skip to Main Content
La Ruralia Del Llevant De Mallorca En època Romana (Notes De Patrimoni)

La ruralia del Llevant de Mallorca en època romana (Notes de patrimoni)

Hi ha un aspecte de l’arqueologia del nostre redol que no ha estat tan ben estudiat com d’altres. En part per l’entitat de les restes, no tan monumentals com les d’altres períodes, en part perquè no són tan abundants, les restes de l’arqueologia de la ruralia romana són les germanes pobres del període. Avui, per reivindicar aquests aspectes, i per repassar alguns exemples del que es coneix de les restes d’aquest tipus a la comarca de Llevant proposam un recorregut per aquest aspecte tan poc conegut de l’arqueologia romana. Ho farem també repassant una sèrie de jaciments que ens acostaran a entendre un poc millor què passava fora de les ciutat de Palma i Pollentia romanes.
Primer de tot hem d’esmentar una circumstància, sense cap relació amb la realitat romana de l’illa, que ha fet que aquest àmbit sigui menys conegut: la recerca en arqueologia romana s’ha centrat sempre en les ciutats romanes, no en l’entorn rural. Si una cosa caracteritzava la civilització romana eren les seves ciutats, per això el seu estudi s’ha prioritzat, per això i per raons (no ho podem negar) de monumentalitat. Però el canvi en el món rural en època romana va ser tan o més revolucionari que el representat per l’aparició de les primeres ciutats a les Gimnèsies. Un gran canvi, encara que no immediat, que va fer que el model de propietat i el d’explotació agrària canviàs, i com a conseqüència, canviàs també el model d’assentament. En resum, canvia el concepte de propietat, es funden noves granges per tal d’explotar fora vila d’una manera absolutament diferent: per primera vegada tenim vil·les.
Les vil·les romanes eren assentaments rurals, uns assentaments comparables a les granges actuals o a les possessions tradicionals, on molta gent vivia al món rural i l’explotava. Això era una novetat absoluta a Mallorca i Menorca perquè abans tenien la ruralia ocupada per poblats des d’on s’explotava el territori. Un parèntesi, a les Pitiüses això no era una novetat, allà la presència de granges d’època preromana està ben documentada, d’això i del tipus d’explotació que a les Ginèsies representa una nova revolució: el cultiu per vendre, no per subsistir. Al moment de la construcció de les primeres vil·les és la primera vegada que es posen en cultiu àrees senceres per produir «bens de consum», no aliments en sentit estricte, com per exemple la vinya i el vi.
A la comarca de Llevant tenim bons exemples d’aquestes vil·les, tal vegada el més impressionant és el de la Vil·la romana de Son Sard, els banys privats de la qual van ser descoberts en el decurs d’unes obres l’any 2012 a prop de Son Servera. Hem d’imaginar que una vil·la no només constava, com les possessions més riques, de les edificacions dedicades a la feina sinó que també podia comptar amb una part residencial per als propietaris. Aquesta pars urbana comptava, a vegades, amb luxes com els banys (unes termes romanes en petit) per gaudi dels senyors. Un altre exemple de vil·la romana a la comarca de Llevant és la de Son Joan Jaume, a Manacor, a prop de Albocàsser. En aquest cas no hi ha hagut cap excavació que en pugui descobrir els detalls però és que amb una simple passejada es poden observar restes de certa entitat que denoten que estam davant d’un dels nuclis més importants de la comarca. Un nucli que va aglutinar la població de l’àrea molt abans que existís el nucli urbà de Manacor.

Antoni Puig

Back To Top
×Close search
Search