquest senyor, quan sap que he estat jo mateix qui ho ha aturat”
“El senyor Llodrà sap perfectament que durant les negociacions aquesta qüestió va sortir. Es queixaren de la publicitat de cala Varques, però realment no és publicitat, són uns pòsters perquè els tenguin els manacorins que ho estimen. També va sortir la necessitat d’adequar el camí perquè els serveis poguessin arribar fins a baix”. “És cert que l’empresa concessionària de totes les platges ha demanat de posar-hi un xiringuito, perquè tanmateix ja n’hi ha un, i si hi poses un xiringuito ja hi poses serveis. A Menorca, a platges verges verges hi ha serveis”. “I tot això no té res a veure amb nosaltres, i el més trist és que ell sap que jo ho he aturat, els dos darrers anys hem comunicat que no hi estàvem d’acord”. “Això ho vaig explicar a Joan Llodrà quan negociàvem. I ja parlàrem de discutir-ho en governar. No era correcte que jo ho hagués aprovat un mes abans de les eleccions”. “El que no puc entendre és la dolentia d’aquest senyor, creant dubtes sobre un possible interès meu, quan he estat jo mateix qui ho ha aturat”.
Diu Joan Llodrà: “103 factures a nom de Sa Xerxa que sumen 95.776,88 euros. Sense contracte ni conveni. Què passa brother?”
Respon Joan Gomila: “No hi ha ningú que pugui fer això a tan bon preu”
“Més del mateix. No és cap mentida. Però no diu amb quin temps. No és ètic dir que Joan Llodrà ha cobrat 90.000 euros com a regidor de l’Ajuntament, perquè els ha cobrat, però en vuit anys, no en un, i amb l’agreujant que ha estat cap de colla i graller i d’això ha cobrat, i no passa res”. D’aquests 95.000 euros que ell diu es pagaven les actuacions i contractacions que venguessin i es feia així perquè a l’Ajuntament li era més convenient fiscalment. El que diu Llodrà no és una mentida, però és enganar la gent perquè tira merda on no n’hi ha. El meu germà ni té un sou ni ha cobrat res mai de tot això. Mira, és com el teatre: si un vol que vengui una companyia no fa cap concurs, i ve la companyia a actuar, sense concurs i sense conveni. Idò el mateix amb Sa Xerxa: és una gent de confiança, que gestiona el Centre de Cultura, i ho fa pro-català o pro-mallorquí, i du la gestió cultural, i la cavalcada dels reis. I a més estan a Porto Cristo. No hi ha ningú més que pugui fer això i a tan bon preu. Nosaltres ho vàrem mirar amb Mallorca So o amb Trui Espectacles, i sortia a doble de preu. A canvi els donàvem un local, perquè obrien, tancaven ,ajudaven en temes logístics. Per això estaven allà i la feina que hi feien la cobraven a preu de patató”. “El que és trist és voler enganar les seves bases i les nostres. Això no és fa. Ell sap què va passar. Intervenció ens va dir que a partir de 18.000 euros s’havia de treure a concurs, i a partir d’aquí les companyies han facturat directament a l’Ajuntament, i per això, el 2014 només hi ha dues factures per un total de 2.500 euros”.
Diu Joan Llodrà: “Aquesta taca vermella de 5 quarterades al costat de les Coves dels Hams, a un quilòmetre de Portocristo, sempre ha estat sòl rústic. L’avanç de Pla General presentat poques setmanes abans de les eleccions per PI i AIPC la feia urbanitzable”
Respon Joan Gomila: “Els propietaris ni tan sols ho sabien”
Primer de tot s’ha de dir que és un avanç, al qual hi podien presentar al·legacions i no n’hi presentaren. Ens reunírem amb Bel Romero, del departament d’Urbanisme, un membre de cada partit. Joan Llodrà hi era. Jo, d’aquesta taca en vaig tenir coneixement una setmana abans de l’avanç del pla general. I tant en Bernat Amer com jo demanàrem per què havien posat allò. Ens explicaren que volien fer unes rutes a peu o en bicicleta i que aquest seria un bon lloc per a un aparcament. Els propietaris dels terrenys ni tan sols ho sabien. La dolentia és treure-ho deixant caure que nosaltres hi teníem interès”.
Diu Joan Llodrà: “Taca TARONJA: Polígon de serveis previst a les normes actuals. Sense desenvolupar a dia d’avui. Taques GROGUES: 10 quarterades de sòl rústic que l’avanç de Pla General de PI i AIPC presentat poques setmanes abans de les eleccions convertia en polígons de serveis. Sí, és Portocristo”.
Respon Joan Gomila: “Com si no poguéssim tenir deu quarterades allà on vulguem”
“Crec que és un problema d’en Joan Llodrà que em sap greu que ningú dels seus hagi sabut aturar. Si tu fas un pla general, hi haurà res per créixer? Ja torn sembrar dubtes, damunt la gent?”. “Va ser una idea que no coneixíem nosaltres, però aquesta sí que ens va agradar. En què pot millorar les coses Porto Cristo? En el tema nàutic, perquè les úniques drassanes de Llevant són a Porto Cristo. Això, a més, ens permetria desembossar la ronda de l’Oest, que ara és un coll de botella. Això és dolent? Tot el que sigui d’urbanisme al Port és dolent? O en Joan Gomila hi té interessos? Jo tenc uns terrenys, però a devers un quilòmetre d’aquesta zona. Com si no poguessin tenir deu quarterades allà on vulguem!”
Diu Joan Llodrà: “Febrer 2015. Com a ‘Material de promoció de Visit Porto Cristo’ es facturen a l’Ajuntament 1150 euros per 38 equipacions ciclistes dels ARREPLEGATS. Llicència federativa? Alta competició? O volteta amb els meus amics?
Gomila: “Diràs que no hi hauria importat, però no ho vaig fer amb cap dolentia”
“Aquest grup ciclista són una trentena de persones i em diuen que necessiten una equipació nova. Ja que tots són d’aquí i no hi ha ningú més, ho valoram. Reconec que ho vaig trobar car, per això vaig posar el sostre de 1.000 euros. Les equipacions poden durar quatre o cinc anys. Surt a 250 euros cada any. Li podem treure cinquanta cames al moix, però duen el nom de Porto Cristo per tot on van”. “Diràs, no hi hauria importat. Et puc donar la raó. Però no ho vaig fer amb cap dolentia”.
