Fotografia de Freepik
De la meva estada a Barcelona, vaig deduir que l’argot eròtic n’havia desaparegut gairebé del tot, i havia estat substituït per l’argot castellà, o madrileny per ser més exactes. La gent tenia polla o xitxi i de vegades, menys del que deien, follaven entre ells. En alguns casos es morrejaven i en comptes de palpar-se es magrejaven.
Amb el temps vaig aprendre que aquest empobriment i menysteniment de l’argot propi era un reflex més de la colonització que pateix la nostra cultura i el nostre país, de molts d’anys ençà, per no dir segles.
Curiosament, el territori més castigat per la despersonalització era el més poblat, amb un major índex de població venguda de fora, i en el cas de Barcelona i àrea metropolitana, es tractava d’un lloc que havia malavejat tallar arrels amb la llengua popular, perquè l’havia considerada, potser del Noucentisme ençà, una mica grollereta i pagerola.
La resta del país mantenia i encara manté un argot eròtic riquíssim i divertit. Cal, però, estar a l’aguait perquè som a la llinda de l’abandonament d’aquest tresor que és l’orgull de qualsevol llengua.
Els joves illencs fa anys que follen i parlen de polles i també es morregen. Convé recordar o fer a saber que una polla és una gallina jove o una al·loteta, i res pus. Els folls i les folles són aquells a qui els neurotípics atribueixen follies o comportaments poc convencionals. Afollar també significa fer malbé, destrossar, espanyar. La jovenalla sol aprendre a donar-se bec o donar-se llengua o les dues coses, i també prenen plaer en palpar-se mútuament, no ho hem de confondre en fer la palpa, que en l’argot dels carteristes del país, era l’operació de robar la cartera de l’andova embambat, però també ens pot servir.
Hi ha tantes maneres de referir-se al coit, que ens passaríem de l’espai concedit amablement per la revista més llegida de Quíbia. Boixar, barrinar, passar els cultivadors, perfumar-se que era l’expressió preferida del vident Mostel, entrar els canyissos, calar l’escandall o calar l’ormeig… i el meravellós i poètic donar-se.
Deixem les polles al galliner de barres d’alumini adaptables a qualsevol pleta, i coneguem les tiules, els pardals, els pius, les perdius, els mabres, els barros, els batalls i un mai no acabar de noms.
I tothom sap o hauria de saber que una part de la humanitat té vagina, que també rep el nom de fufa, viola, trau, poma, cotorra, betlem, figa, pentafena, cadufa i dotzenes de noms més repartits arreu del país del Bon dia.
Relacionats amb l’argot eròtic hi ha una sèrie de noms que mereixen un comentari. La generació més jove, que ve darrere jo, usava molt el mot bagasser, que jo creia mig desaparegut. Bagasser per amunt i bagasser per avall, fins que vaig descobrir entre divertit i astorat que ho deien de qualcú que tocava molt la trompeta, que bevia sense mesura… com si fos beguesser de beure. Els vaig barrejar així com tocava, tot explicant-los que un bagasser és un que té molta afecció a les bagasses o barjaules, o dones de la vida.
Xixisbeu o xixisbea, provenen de l’italià que als diccionaris actuals defineix el mot com a “cavalier servente di dama di alto lignaggio” en el s. XVIII. En català es coneix de fa molts d’anys, amb un significat una mica canviat. Actualment, té el matís d’amant clandestí, sigui un home o una dona.
Hi ha altres argots, fora de l’àmbit de l’erotisme. Hi trobam un mot com alamera, tan usat a Manacor, que en l’argot de la delinqüència significava: doblers! Pastera, que ha significat guitarra i timba de joc, prové del moble que es feia servir per pastar, llavor encara no amassaven i al llevat no li deien massa mare. Actualment, torna a estar damunt fulla amb el significat d’embarcació, no necessàriament sense quilla, sinó les que es destinen al tràfic de persones.
