Tancam un altre any i torna a ser hora de fer balanç per això feim aquesta nostra ja tradicional enquesta de canvi d’any on demanam què ha estat el millor i el pitjor del 2022 i quin desig formulen els nostres enquestats per al 2023. Entre les preocupacions, la crisi i la pujada de preus.
“El millor és la recuperació de la normalitat postpandèmia, tant a la vida diària com a l’entorn de l’hospital”
Per a Xavier Mesquida, microbiòleg i coordinador Covid de l’Hospital de Manacor ha estat més difícil trobar les coses bones que les dolentes. Entre les bones, destaca “la recuperació de la normalitat post-pandèmia, tant a la vida diària com a l’entorn de l’hospital. Encara que tinguem molts casos d’infeccions respiratòries, la situació és radicalment diferent”. Mesquida també ressalta “la resposta de la població davant el drama dels refugiats de la guerra a Ucraïna” i en clau més local “l’inici de les obres d’ampliació de l’hospital de Manacor”. Entre les negatives, la pitjor, “la guerra a Ucraïna”, i també “la xacra de la violencia de gènere, amb 47 dones mortes a Espanya al 2022 per assassinats masclistes”. Així mateix es mostra preocupat per la falta d’acords “a la cimera del clima a Egipte, un altre fracàs. El problema global més important pel nostre futur i no és possible arribar a acords efectius”. Per això, els seus desitjos per al 2023 són clars: “Primer que s’acabi la guerra a Ucraïna, i després com a societat que lluitem per acabar amb la violència masclista i siguem capaços de trobar solucions globals al repte de la crisi climàtica. Supòs que és demanar massa, però per demanar que no quedi”.
“El pitjor ha estat la crisi i la pujada de preus”
Isabel Zabala, propietària del Bar Zabala de Porto Cristo, té clar que “el millor del 2022 ha estat la tornada a la normalitat , ha tornat la feina, els viatges i les ganes de sortir en general”. En canvi, el pitjor, sense dubte, ha estast “la crisi, la pujada dels preus: la llum, els productes de primera necessitat, les hipoteques… i amb tot això la gent no arriba a final de mes”. Per això, el seu desig és “que hi hagi feina per als joves , que baixin els preus i que pugin els sous, i que hi hagi més ajudes, també, per a les petites i mitjanes empreses”.
“Que s’acabin els conflictes bèl·lics d’arreu del món”
Per a Xisco Miró, president del Bàsquet Manacor, “el millor ha estat la tornada a la normalitat, els nins, les nines i les famílies han pogut tornar a gaudir del bàsquet i de la vida en general igual que ho fèiem abans de la pandèmia”. Per a Miró, el pitjor, en canvi, ha estat “haver de dir adéu a totes les persones que enguany ens han deixat i que formaven part de la gran família del Bàsquet Manacor”. Al 2023 li demana “molta salut per a tothom, que s’acabin els conflictes bèl·lics d’arreu del món i, pensant en el bàsquet, que cada vegada més nins, nines i les seves famílies escullin el bàsquet com a esport”.
“Haver trobat les restes d’Aurora Picornell, el símbol més notori de la lluita feminista”
Per l’historiador i investigador Antoni Tugores, “hi ha dues notícies bones: per una banda que la Covid-19 permeti viure amb normalitat. Per l’altra, haver trobat les restes d’Aurora Picornell, el símbol més notori de la lluita feminista i antifeixista”. En aquest mateix sentit, però prenent-ne el caire negatiu, Tugores diu que “encara que sembli contradictori, haver trobat les restes d’Aurora Picornell a Son Coletes, un fet que ve a posar de manifest i a confirmar les sospites pitjors de la repressió a Manacor i que els dos cementiris varen ser autèntics caps d’extermini. En un altre àmbit, que hi hagi cada dia més evidències del canvi climàtic, com va fer palès la calor inusual de la primavera i l’estiu passats… i ara mateix”. Per al 2023, Tugores demanaria “que els polítics vagin per feina en la lluita contra la pobresa infantil -cada dia més gran- i que es deixin de subterfugis i apliquin mesures urgents per salvar el planeta. Si s’ajornen les solucions per a l’any 2030 o 2050 és possible que no arribin a temps”.
“Enguany hem perdut el ‘patriarca’”
Mateu Juan, Aleix, baciner de la colla de dimonis, exregidor i expresident del Patronat de Sant Antoni, remarca com a fet més positiu del 2022, “el retorn a la quasi normalitat”. Lamenta el fet luctuós d’haver perdut son pare, Toni Juan, que també va ser baciner i que recorda com “el patriarca”. I com a desig per al 2023, demana “que tothom es respecti molt més, tant pel que fa a ideologies, maneres de ser i entre països”.
“Encara no ha ballat cap dona amb els dimonis”
Per a Jessica Campos, comercial i cambrera al cafè Ca’n Lliro, el millor del 2022 ha estat “tornar a sortir sense restriccions i recuperar una mica s’alegria de viure, tot i la inflació”. El pitjor, per a Campos, és el fet que “encara no hagi ballat una dona amb els dimonis per Sant Antoni”. I per al 2023, un triple desig: “Més empatia amb les persones que fan feina de cara al públic, “un per favor, un gràcies”… Una mica d’amor. I per suposat que balli una dona amb la colla dels dimonis.
“Que el 2023 posi un bri d’esperança, optimisme i il·lusió dins cada un de nosaltres”
Per a Marisa Reyes, cap d’estudis i professora d’anglès a l’IES Manacor, el millor d’aquest any que deixam és “haver pogut comprovar que malgrat tot, la vida continua. Aquest 2022 ens ha fet fixar, en com les petites il·lusions diàries, diria que quasi momentànies, ens mouen i ens ajuden a afrontar-ho tot amb esperança”. En canvi, el pitjor per a aquesta docent ha estat “veure com en aquestes altures encara n’hi ha molts que pensen que amb la guerra, amb enfrontaments directes i amb interaccions sense miraments cap a l’altre, podem solucionar les desavinences entre nosaltres”. Per això, el desig que formula de cara al 2023 és “que ens posi un bri d’esperança, optimisme i il·lusió dins el cor de cada un de nosaltres. Que ens posi al davant molts de moments d’alegria, rialles i sobretot, pau.
