skip to Main Content

La valoració periodística del mandat: diferents punts de vista sobre els grans temes de la legislatura

Parlam amb Sebastià Sansó, Rafael Gabaldon, Assumpta Bassa i Antoni Ferrer, professionals del periodisme i coneixedors de la política municipal, per fer una valoració dels grans temes que han marcat la legislatura que acaba. Urbanisme, neteja, enllumenat, serveis socials, igualtat, pobles dins del municipi, gestió de l’aigua, cultura, participació ciutadana, civisme… Què en pensen les persones que treballen amb la informació dia a dia?

Urbanisme: Pla General i Llicències d’obra

Un dels grans temes d’aquest mandat i que Manacor arrossega des de fa anys és l’ordenació urbanística. La sensació general amb el Pla General és de desencís, ja sigui perquè “és un Pla de mínims que, de moment, no se sap si arribarà a bon port” com apunta Sansó, o bé perquè “no hi ha seguretat jurídica, ordre ni sentit comú i els inversors no volen venir a Manacor”, com afirma Ferrer. Així mateix, Gabaldon apunta que hi ha hagut diverses aprovacions inicials però que “cap govern, en quaranta anys, ha estat capaç de tirar endavant un Pla General” i no s’han adquirit compromisos per poder avançar. De la mateixa manera, Bassa explica que, segons ella, es tracta “d’una legislatura més sense tenir el territori ordenat”. En aquest sentit, les al·legacions segueixen sense resposta i la previsió és acabar la legislatura sense tenir l’aprovació inicial feta.
D’altra banda, la concessió de llicències d’obra, és una altra qüestió que no sembla satisfer els manacorins i manacorines. En aquest sentit, els quatre periodistes apunten que el retard és inassumible, ja que les concessions per obra major se situen en més d’un any d’espera i els d’obra menor en uns set mesos. “El Col·legi d’Arquitectes estableix entre 4 i 6 mesos per les obres majors i 2 mesos per les obres menors” apunta Gabaldón qui compara els temps d’espera amb altres Ajuntaments com el de Palma, que està en una mitjana de 4 mesos o el de Santanyí, que té uns tres. Així i tot, Sansó afirma que els mesos d’espera s’han reduït una mica però que així i tot el servei és encara molt deficient.

Neteja i civisme

Un dels altres punts conflictius del mandat Pi-PP ha estat la neteja, amb una empresa que no ha complert les expectatives. La situació va posar contra les cordes el duet Rosselló i Riera, sobretot amb les dues vagues de les treballadores de l’empresa concessionària, que es queixaven d’unes condicions laborals poc dignes per qualsevol contracte, i molt més si es tracta d’un públic. Gabaldon creu que el servei de neteja ha patit un deteriorament des de l’entrada d’Antoni Pastor l’any 2003 i segons ell és “un dels temes més problemàtics”. Ferrer creu que el problema més gros pel que fa a la neteja és la conscienciació de la ciutadania, perquè es tracta d’una problemàtica generalitzada a diferents zones de Mallorca: “sigui de titularitat pública o contractes de concessió a empreses privades, el ciutadà és el que embruta, hi ha una manca de responsabilitat”.
Per altra banda, tant Bassa com Sansó consideren que hi ha d’haver una combinació de campanyes de conscienciació i educació per part de la ciutadania. “S’ha de començar a sancionar i fer complir les ordenances, sobretot pel que fa al botellot al centre” explica Bassa. També Gabaldón apel·la a fer complir les ordenances municipals. Així doncs, els quatre periodistes coincideixen a dir que Manacor, ara per ara, està brut. Així i tot, es mostren optimistes amb el nou contracte que encara s’ha de posar en marxa.

Gestió de l’aigua

La gestió de l’aigua és un dels punts en què els quatre opinadors coincideixen força, apuntant que s’han fet esforços per tal de millorar les fuites i les baixades de pressió. En aquest sentit, Sansó destaca la figura del gerent de la SAM, Francesc Grimalt, en l’avançament en el servei d’aigua públic de Manacor.
Gabaldon explica que el consistori ha gastat gairebé dos milions d’euros durant aquest mandat per la sectorització, els dipòsits o les fuites d’aigua entre altres. Així i tot, apunta que la qüestió de l’aigua és un problema que ve d’enrere i que es va denunciar l’any 1991 per primera vegada. “Vint-i-cinc anys després encara no hi ha aigua potable i els governs s’haurien de comprometre a donar-ne, al marge dels problemes que això suposi” afirma.
En el mateix sentit es pronuncia Ferrer, qui apunta que el problema ve d’enrere però que en aquest mandat s’han gastat molt de doblers “perquè hi havia molts problemes amb la xarxa, que estava molt antiquada” però afirma que el problema són la manca de pous i que aquest problema serà mal d’arreglar. D’altra banda, Bassa explica que el problema és similar a altres pobles i “és una llàstima que no s’hagi comptat amb la inversió de l’ecotaxa”. Sigui com sigui, les aixetes de Manacor, poble amb més de quaranta mil habitants, segueixen sense rajar aigua potable, un dret humà universal.

Enllumenat

Tema cabdal de la legislatura, que ha marcat un Manacor a les fosques. Sansó explica que “la il·luminació és insuficient a molts llocs” i que els problemes burocràtics han estat una constant. “El primer de tots, el fet que l’empresa no atenia les queixes dels usuaris en català”. Així mateix afegeix que creu que hi ha molta gent que “no entén per què es privatitza un servei com aquest” i apunta a una remunicipalització com a una solució possible, “de la mateixa manera que es va fer amb la gestió de l’aigua”. D’altra banda, Bassa considera també que “és un dels grans temes pendents, així com la neteja i que la situació de l’enllumenat crea sensació d’inseguretat”. Per la seva banda, Ferrer afirma que la gestió en aquest sentit “és molt millorable perquè hi ha zones on ha fallat i hi ha una manca de punts de llum”. També apunta al fet que l’empresa concessionària tengui seu a Sevilla: “Això fa que no arribin a tocar el carrer i veure la realitat de Manacor”. Finalment, Gabaldon afirma que es tracta d’un contracte que ve de l’època d’Antoni Pastor i Bernat Amer i que des de Serveis Generals “no s’han fet complir les condicions establertes i que l’empresa concessionària encara no ha rebut cap sanció pel servei deficient”.

Pobles: Porto Cristo, S’Illot, Cales…

En el manteniment i cura dels diversos nuclis que conformen el municipi, els quatre entrevistats sintonitzen bastant en el balanç, fent referència a la qüestió de la recepció de les urbanitzacions privades com un punt clau. En aquest sentit, Ferrer explica que considera que és una qüestió que va molt lligada al Pla General i que “l’Ajuntament té molta feina fer en els seus diferents nuclis”. D’altra banda, Bassa afirma que “a Porto Cristo, amb l’entrada d’AiPC, s’ha notat el canvi però la resta de nuclis segueixen mantenint la mateixa línia i la gestió brilla per la seva absència”. Sansó considera que hi ha tres categories de nuclis, segons el número de població i la representació política de cadascuna de les zones. “En primer lloc Porto Cristo, en segon S’illot i Son Macià i en tercer, Cales de Mallorca, Cala Murada i s’Estany d’en Mas”. Explica que hi ha moltes zones no tenen metge de forma continuada, que els serveis de biblioteques i centres cívics hi manquen i que “la primera línia de S’Illot necessita mà de metge”. D’altra banda, Gabaldon apunta que la gestió d’aquests nuclis ha estat, des de fa molt de temps d’ AiPC i això ha fet que “Porto Cristo estigui molt cuidat i avançat, amb un incipient polígon i el tanatori” però la resta tenen un manteniment molt just. “Les urbanitzacions aporten molt a la caixa municipal però després no se’ls retorna en inversió perquè no estan recepcionades i això és una assignatura pendent”.

Serveis socials i igualtat

La tasca a serveis socials sembla que passa desapercebuda durant un mandat més. Pel que fa a dependència, es va voler signar un conveni d’ampliació del servei que finalment no va arribar a bon port i tampoc s’ha signat el reglament de serveis socials que hauria d’estar vigent des de fa anys. Això sí, s’ha destinat una persona a igualtat i una altra a violències masclistes i també es compta amb una psicòloga a la plantilla.
“A principi de mandat es va fer un gran esforç per canviar el context de serveis socials, impulsant un pla que donés més implicació a les entitats socials i arribar a gent més necessitada” explica Bassa. En aquest sentit, Gabaldón també reconeix la tasca de les entitats socials que reben el suport econòmic de l’Ajuntament i considera que s’ha mantingut una continuïtat en la tasca feta. Així mateix, apunta que és “un treball silenciós i no presenten memòries ni dades”.
D’altra banda Sansó apunta que no ha notat un canvi destacable, ni cap a millor ni cap a pitjor i considera que “ha estat una continuació de la feina de l’anterior mandat”. Per la seva banda, Ferrer considera que l’augment de la immigració a Manacor ha fet més necessària la tasca de serveis socials.

Participacipació ciutadana i cultura

Aquest mandat ha estat el primer en què s’han posat en marxa els pressupostos participatius, tot i que de manera no gaire exitosa. “L’objectiu que s’havia proposat no s’ha complert i no han estat tan rigorosos com s’havia anunciat” afirma Gabaldon. En el mateix sentit es pronuncia Sansó, qui considera que la idea està prou bé però així tot considera que queda molt per fer. Ferrer creu que “la gent participa poc però s’està conscienciant cada vegada més” i quant al reduït pressupost afirma que “per qualque cosa s’ha de començar”. Pel que fa a associacions, Gabaldon considera que hi ha molta participació per part d’associacions però diu que no hi ha una sincronització amb l’Ajuntament. En aquest sentit apunta a “la politització de certes associacions”. D’altra banda, Sansó destaca l’oportunitat perduda pel que fa a la gestió de l’Espai Na Camel·la: “Les entitats s’han queixat que no han pogut posar-se d’acord amb el consistori, l’Ajuntament només ha tirat pilotes fora i ens hem quedat amb un casal buit de contingut”.
En el plànol cultural, les valoracions de les quatre persones entrevistades són diverses però tothom està d’acord en el fet que Manacor és un poble de cultura. Tots destaquen el paper del teatre i apunten que el gran pes de la cultura el duen els col·lectius, les associacions, destacant també la Fundació Mossèn Alcover. Finalment, Sansó també remarca “una passa important pel que fa a la participació de les dones a les danses populars però només sobre paper”.

Back To Top
×Close search
Search