Júlia Colom Nicolau, va néixer a Valldemossa l’any 1997. Com que el pròxim dia 7 de març d’enguany presentarà a l’Auditori de Manacor el seu darrer disc, Paradís, hem volgut conversar amb ella per conèixer el seu nou projecte musical. Foto: Ruth Hundeshagen
Com vàreu començar a cantar?
Tenia sis anys quan vaig començar, de debò, a cantar, perquè m’havia d’aprendre el cant de la Sibil·la. Em tocava aprendre la interpretació d’aquest cant, perquè el meu padrí Nicolau la cantava i s’havia transmès aquesta peça de generació en generació. Record que era molt petita i això em va suposar molta de concentració i esforços per haver d’aprendre aquesta cançó.
Tota la vida he cantat, quan vaig ser més gran vaig anar a Barcelona a estudiar la carrera de Cant al Taller de Músics i més endavant vaig cursar un postgrau de Tècnica Vocal. Tot i això, l’educació acadèmica rebuda no determina gaire, ara com ara, la meva carrera artística.
Com definiríeu el vostre estil musical?
El definiria com a mediterrani i de fusió. Qualsevol cosa que faci té reminiscències d’arrel mediterrània.
Quins referents musicals teniu?
Crec més en la creativitat pròpia, tot i que la creativitat de qualsevol està influïda per la música que hom ha escoltat, que es pot considerar la biblioteca musical de cadascú. Personalment, he escoltat molt de cant popular per la transmissió oral que he viscut. M’agrada el pop, la bossa nova -que és un gènere de música popular brasilera- o la música Italo disco.
Moltes de vegades, cantants com Maria del Mar Bonet, Sílvia Pérez Cruz, Maria Arnal o vos mateixa, tendiu a introduir nous estils en la música tradicional. Com ho veis a això?
Crec que en cada moment s’ha de fer el més natural i orgànic de cada època i que surti de cada persona. No es tracta de fer cap experiment estrany, sinó que cada creadora o cada cantant pugui fer el que li surti de dedins.
Quan escriviu cançons, em podríeu contar de quines fonts es nodreixen les vostres lletres?
Sobretot de la naturalesa i el paisatge mallorquí, en concret de l’entorn de devora Valldemossa: la mar, les muntanyes, les oliveres. M’agrada recrear-me amb totes aquestes imatges.
Com definiríeu el vostre darrer disc?
Aquest disc es va acabar d’enregistrar l’any passat, es titula Paradís. És com una finestra al meu món interior. És un món complet. És un disc que he compost i també he produït. Aquest darrer disc forma part d’un treball amb el qual m’he pogut esplaiar com a compositora. De les onze cançons, deu són composicions pròpies. La cançó que no és una composició pròpia, volia que fos especial, per això vaig triar sa Madona, que he enregistrat amb la col·laboració de Tarta Relena, un duo format per dues al·lotes barcelonines que admir moltíssim. A qualcú aquest disc li pot recordar com a quelcom folklòric. Són cançons pròpies i tot allò que surt de la meva imatge.
Per quina raó heu decidit anar a presentar-lo a Manacor?
A Manacor hi tenc molts d’amics, però com que no hi he cantat mai, he aprofitat aquesta avinentesa, perquè per a mi aquest municipi és molt representatiu de la cultura mallorquina, Manacor és avui un reflex viu de la cultura a Mallorca. En aquest concert hi haurà col·laboracions especials d’altres músics. Serà molt especial perquè serà l’únic que faré a Mallorca en aquest format. Per això hi vull convidar tothom a venir. He assajat molt aquest concert que serà la presentació del disc a Mallorca. Ja he fet concerts de presentació del disc Paradís a l’Auditori de Barcelona, a Roma i a Madrid. Ara toca Mallorca.
Quines diferències podem trobar entre el disc Paradís, i el vostre anterior, titulat Miramar?
Aquest disc tracta de l’ideal que perseguesc i que no arriba mai, com el Paradís. Quan vaig acabar d’editar el disc me’n vaig témer que un disc de la cantant manacorina, Joana Gomila, també es titula Paradís. Justament els noms coincideixen.
Heu triat la llengua catalana per cantar i compondre o ha estat ella que vos ha triat?
Aquest darrer disc és íntegrament en català. Jo no he hagut de triar res, cant en català d’una manera natural. No consider que la meva música sigui reivindicativa, però com que la llengua catalana està tan maltractada, pel fet de cantar en la nostra llengua ja es pot considerar una reivindicació.
Quin és el vostre projecte musical amb vista al futur?
Ara com ara, el meu projecte és donar molta de vida al disc Paradís i gaudir dels directes en els concerts que es programin. Tothom que vulgui venir al concert que faré a l’Auditori de Manacor el dia 7 de març, ja pot comprar les entrades que estan a la venda.
Com definiu el panorama musical mallorquí en aquests moments?
La situació musical a Mallorca, avui, travessa un bon moment, hi ha més homes i dones que mai que estam al capdavant de projectes musicals. A més voldria afegir, que hi ha molta d’igualtat de gènere entre els artistes, cosa que no havia passat mai. Cal apostar per la música feta a Mallorca i per als mallorquins, perquè no hagin d’anar tant a Barcelona.
Les cantants de la vostra generació, Maria Hein, Mar Grimalt, Maria Jaume…, com vos definiríeu i quina relació teniu entre vosaltres?
Entre les cantants de la nostra generació ens duim bé, tot i que a Barcelona cada una fa la seva carrera i intenta dur endavant el seu projecte artístic. Ens respectam entre nosaltres, perquè sabem que intentar fer una carrera musical no és fàcil. Ser mallorquines és un denominador comú, que està molt bé que la gent ens escolti per separat i que cadascú tregui les seves conclusions.
