Jordi Puig: “Amb aquesta ruta vull demostrar que a tot arreu, a cada poble, hi ha país”

Jordi Puig, que fa la volta als Països Catalans en cadira de rodes per reivindicar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, va arribar dimarts a Manacor

Com fas les etapes, dus un equip de suport, un acompanyament?
No. Les faig tot sol per la carretera. Normalment quan arrib als nuclis urbans em venen a esperar les persones que estan informades de la meva ruta.

Quant dura una etapa?
He programat vint o vint–i-cinc quilòmetres diaris, amb un total de prop de cent etapes que em duran per les tres illes, el País Valencià i el Principat de Catalunya.

Ara has arribat a Manacor. D’on vens?
He fet Cas Concos – Montuïri, Montuïri Palma, Palma – Sineu, i ara de Sineu fins a manacor.

A quina velocitat circules? Dus alguna senyalització vistosa?
Anant amb cadira de rodes tenc estatus de vianant per la carretera, per tant, he de circular per l’esquerra. Vaig una mica més ràpid que una persona que va a peu, a sis o set quilòmetres l’hora. I solc circular els dematins, perquè no puc anar amb fosca. Duc una armilla reflectant, i en arribar als pobles em pos una camiseta reivindicativa que em deixa algú dels qui em reben.

Com t’organitzes la part logística?
La gent que m’espera a cada poble em erca allotjament i també em donen menjar. És una mica el que vull demostrar amb aquesta ruta: a tot arreu hi ha gent, a tot arreu hi ha país. Tenim més força de la que ens pensam.

N’has parlat amb els presos o amb els exiliats?
No, no m’ho he proposat. Simplement vull fer visible el conflicte. Tot va començar quan varen començar la vaga de fam, que jo vaig interpretar com una interpel·lació al poble perquè es mogués. Com deia Macià Manera: “Cadascú ha de posar el seu granet d’arena”. I això faig, amb modèstia, però amb convicció.

Quin equipatge dus?
Poca cosa. Una muda (faig bugada cada dia en arribar, vaig de brut a net), el raspall de dents i el mòbil, des del qual penj l’actualitat de la ruta a la xarxa, a través de Twitter.