Joan Ros (Manacor, 1985) és matemàtic i practica atletisme des dels set anys. Ara és l’home que s’enfrontarà al cavall, en un desafiament titànic. Tomàs Pomar (1994) és professor de català i president del CA Manacor des de 2016.
Com decidiu recuperar aquesta cursa?
Tomàs Pomar: Amb els Xítxeros rèiem molt pel vídeo de l’home contra el cavall. Diferents persones ho havien dit, de recuperar-la. Joan Ros, l’any passat va tornar enganxar l’atletisme i un dia li vaig dir que tornàs al club i que fes l’home contra el cavall. Em va dir: “Fitx pel club, però amb una condició: fer la cursa contra el cavall”.
Quantes se n’han fetes fins ara?
Joan Ros: Se n’han fetes tres. Dues amb victòria de l’home i una amb victòria del cavall. D’una d’elles no hi ha vídeo. Xisco Gomáriz va córrer 750 metres i 1.500 el cavall, i va guanyar Gomáriz. Guillem Barceló va perdre. Ell va córrer 645 metres i el cavall, 1.290.
La distància sempre és del doble per al cavall.
JR: Sempre s’ha fet així. Com menys distància facem més avantatge hi ha per a l’home.
Però hi haurà igualtat?
JR: Està calculat. No volem que hi hagi cinquanta metres de distància. El resultat és incert. El cavall corre 800 metres en 57 o 58 segons. Jo corr els 400 metres en pista a 55, però damunt terra alentiré una mica. Es decidirà en els darrers cinc metres.
Has fet proves a l’hipòdrom?
JR: No l’he tocat. Però tampoc em lleva gaire la son. Penssam que més o manco hi podem ser. A més, el cavall, partirà llançat, perquè si partís d’aturat seria una mica més lent.
Quin dia serà la cursa?
TP: El 25 d’abril, perquè no hi ha competicions nostres. Aquest dia hi ha carreres de cavalls de les quatre a les sis i mitja. I a les set hi haurà la nostra. Esperem que això també ajudi a reviscolar l’hipòdrom, que enguany ho ha passat tan malament.
Fas qualque entrenament específic?
JR: La meva temporada ara és dels 400 metres tanques, i la dinàmica no ens canvia res.
Amb quin cavall t’enfrontes?
TP: Ritz du Bocage, que va ser el cavall guanyador de la volta llançada. És un cavall de màxima potència. I si podem seguir la tradició, ens agradaria que el cavall que guanyàs cada any la volta llançada, corregués contra homes o dones, amb tothom que ho vulgui provar.
Per què pensau que no s’havia repetit la cursa?
TP: La gent és molt còmoda. A les festes tothom s’hi apunta, però a l’hora de fer feina tothom és a jeure. Darrere hi ha molta feina, i moltes hores de coordinació.
Una cursa més llarga la guanyaria sempre el cavall?
JR: Només li podria guanyar qualcú que estigués a nivell mundial.
Tu sempre vas per la corda?
JR: Sí. L’únic moment que ens trobarem serà a la meta, i serà allà que el cavall s’obrirà per intentar passar-me.
