skip to Main Content

La dona, el sustent invisible del sistema

Aquesta setmana és el 8 de març, conegut des de fa anys com el dia de la Dona Treballadora, i avui rebatiat amb el nom de Dia de la Dona. A Manacor, el Col·lectiu de Dones de Llevant s’havia cuidat els darrers anys de farcir el mes de març amb tot un seguit d’activitats i un homenatge a les dones de diferents col·lectius. Més tard s’hi sumà l’Assemblea Antipatriarcal, i també l’Ajuntament manacorí, que enguany tira la casa per la finestra amb la primera Fira de les Dones.

Les Dones de Llevant han homenatjat les perleres, les docents, les sanitàries, les escriptores, les cambreres de pisos… I enguany és el torn de les dones pageses. Sens dubte es tracta d’un col·lectiu femení, com tants d’altres, molt invisibilitzat, no sols per les tasques de cura de la llar i dels infants, sinó també, i sobretot, perquè sovint les dones, tot i estar implicades a parts iguals en les tasques de manteniment de la terra, no tenien cap casta d’assegurança ni de reconeixement oficial per part de l’administració, a banda del fet que era l’home també qui s’enduia, a banda de la cotització, també el reconeixement social per la gestió del conró i els sementers.

Ho deim en passat, però ho podem escriure ben tranquil·lament en present, perquè són moltes les dones que donen suport incondicional a l’empresa familiar sense que això tengui una repercussió en les seves bases de cotització.

A més, però, enguany també el programa dels actes del mes de març parla d’ecofeminisme. Us convidam a llegir l’entrevista que publicam en aquest número a Margalida Ramis, portaveu del GOB des de fa més d’una dècada. Per a Ramis, la lluita feminista, igual que l’ecologista, no pot ser si no és anticapitalista. Tant la natura com la dona han esdevingut el sustent invisible d’un sistema que, per se, hem de considerar pervers, atès que promou els privilegis d’uns pocs en front de la precarització de la gran majoria de la massa social. Els partits progressistes, i fins i tot algun de conservador, com feren en el seu moment amb l’ecologisme, assumeixen formalment també el discurs del feminisme i l’inclouen dins allò que consideram políticament correcte. Les accions, però, per corregir les desigualtats entre homes i dones, igual que les que s’apliquen per protegir el territori, hi són de boca, però no hi són de fets. Cal, per tant, que des de la societat civil, de forma insubornable i persistent, es mantengui viva la flama de la lluita, fins a capgirar el sistema.

Back To Top
×Close search
Search