“La festa la fa el poble, l’Obreria només és el fil conductor”

Bàrbara Llinàs (Manacor, 1974), vinculada vocacionalment al món de l’art i persona activa sempre a peu de carrer i a punt per la festa té passió pel seu poble. És la secretària de l’Obreria de Sant Jaume, càrrec en el qual ha substituït Carme Rosselló. Amb ella parlam de la recuperació d’aquesta festa.

Quan comença a reviscolar la festa i quan t’incorpores tu a l’Obreria de Sant Jaume?
Enguany serà el novè any des que la festa va començar a recuperar-se. Jo dins l’Obreria el primer any ja hi vaig comparèixer i el segon ja m’hi vaig involucrar de ple.

Com era aquella obreria primigènia?
Era un grup de gent que formava part de diferents entitats. Però tots vàrem veure aviat que, si bé per una part tothom mirava cap a la festa, de l’altra, encara que fos discretament, tothom també mirava cap a la seva banda, cap al seu interès. Vàrem concloure que era més convenient acudir a l’Obreria de forma independent, perquè si no fèiem mal a la festa, perquè no separàvem una cosa de l’altra. Va ser així que va començar a venir gent nova. A l’Obreria tothom hi és ben arribat. Enguany, per exemple, les persones que en volien formar part, viuran la festa amb nosaltres, fent feina, i si els agrada, l’any que ve seran part de l’Obreria.

Hi ha membres nats? O representants de les institucions?
Hi acudeix el delegat de Festes, que ara és Artur Aguiló. Però precisament perquè és delegat de l’Ajuntament no pot ser obrer. L’església també hi està convidada, però no solen venir a les reunions, encara que sempre formen part importantíssima de la festa. Ara hi ha un rector nou, Antoni Amorós, que ja ens va dir “vull conèixer la festa per després opinar, però m’adaptaré al Cent per Cent al que vulgueu”. A la presentació del programa hi vengueren tots. També vull dir que som una associació que no té color polític, i que al programa l’Obreria no hi surt enlloc. Hi ha un escrit que l’hem fet entre tots, però qui hi surt és el poble, perquè intentam fer una feina discreta, per les voreres, que el poble se senti totalment protagonista, per això sempre que hi hagi una iniciativa nova estam oberts a escoltar-la. Enguany, per exemple, els castellers ens proposaren tenir un moment per a ells, i tendran una actuació dissabte dematí. Dilluns vespre, també hi haurà una tremponada solidària organitzada pels comerciants de l’alameda de Na Camel·la. Tots els beneficis seran per a Estel de Llevant.

Quanta de gent formau l’Obreria?
Ara mateix som devers onze persones. Aquesta setmana, però, hem fet una reunió amb totes les entitats que hi participen, per veure’ns les cares tots i perquè tot filàs bé.

Quina és l’aportació de l’Ajuntament?
Nosaltres organitzam la festa, i l’Ajuntament hi fa una aportació econòmica i logística. El regidor del moment ve a totes les reunions, sempre està assabentat de tot que el que hem fet i hi dóna el vistiplau o ens diu fins a on podem arribar. Mai ens passen davant, sempre tot es filtra per l’Obreria.

I el paper de l’església?
L’església mai ha deixat de fer l’Ofici, de segles enrere. Sempre han estat a la nostra disposició i es cuiden de comparèixer a tots els actes. També cal dir que som una associació civil, i que la festa la fa el poble, l’Obreria només és un fil conductor. Si el poble vol festa, tendrem les festes d’estiu que desitjam i podrem dir que tenim un patró d’hivern i un patró d’estiu.

Com us coordinau amb la resta d’entitats que participen a la festa?
Cadascú presenta una instància per l’activitat que proposa. Els cavallers, per exemple, fan la instància perquè necessiten una infraestructura brutal, amb l’activitat de córrer l’anell a la via verda. De totes maneres, totes aquestes instàncies ja les ha vistes l’Obreria abans, perquè no hem de demanar el mateix dues vegades.

Quins actes configuren el protocol?
No deixa de ser una festa de nova creació en molts d’aspectes, i per això anam polint el protocol any rere any. Primer de tot, hi ha el dia de la Crida, que és una setmana abans del dia de Sant Jaume. La Crida sempre és la mateixa, però el cridaner de torn hi afegeix un escrit seu. Alternam sempre homes i dones, perquè volem que hi participin al mateix nivell. Dos dies abans de Sant Jaume, enguany dimarts dia 23, hi ha l’entrega del penó a Can Major. Antònia de Can Major va ser la que va cosir el penó i el va regalar a la festa. Ella el custodia tot l’any i per això anam a cercar-lo allà. Els cavalls fan el seu replec per arribar fins allà i després dur el penó fins a cal cavaller major, allà el deixen exposat aquests tres dies. El dissabte de la festa hi ha l’Encamisada i el dia del patró té lloc l’Ofici de Sant Jaume.
Enguany hi ha revetla musical… No passau pena? A Manacor les revetles sempre són un fracàs…
És el primer any que en tenim. Des de sempre la demanàvem i no arribava a bon port. Enguany a la fi en tenim. El nou regidor ensva dir que sí, que no hi ha cap problema. Antigament les festes de Sant Jaume es distingien per ser una festa de revetla, o de revetles. La gent pagava entrada i tot. No anaven a vorera de mar fins que havia passat Sant Jaume. I és ver, sempre hem fet festa poble, els manacorins. D’una cosa que estam molt orgullosos és de no fomentar la cultura del beure. No hi haurà barra. El regidor de Comerç ha convidat els bars del redol a participar a la festa. I això ja és diferent, perquè la gent entra, saluda el casiner, s’asseu a una taula, fa una tapeta… No és beure per beure.

Enguany no hi ha fira. Què ha passat?
Enguany hauria estat la vintena edició. Se’n cuidaven els comerciants del torrent. S’han tancat negocis, altra gent s’ha retirat, i alguns dels organitzadors, per motius personals, han hagut de fer una passa al costat. Ens avisaren amb molt poc temps que no estaven en disposició d’organitzar-la. No hi havia marge d’acció. I a més també hi va haver canvi de govern a l’Ajuntament. La solució no era organitzar una fira de qualsevol manera.

Però n’hi haurà, anys vinents, de fira?
Nosaltres ho volem. La fira es feia al Torrent perquè ho organitzaven els comerciants d’allà. Però si surt un altre grup de persones a una altra banda, ho feim a una altra banda. La festa l’ha de fer el poble. És com el fet que sigui festiu o no. Ha de ser el poble que ho demani. Sant Antoni és festiu perquè el poble ho vol.

Sant Jaume, com Sant Antoni, era una festa pagesa. Sant Antoni ha tengut un fil de continuïtat. En canvi, per a Sant Jaume deu ser molt difícil recuperar aquella fesomia pagesa, atès que la festa havia quedat estroncada…
El món canvia. La pagesia, per desgràcia, està com està. Miram de cercar unes festes actuals, recordant o intentant ensenyar al jovent d’on venen aquestes festes, però adaptant-nos a la realitat.

Les anomenades neo-festes, com també les tradicionals, són vives i tenen rellevància si compten amb la presència i participació dels joves. Però sovint aquesta participació va associada al beure… I és obvi que la franja d’entre 15 i 30 anys és la que menys vinculada està a la festa. Com ho plantejau?
N’hem parlat moltíssim. Tenim molt de contacte amb el Patronat de Sant Antoni, i en moltes de coses anam de la mà amb ells. Com a Obreria tenim molt clar que no volem fomentar el consum d’alcohol. Vendre tassons de plàstic amb l’excusa del reciclatge és una forma de fomentar que hi haurà beure, i no serà aigua. Els nostres pares varen ser permissius amb nosaltres fins a un cert punt. Avui hem de tenir clar que els nostres fills no són els nostres amics. Hem de posar límits. Igual que amb la sexualitat.