skip to Main Content

“La comèdia és l’idioma que sabem parlar”

Joan Yago (Barcelona, 1987) és dramaturg de teatre contemporani, guionista i un dels membres fundadors de la companyia La Calòrica. Parlam amb ell sobre l’espectacle Feísima enfermedad y muy triste muerte de Isabel I, el primer text que va escriure l’any 2010 i que va fundar La Calòrica. Ara, per celebrar el desè aniversari, torna a rodar pels escenaris i el pròxim diumenge es podrà veure l’Auditori de Manacor.

Fotografia portada: Sílvia Poch

Foto: Bárbara Sánchez Palomero

Com sorgeix aquesta primera obra de La Calòrica ara fa deu anys?
La primera idea que vàrem tenir quan encara érem companys de classe i ni tan sols ens dèiem La Calòrica va ser fer un exercici d’estil i inspirar-nos en els drames monàrquics de William Shakespeare. Volíem fer una cosa que tengués aquest sabor però d’autoria i amb humor. Llavors vàrem haver de fer un càsting de reis i de reines i automàticament vàrem començar a devorar història d’Espanya. Els Àustries, la baixa edat mitjana, el principi del Renaixement… Ràpidament va aparèixer el personatge d’Isabel la Catòlica i això ens donava moltes oportunitats. D’una banda podíem xerrar de les lluites de poder, que era el tema que volíem tractar a l’obra. Volíem mostrar com uns personatges es barallen per mantenir el poder, un tema totalment contemporani. Per altra banda, Isabel I ens donava l’oportunitat de parlar dels mites sobre els quals s’ha construït la idea de la hispanitat: la unió dels regnes de Castella i Aragó, el descobriment d’Amèrica, l’expulsió de gitanos i jueus de la península Ibèrica, la reconquesta… Hi ha un concepte d’allò que és Espanya lligat amb ella i ens venia de gust abordar-lo amb una mirada còmica, crítica i grotesca.

Hi ha aquesta part shakespeariana però també un toc Monthy Python.
Correcte. De fet el personatge d’Isabel la Catòlica l’interpreta n’Aitor Galisteo-Rocher que és un home que fa gairebé dos metres i té veu de baríton profunda. Per nosaltres va ser ja una declaració d’intencions: col·locar l’espectador en aquesta situació. D’una banda, el rigor històric però d’altra l’esperpent. L’element grotesc era indispensable, és la nostra portada d’entrada a la comèdia i el denominador comú de tots els espectacles de la calòrica: l’humor. La comèdia és l’idioma que sabem parlar i gran part neix amb aquest espectacle.

En quin moment decidiu tornar a dur aquest espectacle a l’escenari?
La veritat és que bastant abans de fer-ho dèiem que ens faria ganes perquè aquesta obra no la va veure molta gent. La Calòrica ha acumulat un públic amic i gran part d’aquest públic no havia tengut l’oportunitat de veure-la. D’altra banda, simplement ens feia il·lusió fer-nos aquest regal i tornar a reunir l’equip original i anar a aquell espectacle que ens va veure néixer. El Teatre Lliure ens ho va dir que ens coproduiria i ho vàrem tirar endavant.

Imagin, però que tornau amb alguns canvis, no?
Sí. L’escenografia i el vestuari s’havien de fer de nou perquè s’havien fet malbé i tambe vaig mirar el text de nou. En el seu dia tampoc teníem espai sonor i ara en canvi tenim banda sonora original composta ad hoc per l’espectacle per en Guillem Rodríguez i en Jan Fité que li dona un altre to a l’obra. I així una mica amb tot: el disseny de llum també és nou, fet per na Sam Lee. La sensació és que era un moment diferent: érem gent amb molta imaginació, poc coneixement i pocs recursos. La versió d’ara té més reflexió i més coneixement. També vaig tenir l’oportunitat de revisar aquell text escrit fa 10 anys, amb molt de respecte cap a aquell Joan Yago de 20 anys. Sí que vaig intentar millorar, aclarir el text per tal de presentar-lo a l’espectador d’avui.

Amb la qüestió de la hispanitat ja hi havia paral·lelismes amb la societat de fa deu anys. Ara encara n’hi ha més?
Jo pens que hi ha semblances amb la realitat de dos tipus. D’una banda les coses universals: la família, la malaltia i la mort. Són temes que no tenen època, sempre ens acompanyen i els pots vestir com vulguis però hi son. D’altra banda, hi ha les reverberacions polítiques que podem trobar, que tenen un sentit especial per a l’espectador d’avui en dia que, vulgui o no, és súbdit de la corona espanyola i es relaciona amb un espectacle grotesc, format per reis i reines traïdors, envejosos, que juguen amb el reialme com si fos seu. Crec que treure l’espectacle a la llum amb tot el que hem sabut en els darrers anys de la figura del rei emèrit té un toc encara més especial perquè, en el fons és el que ha estat passant de veres. També hi ha la qüestió d’una monarca castellana i un monarca catalano-aragonès: hi ha molts elements que fan somriure i que agiten la percepció de l’espectador d’aquí. Crec que és divertit veure l’espectacle amb la llum de tots aquests esdeveniments.

Deu anys de La Calòrica us han donat per molt…
És una història d’alegries, feliç i meravellosa. És la història de la nostra vida, de les persones que hi feim feina. La Calòrica és una de les coses més importants que hem tengut tots els membres de la companyia. Hem tengut reconeixement i acompanyament i això ens fa estar agraïts. També ha sigut una història de molt d’esforç i molt de patiment. No és una progressió imparable sinó lenta i constant: hem tengut bons i mals moments i ara estam en un molt bon moment. Estam de gira amb tres espectacles, assajant un altre i amb més feina de la que volem fer. De fet, una de les nostres gran apostes és que anam a Madrid amb dos espectacles: Fairfly i Els Ocells. Són dos textos que van tenir èxit en territori de parla catalana i ara posam el peu en territori de parla castellana. Per nosaltres és una aventura nova.

Vols afegir res més?
Només recordar que és una obra per qui tengui ganes de riure. Qui hagi vist els espectacles que hem fet els darrers anys a la Fira ja coneixerà la nostra línia i qui vengui veurà quin va ser l’espectacle que d’alguna manera ens va fundar.

 

Back To Top
Search