El brodat i el ganxet formen part del patrimoni cultural de Mallorca i han estat presents durant generacions. Tot i que avui dia aquestes tècniques han perdut protagonisme, encara hi ha persones que les mantenen vives i en transmeten el valor. Per conèixer millor aquesta realitat, hem conversat amb Joana Planisi Jaume, propietària de la merceria Fil i Botons; María Jesús Rojo Roya, propietària de la botiga Perles i Brodats; les antigues brodadores professionals Francisca Gomila Llull i Margalida Sureda Puigròs; i Hugo Alcaide Riera, un infant de 8 anys apassionat pel ganxet.
Els primers passos en el brodat i el ganxet
Cadascuna de les persones entrevistades va descobrir aquestes tècniques de manera diferent tot i totes elles varen començar a aprendre-les durant la seva infància. Rojo, per exemple, explica que «va ser la meva padrina la qui li va ensenyar a fer ganxet quan només tenia sis anys». A més, comenta que fou la padrina qui també va transmetre aquest coneixement a totes les seves netes, quan ja eren una mica més grans. Per la seva banda, Alcaide, de vuit anys, explica que a ell, qui li va ensenyar a fer ganxet va ser la seva mare.
Un hobby o una professió?
Per a algunes persones, el brodat era una afició; per a d’altres, una manera de guanyar-se la vida. Margalida Sureda explica que, en el seu cas, brodar no va ser mai un hobby, sinó la seva professió. Feia feina per a unes dones que li donaven la tela calcada i ella brodava els dibuixos amb una màquina de brodar. Ara bé, afegeix que «vaig deixar anar aquesta feina amb l’arribada del turisme a l’illa, ja que aquest fet va provocar un canvi en el mercat laboral».
Per la seva banda, Alcaide explica que, «quan sigui gran, m’agradaria dedicar-me professionalment al ganxet» i que té moltes ganes d’aprendre altres tècniques, com el brodat i les agulles.
Les peces i els teixits d’abans i d’ara
Francisca Gomila conta que la primera peça que va brodar va ser un abecedari. Després, durant molts d’anys, es va dedicar a fer cantoneres de ganxet, estovalles i cobrellits, que també brodava amb creueta, la seva tècnica preferida. Explica que «no només seguia els patrons tradicionals de Mallorca, sinó que també creava els meus propis dibuixos i punts».
Així mateix, Planisi explica que «antigament es brodava, i encara es broda, sobre tela de fil 100%». Tot i això, avui dia la majoria de les persones prefereixen el semifil: una mescla de fil i cotó o de fil i polièster, perquè necessita menys planxa.
Hugo comenta que les peces que sol fer «són bolles per posar als clauers, polseres i collars, i que li agrada fer ganxet amb qualsevol classe de fil, tant si és prim com gruixat».
Quin futur tenen aquestes tècniques?
Totes les persones amb qui hem conversat coincideixen a defensar que el brodat i el ganxet han perdut molta presència. Rojo argumenta que aquestes tècniques han anat desapareixent. De fet, conta que «quan vàrem obrir Fil i Botons hi feien feina tres persones i encara en feien falta més, mentre que avui dia una sola persona basta». També comenta que moltes persones majors li expliquen que han deixat de brodar perquè la gent ja no demana peces brodades.
Així mateix, Alcaide explica que cap dels infants de la seva escola sap fer aquestes tècniques i que li agradaria poder ensenyar-les als seus companys.
Es valora la feina artesanal?
Planisi considera que la gent encara dona importància a la feina feta artesanalment. Tanmateix, però, opina que «avui dia tothom vol les coses massa ràpid. Darrere cada accessori o peça artesanal hi ha moltes hores de feina que sovint no es veuen i que, a més, poques vegades la gent està disposada a pagar el que realment val un producte fet a mà».
Per la seva banda, Alcaide creu que aquestes tècniques s’haurien d’ensenyar als nins i nines de la seva edat.
Les alternatives laborals de les dones d’altres èpoques
Sureda explica que les dones de la seva època acostumaven a dedicar-se a les feines de la casa i a cuidar els fills. Algunes també feien feina a les fàbriques de perles i d’altres feien feina com a planxadores o modistes. Amb l’arribada del turisme, moltes de les dones que es dedicaven a brodar, cosir o fer ganxet varen començar a treballar als hotels.
Alcaide destaca que avui dia tant els nins com les nines poden dedicar-se a la professió que vulguin i explica que ell, tot i ser un nin, vol dedicar-se al ganxet.
Peces per a ocasions especials
Planisi i Rojo coincideixen que han confeccionat peces destinades a moments molt especials, com bodes i comunions. Totes dues expliquen que han elaborat diferents dissenys de brodats per a vestits d’aquestes celebracions.
Gomila conta que una de les peces més importants que ha brodat va ser «un faristol per a l’ermita de Manacor, fet amb la tècnica de la creueta. Estava brodat amb fils negres i platejats i representava un rosari amb llàgrimes i una creu».
Alcaide explica que ha fet peces per regalar a la seva família, com clauers, i també polseres per als seus amics.
Les diferències entre el passat i el present
Planisi explica que antigament era habitual preparar la caixada, és a dir, els conjunts de roba de llit amb les inicials brodades dels propietaris que es regalaven als nuvis després de les noces. També es feien vànoves, mantells de camilla, cortines, peces decoratives i rellotges brodats.
En canvi, avui dia les persones broden sobretot jaquetes, sabates i bosses. A més, explica que «el ganxet ha guanyat molta importància, però adaptant-se a les noves modes. Ara es confeccionen vestits, gorres, bosses, carteres i altres peces més actuals».
La importància de conservar les tradicions
Gomila considera que és molt important que aquestes tradicions no es perdin i afirma que el brodat i el ganxet han estat una part molt important de la seva vida. «És una llàstima veure com unes tècniques que abans tenien tanta importància cada vegada en tenen menys» mentre afegeix que «per jo ha estat un privilegi haver-les après i haver-m’hi pogut dedicar». Tot i que pensa que és molt difícil que aquestes tradicions tornin a tenir el mateix protagonisme que abans, considera que la millor manera de conservar-les és que la societat valori més la cultura material de la nostra illa i, d’aquesta manera, es continuïn potenciant.
