L’Assemblea Antipatriarcal de Manacor es planteja denunciar a l’Ajuntament si les coses no canvien i balla una dona per Sant Antoni perquè la norma els obliga a “garantir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones a la participació de les festes tradicionals”. A més a més, destaquen que el fet que només ballin homes i hi hagi reticències al canvi és un reflex de la societat masclista.
Aquests dies, el batle de Manacor ha demanat al Patronat de Sant Antoni que les dones puguin ballar a la festa. Aquest, però, s’hi ha oposat. Què en pensau des de l’Assemblea Antipatriarcal?
Per una banda, estam contentes que s’hagi donat aquesta passa, però tenim por que quedi amb paper banyat. Perquè estam a l’expectativa de veure que farà el Patronat i la colla de dimonis. A a veure si finalment acceptaran i ballaran dones, perquè si no és així, estarem ben igual que cada any. I per això, pensam que si el Patronat i els dimonis diuen que no, que no ballarà cap dona, pensam que l’Ajuntament no hauria de finançar la festa perquè s’està incomplint la Llei 11/2106 que diu que les administracions han de garantir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones a la participació de les festes tradicionals.
La festa de Sant Antoni és una festa per a tothom i en la qual participa tothom. Per què creis que es neguen de manera tan rotunda a la incorporació de la dona?
Nosaltres pensam que les festes i tradicions són un reflex de la societat i com que la nostra societat és patriarcal, a això ho vivim dins la festa. I pensam que hi ha una por molt grossa a veure una dona vestida de dimoni. El motiu a aquesta por, diuen, que és per no perdre la tradició. Nosaltres creim que la tradició ha d’evolucionar així com evoluciona la societat. Si volem una societat amb igualtat de gènere, aquestes tradicions masclistes que ens perduren dins la festa, també han de canviar. Ja ha canviat en altres danses, com els indis, els cossiers i moretons, que ara sí que s’han incorporat les dones i nines i la festa ha guanyat. Fins aquests darrers anys no podien ballar.
Quin missatge les hi hauríem d’enviar davant aquest fet? Tant a les institucions, com al Patronat i la societat?
Jo diria això, que la tradició ha de canviar així com canvia la societat. Si volem una societat amb igualtat de gènere, això s’ha d’extrapolar a les festes i no ens podem excusar en què és una tradició si aquesta tradició és masclista.
Una festa, o una tradició, que no evoluciona és morta… Creis que això estancada la festa? Per què?
Aquest és el perill. Si una tradició no evoluciona d’acord amb l’ideari de la societat, hi ha perill que perdi el sentit.
Aquesta posició podria tocar la imatge de la festa i l’organització?
Per nosaltres no ha estat una novetat que diguessin que no. El que ens agradaria molt i ens hagués sorprès positivament i pensam que ajudaria a millorar la imatge hagués estat un sí, fer una passa endavant i que les dones poguessin ballar.
Fa estona que lluitau perquè hi hagi figures femenines de referència a les festes populars…
Ja l’any 2016 la colla de dimònies va sortir a ballar reclamant que les dones poguessin ballar les diferents danses. Ja s’ha aconseguit, però no amb Sant Antoni. Enguany tornaran a sortir i sortiran fins que no surti una dona ballant a la colla oficial de dimonis.
Si no hi ha cap canvi, estau pensant a fer més accions per a reivindicar el paper de la dona a la festa de Sant Antoni?
Si no hi ha cap canvi, pensam que l’Ajuntament no hauria de finançar la festa perquè incompleix la llei i davant això, un dels plantejaments que ens feim és denunciar per aquest incompliment de la llei.
Creis que acabareu denunciant a la institució o ja s’haurà solucionat?
Esperam que no.
Fa uns anys també es va fer un concurs en el qual varen poder participar les dones. Considerau que va servir de res?
Com que no hi va haver cap dona que ballàs, per nosaltres no va acabar de tenir sentit. Sí que semblava una passa cap endavant, però no sabem si es va fer una mica per sortir del pas i ho pensam per un parell de motius. Primer de tot, perquè es va fer molt poca propaganda i amb poca anticipació. l el segon és que no hi havia unes bases clares que digués què es valoraria i quins criteris hi hauria per triar qui ballaria o qui no, qui entraria dins la borsa i qui no.
En aquests moments, és molt complicat que els sectors més forts de l’organització cedeixin a fer algun canvi en les bases de les tradicions…
Sí, nosaltres veim molta reticència a això. Però pensam que ha d’arribar el moment ja de què balli una dona. Ja s’ha vist a altres danses i ja és el moment que obrin les portes a les dones. Qualsevol festa que conservi la tradició masclista i exclogui a les dones de participar-hi, les hi ha d’obrir les portes. No es pot apel·lar a la tradició.
I de la postura de l’Ajuntament en aquest cas, que en pensau? Ho veis amb bons ulls?
Sí que la veim ambm bons ulls, lo que ens queda veure què es farà a aprtir d’ara. SI el patronat ol’organització de Sant ANton diu que no il’Ajuntament no fa res més estam ben iguals que sempre i no hem avançat. No és suficient. No ens conformam amb això. Fins que no balli una dona no s’haurà solucionat el problema. Si queda només amb això, no haurà servit.
Voldrieu dir res més?
Sobretot, recordar que mentre no balli una dona es continuarà incomplint una llei, que és la Llei 11/2016, i que ens diu que l’administració és la responsable de garantir aquesta igualtat en les festes. Recordar, també, que el fet que no ballin dones actualment o que no n’hagin ballat fins ara no és més que el reflex d’una societat masclista. Per tant, si volem acabar amb aquest masclisme, també hem de permetre que la tradició evolucioni.
