“La violació de Lucrècia” i un nou disc d’autor manacorí: 00.XG

Fa uns mesos que el confinament va impedir l’estrena de l’obra La violació de Lucrècia, escrita per a banda, octet vocal i electrònica. Xavier Gelabert presenta, a la fi, aquesta obra per a cantatriu, tot recuperant una figura interpretativa que segons el compositor, no s’havia tornat a usar des de la Primera Guerra Mundial; a la vegada que un primer disc que podríem descriure com “d’autor”: 00.XG, realitzat amb Ochoechos Choir, el conjunt que dirigeix en l’actualitat.
La preocupació de Gelabert per la violència present en el món actual ve ja d’enrere. La seva pròpia música, en etapes anteriors, usava força elements que reflectien aquesta agressivitat. Amb el temps, la seva música ha sofert una evolució de la qual aquest disc n’és una bona mostra; però sense deixar de banda el treball sobre idees punyents i trasbalsadores. Les tres obres del disc despleguen, de manera colpidora, aquesta inquietud.
In blood we trust és una obra creada en tres sostres verticals: un sostre on se sent l’octet vocal que recita fragments de Mein Kempf de Hitler. Després hi ha un estrat molt físic, molt constructiu, com una mena de mur que és generat pel so de la banda, amb un rerefons molt marcial i molt jerarquitzat. A sobre de tot, l’electrònica genera un estrat superior, que exemplifica la poètica de les dictadures, el discurs totalitari, tecnòcrata, discursos que estan gravats sense modificar, per a després ser capgirats i combinats entre sí. Són discursos reals, des de la dreta més feixista, fins a l’esquerra més totalitària. A un moment donat es confronten Hitler i Stalin, o Trump i Maduro, o Franco i Mao Tse Tung. Gelabert afirma que “sembla que no tenen res a veure, però al final el discurs és el mateix”.
La segona obra del disc és La inescrutable veu de Déu, una obra sacra d’escena per a cor i música electrònica. El text és, novament, un element tímbric però generador alhora d’estructures formals; i en aquesta ocasió Gelabert ha usat més de quaranta-nou proverbis de Ramon Llull, cantats en llatí. L’arbre del coneixement lul·lià és desplegat en respiracions, sons primaris, sons vocals percudits fins que, a poc a poc, els textos es converteixen en veu i són, finalment, revelats a l’oient.
La violació de Lucrècia no és la primera obra de Gelabert dedicada a la violència exercida sobre les dones, ja que estrenà fa uns anys l’òpera breu Libera me. El text està basat en l’obra de Shakespeare The rape of Lucrece, sobre el qual Gelabert explicava que “és una obra que presenta paraules dures, però també l’escenificació del sofriment d’una dona. L’art és una eina indispensable per a la denúncia, i aquest cicle de concerts vol recordar, així, les nines segrestades, violades i torturades per Boko Haram; les sirianes venudes com a esclaves sexuals i violades de manera continuada; les joves hindús víctimes de violació que sovint no tenen més sortida que el suïcidi; les dones que creuen els nostres carrers i no arriben a ca seva tal com sortiren… És obligació nostra denunciar, i també suplicar als organismes internacionals accions contundents contra aquests crims”. Cal recordar que l’obra estava programada pel mes de març, dintre de les activitats dedicades a la dona.
Xavier Gelabert continua explicant que “ens vam plantejar, amb Cristina Brunet, fer una obra semiescènica per a cantatriu i electrònica, tot l’acompanyament instrumental està fet, precisament, per a electrònica. Realment no deixa de ser un monodrama, d’un sol personatge. Del text de Shakespeare s’han substituït les parts molt poètiques per termes molt més reals. L’escena on conta que ella ha estat violada ha estat duta a la contemporaneïtat, d’una manera molt real, com ella se sent físicament. No només aquesta sensació de sentir-se ultratjada, sinó de sentir-se bruta físicament. Les metàfores, per tant, han estat substituïdes per les paraules reals, per situacions molt crues. La violació de Lucrècia no és una obra per a entretenir, ni tampoc una paròdia, sinó una visió molt real i molt crítica a una de les pitjors xacres de la nostra societat. Probablement hi ha paraules i referències molt directes, però pens que quan exposes uns problemes no has d’anar amb metàfores, ja tenim pel·lícules i literatura per això”.
De la producció del disc s’ha encarregat Casmusic, amb Eugènia Gallego com a productora musical i José M. Sánchez a càrrec dels enregistraments i edició. Tant La violació de Lucrècia (estrena mundial) com el disc seran presentats dia 19 de setembre al Convent de Sant Vicenç Ferrer a les 19.30 hores, tot seguint els protocols vigents per la COVID-19.