Hi ha una cosa que ningú t’explica quan te’n vas a estudiar fora: no és només canviar de ciutat. És canviar d’etapa. I això afecta molt més les amistats del que pensava.
Amb 15 o 16 anys, els amics són el teu món. Quedau cada dia, sabeu absolutament tot els uns dels altres i jurau que això serà així per sempre. I en aquell moment t’ho creus de veritat. Però, després creixes…
En el meu cas, amb 17 anys vaig anar a estudiar a fora, a Girona concretament. Sí, fas amics nous, però sempre queda una part teva a Mallorca. La meva sort va ser que dos amics de sempre també van decidir embarcar-se a Girona. I, vulguis o no, ajuda.
Al principi intentes mantenir-ho tot igual. Missatges cada dia, “quan torni quedam…”. Però la realitat és que la vida no s’atura per ningú. Ells canvien. Tu canvies. I sense adonar-te’n, ja no compartiu el mateix dia a dia.
Costa acceptar que les amistats evolucionen. És llei de vida. Hi ha amics que són d’etapes concretes, i això no els fa menys importants. Al contrari. Formen part de qui ets. També hi ha els que aguanten. Els que, encara que no parleu cada setmana, quan us veieu és com si no hagués passat el temps. Amb ells no has d’explicar qui ets ara, perquè ho entenen. I això, per jo, representa el significat d’amistat.
I després hi ha les noves amistats. Les que fas lluny de casa. Que al principi sembla que no podran substituir les de sempre —ni han de substituir-les— però que acaben ocupant un espai propi. Gent que et coneix en la teva versió més adulta. Sense la història de sempre.
Créixer també és això: entendre que no perds amics, sinó que les relacions canvien de forma. Algunes s’allarguen, altres es transformen, i algunes es queden en un record molt bonic. És una mica estrany adonar-te que no tothom segueix pel mateix camí, que viviu vides diferents, però és emocionant veure que pots estimar gent en diferents llocs i etapes.
Al final, l’amistat no és mesurar quants dies fa que no parleu. És saber que, passi el que passi, hi ha persones que han format part del teu camí. I això no ho esborra cap distància. T’adones de la veritable amistat quan tornes després d’un temps, repetiu els mateixos plans de sempre, i tot continua igual. És en aquell moment quan veus de veritat la sort que tens de tenir gent que sempre hi és.
