Miquel Parera (Manacor, 1996) és el segon porter del primer equip del RCE Mallorca a la segona divisió. La seva actuació davant el Saragossa va obrir el debat sobre la titularitat a un lloc tan important en una alineació.
Com ha estat la teva arribada al Mallorca?
Ja en categoria aleví el Mallorca seguia diversos jugadors i jo vaig formar part diverses vegades de la selecció balear. Vaig arribar al Mallorca amb tretze anys. Fa tres anys vaig ser tercer porter i des de l’any passat som el segon.
Com et defineixes?
Som un porter ràpid i valent, també. I sobretot intent donar molta seguretat a la defensa.
Això deu voler dir que tens un bon joc de peus…
Sí. Però tots tenim coses per millorar. Jo sé que he de millorar en les sortides per alt.
Per donar seguretat als companys cal carisma, temperament. Et defineixes així?
Som un porter equilibrat, que al final sempre hi és, i que quan vénen moments dolents veus que els companys confien en tu.
Un jugador de camp, si és una mica versàtil, tendrà moltes d’opcions de jugar en una posició o en una altra. Però un porter… només té un lloc per ocupar. Com ho dus?
Cada posició té les seves coses. És cert que de porter només en juga un, i ja saps que ho has d’encarar de manera diferent. Som en una categoria de futbol professional i si no jugues t’has d’entrenar a consciència per quan tenguis l’oportunitat de jugar donar el millor de tu i poder-la aprofitar.
Parlant de futbol professional, si no tens minuts, cercaràs altres sortides…
Fa un mes que vaig renovar per aquesta temporada i dues més i la meva primera opció sempre és el Mallorca, que és l’equip de la meva vida. Estic agraït a tots els entrenadors que he tengut, i la meva intenció és arribar a ser porter titular del Mallorca, i per això faig feina. Però saps que les coses no sempre et poden sortir bé.
Però tens clar que continuaràs sent futbolista professional.
Sí. Tot i que també sé que hi ha coses que no depenen d’un mateix. Hi pot haver lesions, altres condicionants… Jo ho intentaré fins que el cos aguanti. De totes maneres, estudii un grau superior de nutrició per tenir una sortida quan ja no sigui futbolista.
Parlem del Mallorca. Un any molt bo, després de sortir del pou de Segona B. Com ho viviu?
Després de bastants d’anys dolents, és una temporada il·lusionant, per al club, per a l’equip i també per a l’afició. Però no perdem de vista que el primer objectiu és aconseguir mantenir la categoria. Després, si ens veim ben posicionats, no renuncarem a res. Cada partit sortim a guanyar-lo, amb respecte, que no s’ha de perdre mai, però sense por, perquè no hem de tenir por de res.
Vols afegir qualque cosa més per a la gent de Manacor?
Hi ha molts de manacorins que assoleixen el nivell professional en les seves disciplines esportives. I per a mi és un gust i estic encantat de dur el nom de Manacor pertot arreu.
