Embat de Manacor va presentar ahir horabaixa, a la plaça de Sant Jaume, 10 propostes per abordar la cohesió social, l’acollida i l’antiracisme a Manacor. Davant d’una seixantena de persones – entre les quals hi havia diversos representants polítics de MÉS i PSOE – l’acte començava amb una presentació a càrrec d’una de les membres de l’entitat, Chaimaa Benyagoub, que feia menció a la situació a Palestina, com a primer apunt. Després d’una contextualització de la feina feta i l’origen de totes les propostes que presentaven. “Estam preocupades per la manca de cohesió al municipi, per la manca de mesures d’acollida així com el racisme institucional” deia Benyagoub, que explicava que Embat s’ha configurat com associació des de fa 2 anys i durant aquest periode s’ha reflexionat i fet feina a través d’un grup de cohesió a més d’estar en coordinació amb persones que s’hi han interessat i han format part de la iniciativa “Sumant cultures, restam racisme”. A més, explicava també que les propostes han estat consensuades amb entitats i ONGs que fan feina amb persones nouvingudes per tal de saber la seva opinió sobre les propostes.
Entre els 10 punts, una de les representants d’Embat encarregades de la presentació, Marta Servera, començaven parlant de promoure i facilitar l’aprenentatge i l’ús del català, defensant que la llengua catalana és el vehicle d’integració i de cohesió social, cultural i comunitària més important que tenim a Mallorca. Així mateix, argumenten des d’Embat de Manacor que “si volem dignificar la llengua i garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants hem d’assegurar que cap persona que arriba al municipi queda sense possibilitat d’aprendre català”. Per això, explicaven que consideren molt necessari que a Manacor s’ofereixi de manera regular cursos de català A1 de manera regular.
El segon punt plantejava treballar l’acollida en coordinació amb els centres educatius: “Els infants nouvinguts del municipi, per la seva vulnerabilitat, han de ser un col·lectiu prioritari a qui l’Ajuntament ha de protegir, acollir, acompanyar i garantir la inclusió dins la nostra societat i cultura” explicaven des d’Embat, demanant l’existència de professionals especialitzats que puguin transcendir l’escola i fer una tasca de mediació i traducció és bàsica en els moments inicials de l’acollida així com eines i espais per fomentar la cohesió entre els infants i el jovent.
En tercer lloc, proposen combatre els discursos d’odi i la xenofòbia informativa. Destacaven, en aquest punt “la importància que l’Ajuntament de Manacor sigui un agent actiu en la lluita contra els discursos d’odi i la xenofòbia, que de cada vegada tenen més presència i estan més normalitzats en el dia a dia de Manacor, que s’estenen impunement a través de les xarxes socials i fins i tot, d’alguns mitjans de comunicació”.
El punt número quatre d’entre les propostes d’Embat va ser el de “fomentar la participació de les persones immigrants a la política i la vida pública”. Per això deien “exigim polítiques públiques que tenguin en compte tota la població, independentment de la seva nacionalitat i situació administrativa. Reivindicam que totes les persones que viuen a Manacor siguin reconegudes com a part activa, amb veu, drets i capacitat de decisió” tot fent referència a la normativa que permet a les persones immigrants que hagin viscut almanco 3 anys de manera regular en territori espanyol i que provengui de la Unió Europea o d’un dels 13 països que té conveni amb Espanya a votar en unes eleccions municipals. Així mateix, des d’Embat animaren a “totes persones immigrades a organitzar-se, fer xarxa i participar activament en la vida social de Manacor”.
En el número 5 de les propostes del llistat, Embat de Manacor defensa el fet de “fer de l’Ajuntament de Manacor un agent antiracista” animant la institució a adherir-se al protocol STOP Racisme així com altres iniciatives com Papers per a tothom i la derogació de la llei d’estrangeria. Així mateix, proposen que “la programació cultural de Manacor tengui en compte la diversitat cultural i d’origen i cerqui el màxim de pluralitat en la participació i representació”.
Incorporar la perspectiva de gènere en l’acollida de persones immigrants fou el punt número 6. “Les dones immigrants afronten dificultats específiques durant tot el procés migratori: des de l’inici del trajecte fins a l’arribada, a l’hora de sol·licitar autoritzacions, en sa inserció al món laboral… A més, en més casos dels que pensam, són víctimes de tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual o de prostitució forçada, situacions invisibles i que vulneren totalment els seus drets” explicaven en l’exposició de propostes.
Una altra de les propostes de l’entitat la presentava una altra de les membres d’Embat, Alícia Díaz i és la de redactar i desenvolupar el primer Pla local de Migracions, Interculturalitat i Antiracisme de Manacor. Disposar d’aquest pla “resulta imprescindible si volem orientar les actuacions en matèria d’acollida i d’integració” i argumentaven que també serviria com a marc de referència per a totes les polítiques que es vulguin impulsar en aquest àmbit. Proposen partir d’una diagnosi de la realitat local, amb dades quantitatives i qualitatives actualitzades i a partir d’aquesta diagnosi poder establir objectius de feina a curt, mitjà i llarg termini.
En la mateixa línia, el punt número 8 proposa la creació d’una Mesa de Coordinació Local d’Immigració, Interculturalitat i Antiracisme que compliria una doble funció. D’una banda, consultiva, com una font d’informació de la realitat migratòria al municipi. Per altra, consideren que hauria de tenir una funció propositiva, plantejant accions i polítiques públiques.
El penúltim punt proposa l’erradicació del racisme institucional de l’Ajuntament. Les membres de l’agrupació digueren que el racisme institucional és una forma de discriminació invisibilitzada i destacaven que l’Ajuntament de Manacor “no és aliè a aquesta realitat”.
En aquest sentit, mencionaren, en primer lloc, la ZPAE (Zona de Protecció Acústica Especial), una mesura que consideren que “estigmatitza persones immigrades i les assenyala com a responsables de conflictes de la barriada”. Així mateix, denunciaven que “alguns mitjans locals reben subvencions públiques per part de l’Ajuntament alhora que sovint fan difusió de continguts que alimenten la desinformació i, fins i tot, discursos d’odi contra persones migrants i racialitzades”.
Finalment, parlaren de l’empadronament i la problemàtica del padró municipal que definien com “un element clau per accedir a drets bàsics, s’ha convertit en un altre instrument de discriminació i de violència institucional”. De fet, el darrer punt va ser, precisament el de garantir l’empadronament per a tota persona que resideix al municipi de Manacor. “L’empadronament no és un privilegi: és un dret i una eina bàsica per garantir l’accés a serveis essencials com la sanitat, l’educació, l’habitatge o els serveis socials. Sense aquest document, moltes persones queden relegades a la invisibilitat administrativa” defensaven les portaveus d’Embat que concloïen l’acte dient que “no es pot permetre que les polítiques municipals continuïn contribuint a l’exclusió de determinats col·lectius, ni que el dret a empadronar-se depengui de l’arbitrarietat administrativa”.
