Fa uns anys, vaig tenir un professor de l’assignatura de Literatura Comparada que, en una de les seves explicacions, ens va dir: «ja no s’escriurà res nou, perquè tot ja està escrit». I això em va deixar una mica en xoc. Per què havia dit una cosa per l’estil? Amb la quantitat d’escriptors i escriptores que hi ha avui dia, amb les innovacions tan oportunes que empren a les seves produccions… No ho vaig acabar d’entendre.
Fins que em vaig convidar a la reflexió sobre això que havia proposat i dit a classe. Molts dels temes i dels tòpics que han servit per a les produccions literàries, dins el que podríem anomenar literatura contemporània, ja s’havien inaugurat molts segles abans. Simplement, avui en dia, els hem dotat d’innovacions i potser, fins i tot, de neologismes i paraules una mica més recents. Però, el que són els temes, s’han mantingut ferms.
En algun moment de la història va començar tot. Segurament, quan es va descobrir l’escriptura. I, després, amb Gutenberg i la invenció de la impremta, fet que va comportar la producció de llibres i la difusió d’aquests. Crec que amb la invenció de l’escriptura, paral·lelament, també podem parlar de literatura, dues disciplines que des de temps remots, gairebé des dels inicis de la humanitat, han anat agafades de la mà. Sense escriptura no hi ha lletres. Sense lletres no es poden fer els textos. I els textos són literatura.
És aquí on rau el meu missatge esperançador: hem de llegir els grans clàssics universals. En primera instància, perquè són els precedents per a la literatura actual i, en segon terme, perquè són els que contenen, de forma minuciosa i treballada, els grans temes que s’han anat repetint al llarg dels anys. L’amor com a tema treballat en els mites clàssics, com en el d’Eros i Psique, és la mateixa idea que es plasma a Romeu i Julieta, de William Shakespeare.
I el més sorprenent, és que fa gairebé 2.000 anys, quan encara no existia la intel·ligència artificial, ni l’internet, ni cap mena de dispositiu electrònic per a poder fer consultes en línia, els primers s’atreviren a escriure. L’intent de deixar per escrit les seves reflexions i els primers temes i tòpics que els començaven a sorprendre. I que, avui, un bon llibre, encara és capaç de fer-ho. La lectura emociona i remou per dins.
Crec que la literatura també serveix per entendre el món.
