La manacorina Quela Servera Turnes, és actriu i professora de Geografia i Història de l'IES Mossèn Alcover. Recentment, a més, s’ha decidit a publicar el seu primer poemari, titulat COMPOST present_quasi_constant, pel qual ha guanyat el XLI Premi Bernat Vidal i Tomàs de poesia de Santanyí, dotat amb 3.500 euros i l’edició de l’obra. Parlam amb ella sobre els orígens, el procés i la publicació de l’obra.
Primer poemari i premi a la butxaca. Enhorabona! Ho havies intentat altres vegades?
Vaig acabar de donar forma al poemari al mes d’agost i ja m’havia presentat a un premi literari de Pollença, però no estava del tot satisfeta amb el text complet. Per coses de la vida, durant el mes de gener em vaig haver de demanar una baixa per tenir cura de ma mare i en aquell moment vaig aprofitar per revisar el poemari. Vaig fer una bona retallada i vaig canviar l’estructura. Llavors va ser quan em vaig presentar al Premi Bernat Vidal i Tomàs de poesia de Santanyí. Sense haver llegit el poemari la gent m’animava a presentar-m’hi, però tenia moltes curolles, com una sensació d’inseguretat, em sentia una mica impostora, però vaig decidir-me i mira, m’ha anat bé.
Com reps un reconeixement com aquest?
Quan em cridaren de l’Ajuntament de Santanyí amb el jurat ben davant, estava una mica desencaixada. Record que em varen demanar d’on sortia, perquè no sabien gairebé res de jo. Només sabien que havia fet d’actriu… I jo no sabia descriure’m: estava tan nerviosa que no sabia què dir. No m’ho esperava, però això no vol dir que subestimi el veredicte del jurat, ans al contrari: simplement és que és molt nou per jo. Mai havia pensat que escriuria poesia: no tenc disciplina, no tenc tècnica ni som una gran lectora de poesia. No sé com he arribat fins aquí! Saps això que diuen de la sort del principiant? Crec que ha estat una mica això. L’únic que he guanyat ha estat el concurs de relats de l’EOI. El bot és molt gran!
Quan comences a escriure poesia? Això és el primer que escrius o fa temps que ho feies?
He escrit des de sempre. Tenc les notes del mòbil allà, amb imatges que em venen, jutipiris verbals… El que escric és això i després quan tenc temps, li pos ordre. Tenia coses residuals, però posteriorment li he donat un sentit, una línia. Escric quan tenc urgència. Jo tenc un pensament molt simbòlic i això de cercar, ressignificar, associar… A vegades ens du a percebre el món d’una manera molt profunda. La poesia, com que no és tan literal, permet aquesta complexitat, explicar les coses des dels marges. A vegades em sent marginal, perquè sent molt i no sé què fer-ne, de tots aquests sentiments. Crec que escric poesia per una necessitat, no per voluntat.
Estructures COMPOST present_quasi_constant, en quatre parts diferents. De què xerren els poemes de cadascuna d’aquestes parts i quina és la lògica?
El títol no és molt literal, però he intentat que facin referència a les fases del compost. Primer mescles uns certs ingredients de rebuig i tot això en un moment donat, amb l’escalfor, fa xup-xup i fermenta. Després d’això hi ha una integració a temperatura ambient i genera una cosa fèrtil. Del rebuig hi ha una llavor que floreix.
Tot això és metàfora de moltes emocions, no?
Sí, sobretot de la ferida. De renéixer, de poder ubicar o habitar allò que no ens agrada, que és un excés, que no és bell… Tot això ho hem de col·locar en alguna banda perquè s’ha d’integrar d’alguna manera. Segons la meva experiència, si no integres tot allò que no t’agrada, t’esquitxa. Aquest poemari és una invitació a col·locar el caos, la incomoditat, tot allò que no ens agrada tant. Aquesta conclusió l’he treta un cop ja estava escrit, no és que ho pensàs abans.
Sempre t’inspires del teu món interior o també beus de tot el que t’enrevolta?
Partesc de jo perquè supòs que m’és més fàcil però també d’altres coses. Per exemple, un dels poemes de COMPOST, parteix d’un mem que es va fer viral fa uns quants anys. Representa les cariàtides de Grècia i una d’elles decideix asseure’s i abandonar allò que està sostenint. Aquesta imatge tan absurda, per exemple, també em va inspirar en aquell moment.
Abans deies que has canviat una mica l’estructura.
Sí. Vaig estar entre la biblioteca i la residència de ma mare. Vaig tenir molt de temps per repensar, recol·locar, llegir en veu alta i recitar, cosa que no havia fet en la primera versió… La poesia ha de tenir cos i vaig intentar donar-n’hi i ficar-li joc… De fet, va ser el jurat qui va destacar l’arquitectura.
Hi ha una base formal, però algun dels poemes té una presentació diferent. Experimentes també amb diferents formes, no?
Sí, hi ha algun dels poemes que balla i és que a jo m’agrada ballar i m’agradava en el seu moment fer ballar els versos. Crec que a l’hora de recitar-los prenen una vivesa que els fa més interessants.
Com són els teus processos creatius? Quan saps que un poema està tancat?
Has de ser valenta per poder amollar i dir que això queda així. Jo tendesc a donar-li moltes voltes a les coses i pens que sempre trobaràs una cosa o altra que no et quadra i que llevaries o modificaries. Has de tenir el cap fred per dir, fins aquí: aquí queda el poema.
Deies que no ets gran lectora, però alguna cosa segur que et colpeix… Ets més de clàssics, tires més per autores contemporànies?
M’inspira molt n’Emily Dickinson i ara el darrer que m’he comprat ha estat el de na Laura Sam, una poeta que fa poc que va venir a La Coma a fer un curs de poesia. Un dia era de creació i l’altre per recitar i la professora, que era ella, em va fascinar. No la coneixia i la seva manera de recitar em va semblar fantàstica. Se li nota molt la seva base musical, la part del rap… L’he començat fa poquet. La meva manera més intuïtiva i caòtica i poc tècnica d’escriure s’adhereix més amb la poesia contemporània, de vers lliure, de cos… Més visceral.
Quan sortirà publicat i amb qui?
Sortirà amb Adia i ara ja estam en el procés de revisió final. Dia 18 de juliol el presentarem a Santanyí juntament amb els altres 3 premiats.
Faràs més presentacions?
No ho sé encara, som una bebè en aquestes qüestions de promoció literària. El que sí que em fa ganes és performar-ho i dur-ho als escenaris. Encara he de veure amb qui, perquè vull estar dirigida, però encara està en un punt molt incipient, és una curolla encara.
I continues escrivint?
Sí, de fet tenc molt de material que crec que em donarà per una altra publicació, però encara se li ha de donar moltes voltes. Jo som una creadora lenta i m’ho prenc amb calma. No és que hagi de viure d’això i em puc permetre aquest temps. Hi ha moltes hores de feina i com tota disciplina necessites una jornada de feina, que molt sovint és diària. Hi ha hores d’entrenament, material que no et serveix per a res… Necessites molt de temps. Sovint la gent veu la part guapa, l’art se subestima bastant, i per això les feines relacionades no estan prou dignificada. Però bé, sempre suram i feim el que podem amb el que tenim!
