“Senyores i senyors! Nins i grans! Amics tots i enemics tots! Siau benvinguts en aquesta comèdia que està a punt de començar. Siau benvinguts en aquesta ciutat prodigiosa i única, en aquesta ciutat increïble i meravellosa, la ciutat de les ciutats, la ciutat de…Vilaclot!”. Aquest és l’inici d’aquesta comèdia de l’absurd que va estrenar la històrica companyia manacorina Capsigranys. Ara, quaranta anys després, aquell text original de Miquel Mestre tornarà a cobrar vida.
“La ciutat dels clots”, diu el seu director Toni Lluís Reyes, “parla d’un Manacor que volia ser qualque cosa aprofitant l’onada del turisme, però era una ciutat plena de clots. És una paròdia de com es volen aprofitar els clots per fer promoció turística”. Reyes recorda com precisament els clots “són una xacra per a Manacor encara avui”.
El muntatge, diu Toni-Lluís Reyes, “és un joc, una peça totalment absurda. Els Capsigranys eren de Manacor i moltes de les peces que feien hi estaven relacionades. Volien fer evident com era la situació del poble en aquell moment. I els canvis que es podien veure aleshores es reflecteixen també en el Manacor del moment actual”.
És així que el que passa a la ciutat dels clots “es du fins a l’absurd per riure. Miram allò que volem ser com a societat, i allò que no som”.
És aquella ciutat dels anys vuitanta on els interessos particulars s’imposen als generals, és “una ciutat com aquest Manacor d’avui, que ara vol ser cosmopolita i no ho és. Una ciutat lletja que amb l’arribada de tanta de gent no sap on és ni sap on va, una ciutat perduda”.
Reyes explica que “ara hi hem tornat ben de ple, als clots, però ja m’han xiulat a les orelles que han posat fil a l’agulla”.
En aquest sentit, diu el director “hi ha moltes aclucades d’ull que ens podem fer veure qui som i cap a on nam. Perquè a Manacor anam qui dia passa any empeny, però no hi ha una política clara sobre què volem ser. El text original diu que “sempre governen els mateixos”. Nosaltres ho hem adaptat a l’actualitat dient que és un poble que “va sempre perdut, governi qui governi”.
Hi ha, per descomptat, una correspondència amb la realitat. Allò més privat rep, en alguna ocasió un altre nom, com ara “el bar d’en Domingo”, que és el bar Mingo que tots coneixem. En canvi, sa Bassa i altres espais públics són nomenats de la mateixa manera. Qui sap, també, si més d’un personatge està inspirat en les persones que en aquell llunyà any 1986 tallaven el bacallà a Manacor. “Però ho desconec, perquè jo aquell any just acabava de néixer”, diu Reyes. “Tot allò que pugui ser coincidència és una casualitat, com ara per exemple que el batle de Vilaclot, que és així com s’anomena aquesta famosa ciutat dels clots, era el senyor Oliver… I no ho hem tocat”.
Amb un vestuari molt neutre que no es pot situar en una època concreta, “els actors es mouran per un escenari construït a base de bastiments de picapedrer, com a símbol d’una ciutat que es construeix, una ciutat lletja, que sempre està en construcció”, diu el director.
Els actors que pugen a l’escenari són Maria Santandreu, Antònia Duran, Bel Riera, Catalina Llull, Antònia Ferrer, Antònia Llull, Biel Estelrich, Àngela Múrcia, Pere Joan Bennàsser, Margalida Fuster, Sebastiana Mascaró, Sebastiana Llull i Maria Sansó. L’obra es representarà els dies 9, 10, 12 i 13 d’abril.
