La tortuosa senda de la veritat

Dèiem, fa algunes setmanes que “les actituds de determinades (remarcam amb negreta una paraula que creim important) persones empleades del registre a l’Ajuntament” eren poc decoroses amb segons quins administrats. Hem pogut llegir aquesta setmana passada un frondós i simpàtic article que surt en defensa d’”els treballadors municipals que es veuen obligats a emprar el castellà o ser acusats de racisme”. Nosaltres sabem de qui parlam i per què i no hem generalitzat en cap cas. Les coes de palla, ja se sap, s’encenen més aviat que les altres. I si deim les coses és perquè les hem vistes i hem transitat adesiara per les “trinxeres”… Malament anam si determinats servidors públics entenen la seva feina com un acte de guerra. Malament anam també, si no ho hem de poder dir. Pel que fa als camins veritables que hauria de transitar tot bon cristià, ens agradaria remarcar que el nostre missatge de fa quinze dies, va ser fruit de la pròpia observació, i no de cap malèvola filtració executada pels enemics del nostre sempre amic i misericordiós articulista.